Diferència entre les revisions de "Mas" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 11:

Els masos feudals solien estar explotats per una família, els '''masers''', que treballaven i residien en el ''mas'' per mig d’un contracte d’arrendament. Un mateix llaurador podia tindre diversos ''masos'' d’un mateix senyor arrendats.

En els comarques centrals valencianes ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], etc.) els masos estaven ocupats per '''migers''', ~~que es~~ un sistema d'arrendament ~~molt paregut a la~~ [[parceria]], en el que el maser habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques.

En els comarques centrals valencianes ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], etc.) els masos estaven ocupats per '''migers''', en un sistema d'arrendament nomenat [[migeria]] o [[parceria]], en el que el maser habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques.

Les construccions del ''mas'' se situaven dins de la zona de cultius. L’edifici principal dividia les seues plantes per a diversos usos. La superior servia com a graner o de porche; en la principal es localisava la vivenda dels propietaris; mentres que en la planta baixa es trobava la vivenda dels masers i també el rebost, el forn i la bodega, etc. Ademés, atres construccions anexes servia com a estable, galliner o espai destinat a batre la palla. Contaven en un pou d'aigua que servia per a proporcionar aigua per a us domèstic i per a tota l’explotació agrícola. En ella també es regava l'horta que generalment es cultivava en una zona plana i pròxima a la casa. Generalment també s'almagasenava aigua per a rec en una bassa pròxima al mas.

==Arquitectura==

@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 Els masos feudals solien estar explotats per una família, els '''masers''', que treballaven i residien en el ''mas'' per mig d’un contracte d’arrendament. Un mateix llaurador podia tindre diversos ''masos'' d’un mateix senyor arrendats.
-En els comarques centrals valencianes ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], etc.) els masos estaven ocupats per '''migers''', que es un sistema d'arrendament molt paregut a la [[parceria]], en el que el maser habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques.
+En els comarques centrals valencianes ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], etc.) els masos estaven ocupats per '''migers''', en un sistema d'arrendament  nomenat [[migeria]] o [[parceria]], en el que el maser habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques.
 Les construccions del ''mas'' se situaven dins de la zona de cultius. L’edifici principal dividia les seues plantes per a diversos usos. La superior servia com a graner o de porche; en la principal es localisava la vivenda dels propietaris; mentres que en la planta baixa es trobava la vivenda dels masers i també el rebost, el forn i la bodega, etc. Ademés, atres construccions anexes servia com a estable, galliner o espai destinat a batre la palla. Contaven en un pou d'aigua que servia per a proporcionar aigua per a us domèstic i per a tota l’explotació agrícola. En ella també es regava l'horta que generalment es cultivava en una zona plana i pròxima a la casa. Generalment també s'almagasenava aigua per a rec en una bassa pròxima al mas.
 ==Arquitectura==