29
edicions
Canvis
Millora de l'artícul
=== Prova de l'existència d'un món extern ===
=== Prova de l'existència d'un món extern ===
Un dels aspectes més importants en el desenroll filosòfic de Moore va ser el seu desacort en l'[[idealisme]] que dominava la filosofia britànica (representat per les obres dels seus antics professors [[F. H. Bradley]] i [[John McTaggart]]), i la seua defensa de lo que ell considerava una forma de [[realisme]] basada en el "sentit comú". En el seu ensaig de 1925 "''[[A Defence of Common Sense]]''", argumentà contra l'idealisme i l'[[escepticisme]] respecte al món extern, alegant que estos no podien oferir raons per a acceptar que les seues premisses metafísiques foren més plausibles que les raons que tenim per a acceptar les afirmacions del sentit comú sobre el nostre coneiximent del món—afirmacions que els escèptics i idealistes deuen negar. Moore ilustrà este punt de forma célebre en el seu ensaig de 1939 "''Proof of an External World''", en el que presentà un argument basat en el sentit comú contra l'escepticisme: alçà la seua mà dreta i digué "Ací hi ha una mà", després alçà l'esquerra i digué "I ací hi ha una atra", concloent que hi ha a lo manco dos objectes externs en el món, i que per tant sap (segons este argument) que existix un món extern. Com era d'esperar, no tots els partidaris dels dubtes escèptics varen trobar completament convincent el método argumentatiu de Moore. No obstant, Moore defenia la seua postura alegant que els arguments escèptics pareixen requerir invariablement una apelació a "intuïcions filosòfiques" que tenim moltes menys raons per a acceptar que les afirmacions del sentit comú que supostament refusen. L'argument de "Ací hi ha una mà" també va influir en [[Ludwig Wittgenstein]], qui va passar els seus últims anys desenrollant un nou enfocament per a l'argument de Moore en les observacions que varen ser publicades pòstumament baix el títul ''[[On Certainty]]''.