29
edicions
Canvis
Millora de l'artícul
=== Prova de l'existència d'un món extern ===
=== Prova de l'existència d'un món extern ===
Un dels aspectes més importants en el desenroll filosòfic de Moore va ser el seu desacort en l'[[idealisme]] que dominava la filosofia britànica (representat per les obres dels seus antics professors [[F. H. Bradley]] i [[John McTaggart]]), i la seua defensa de lo que ell considerava una forma de [[realisme]] basada en el "sentit comú". En el seu ensaig de 1925 "''[[A Defence of Common Sense]]''", argumentà contra l'idealisme i l'[[escepticisme]] respecte al món extern, alegant que estos no podien oferir raons per a acceptar que les seues premisses metafísiques foren més plausibles que les raons que tenim per a acceptar les afirmacions del sentit comú sobre el nostre coneiximent del món—afirmacions que els escèptics i idealistes deuen negar. Moore ilustrà este punt de forma célebre en el seu ensaig de 1939 "''Proof of an External World''", en el que presentà un argument basat en el sentit comú contra l'escepticisme: alçà la seua mà dreta i digué "Ací hi ha una mà", després alçà l'esquerra i digué "I ací hi ha una atra", concloent que hi ha a lo manco dos objectes externs en el món, i que per tant sap (segons este argument) que existix un món extern. Com era d'esperar, no tots els partidaris dels dubtes escèptics varen trobar completament convincent el método argumentatiu de Moore. No obstant, Moore defenia la seua postura alegant que els arguments escèptics pareixen requerir invariablement una apelació a "intuïcions filosòfiques" que tenim moltes menys raons per a acceptar que les afirmacions del sentit comú que supostament refusen. L'argument de "Ací hi ha una mà" també va influir en [[Ludwig Wittgenstein]], qui va passar els seus últims anys desenrollant un nou enfocament per a l'argument de Moore en les observacions que varen ser publicades pòstumament baix el títul ''[[On Certainty]]''.
Un dels aspectes més importants en el desenroll filosòfic de Moore va ser el seu desacort en l'[[idealisme]] que dominava la filosofia britànica (representat per les obres dels seus antics professors [[F. H. Bradley]] i [[John McTaggart]]), i la seua defensa de lo que ell considerava una forma de [[realisme]] basada en el "sentit comú". En el seu ensaig de 1925 "''[[A Defence of Common Sense]]''", argumentà contra l'idealisme i l'[[escepticisme]] respecte al món extern, alegant que estos no podien oferir raons per a acceptar que les seues premisses metafísiques foren més plausibles que les raons que tenim per a acceptar les afirmacions del sentit comú sobre el nostre coneiximent del món—afirmacions que els escèptics i idealistes deuen negar. Moore ilustrà este punt de forma célebre en el seu ensaig de 1939 "''Proof of an External World''", en el que presentà un argument basat en el sentit comú contra l'escepticisme: alçà la seua mà dreta i digué "Ací hi ha una mà", després alçà l'esquerra i digué "I ací hi ha una atra", concloent que hi ha a lo manco dos objectes externs en el món, i que per tant sap (segons este argument) que existix un món extern. Com era d'esperar, no tots els partidaris dels dubtes escèptics varen trobar completament convincent el método argumentatiu de Moore. No obstant, Moore defenia la seua postura alegant que els arguments escèptics pareixen requerir invariablement una apelació a "intuïcions filosòfiques" que tenim moltes menys raons per a acceptar que les afirmacions del sentit comú que supostament refusen. L'argument de "Ací hi ha una mà" també va influir en [[Ludwig Wittgenstein]], qui va passar els seus últims anys desenrollant un nou enfocament per a l'argument de Moore en les observacions que varen ser publicades pòstumament baix el títul ''[[On Certainty]]''.
=== La paradoxa de Moore ===
Moore també és recordat per cridar l'atenció sobre la peculiar inconsistència que implica enunciar una frase com "Està plovent, pero no crec que estiga plovent", un enigma que ara es coneix comunament com la "[[paradoxa de Moore]]". L'enigma radica que pareix incoherent que algú afirme tal frase; no obstant, no pareix haver cap contradicció llògica entre "Està plovent" i "No crec que estiga plovent", ya que la primera és una afirmació sobre el clima i la segona una afirmació sobre la creència d'una persona respecte al clima, i és perfectament possible, des del punt de vista llògic, que ploga mentres una persona no creu que estiga plovent.
Ademés del propi treball de Moore sobre la paradoxa, l'enigma també inspirà una gran cantitat de reflexions per part de [[Ludwig Wittgenstein]], qui va descriure la paradoxa com l'idea filosòfica més impressionant que Moore havia introduït jamai. Es diu que quan Wittgenstein va escoltar per primera volta esta paradoxa una nit (la qual Moore havia expost prèviament en una conferència), va córrer fins a la residència de Moore, ho tragué del llit i insistí que Moore li repetira tota la conferència.
=== Totalitats orgàniques ===
La descripció que fa Moore del principi de la [[totalitat orgànica]] és sumament clara, encara que constituïx una variant d'un patró que va començar en Aristóteles:<blockquote>El valor d'un tot no deu assumir-se com a igual a la suma dels valors de les seues parts (''[[Principia Ethica|Principia]]'', § 18).</blockquote>Segons Moore, un agent moral no pot examinar la "bondat" inherent a les distintes parts d'una situació, assignar un valor a cada una d'elles i en acabant generar una suma per a obtindre una idea del seu valor total. Un escenari moral és un ensamblage complex de parts, i el seu valor total sol sorgir de les relacions entre eixes parts, no del seu valor individual. La metàfora orgànica resulta, per tant, molt apropiada: els organismes biològics pareixen tindre propietats emergents que no es troben en cap de les seues parts individuals. Per eixemple, el cervell humà pareix exhibir una capacitat per al pensament, encara que cap de les seues neurones posseïxca tal capacitat per sí sola. De la mateixa manera, un escenari moral pot tindre un valor distint al de la suma dels seus components.
Per a comprendre l'aplicació del principi orgànic a les qüestions de valor, potser siga millor considerar l'eixemple principal de Moore: una consciència que experimenta un objecte bell. Per a vore cóm funciona el principi, el pensador realisa un "aïllament reflexiu", és dir, l'acte d'aïllar un concepte determinat en una espècie de context nul i determinar el seu valor intrínsec. En el nostre eixemple, podem vore fàcilment que, per sí sols, els objectes bells i les consciències no són coses particularment valioses. Poden tindre cert valor, pero quan considerem el valor total d'una consciència que experimenta un objecte bell, pareix superar la simple suma d'eixos valors. Per lo tant, el valor d'un tot no deu assumir-se com a igual a la suma dels valors de les seues parts.
== Obres ==
A continuació es presenta una relació d'algunas obres de G. E. Moore en llengua anglesa:
- G. E. Moore, "The Nature of Judgment" ('''1899''')
- G. E. Moore ('''1903'''). "IV.—Experience and Empiricism". ''Proceedings of the Aristotelian Society''. 3: 80–95. doi:10.1093/aristotelian/3.1.80.
- G. E. Moore, ''Principia Ethica'' ('''1903''')
- G. E. Moore, "Review of Franz Brentano's ''The Origin of the Knowledge of Right and Wrong''" ('''1903''')
- G. E. Moore, "The Refutation of Idealism" ('''1903''')
- G. E. Moore ('''1904'''). "VII.—Kant's Idealism". ''Proceedings of the Aristotelian Societ''y. 4: 127–140. doi:10.1093/aristotelian/4.1.127.
- G. E. Moore, "The Nature and Reality of the Objects of Perception" (1905–6)
- G. E. Moore ('''1908'''). "III.—Professor James' "Pragmatism"". ''Proceedings of the Aristotelian Society''. 8: 33–77. doi:10.1093/aristotelian/8.1.33.
- G. E. Moore ('''1910'''). "II.—The Subject-Matter of Psychology". ''Proceedings of the Aristotelian Society''. 10: 36–62. doi:10.1093/aristotelian/10.1.36.
- G. E. Moore, ''Ethics'' ('''1912''')
- G. E. Moore, "Some Judgments of Perception" ('''1918''')
- G. E. Moore, Philosophical Studies ('''1922''') [papers published 1903–21]
- G. E. Moore, "The Conception of Intrinsic Value"
- G. E. Moore, "The Nature of Moral Philosophy"
- G. E. Moore, "Are the Characteristics of Things Universal or Particular?" ('''1923''')
- G. E. Moore, "A Defence of Common Sense" ('''1925''')
- G. E. Moore and F. P. Ramsey, Facts and Proposition (Symposium) ('''1927''')
- W. Kneale and G. E. Moore, "Symposium: Is Existence a Predicate?" ('''1936''')
- G. E. Moore, "An Autobiography," and "A reply to my critics," in: The Philosophy Of G. E. Moore. ed. Schilpp, Paul Arthur ('''1942''').
- G. E. Moore, Some Main Problems of Philosophy ('''1953''') [lectures delivered 1910–11]
- G. E. Moore, Ch. 3, "Propositions"
- G. E. Moore, Philosophical Papers ('''1959''')
- G. E. Moore, Ch. 7: "Proof of an External World"
- "Margin Notes by G. E. Moore on The Works of Thomas Reid ('''1849''': With Notes by Sir William Hamilton)".
- G. E. Moore, The Early Essays, edited by Tom Regan, Temple University Press ('''1986''').
- G. E. Moore, The Elements of Ethics, edited and with an introduction by Tom Regan, Temple University Press, ('''1991''').
- G. E. Moore, 'On Defining "Good,'" in Analytic Philosophy: Classic Readings, Stamford, CT: Wadsworth, '''2002''', pp. 1–10. <nowiki>ISBN 0-534-51277-1</nowiki>.