Diferència entre les revisions de "Nacho Canut"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Junt en [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] va formar un dels grups seminals del punk-rock [[Espanya|espanyol]] de finals de [[anys 1970]] ''[[Kaka de Luxe]]''. | Junt en [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] va formar un dels grups seminals del punk-rock [[Espanya|espanyol]] de finals de [[anys 1970]] ''[[Kaka de Luxe]]''. | ||
| − | Després d’un breu | + | Després d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] van formar un nou grup [[Alaska y los Pegamoides]], a on es van integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del [[Espanya|punk-rock]] dels [[anys 1980]], i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la [[moguda madrilenya]]. Conseguiren èxits com ''"Horror en el hipermercado"'' ([[1980]]), ''"Bote de Colon"'' ([[1981]]), i sobretot "Bailando" ([[1982]]), que no sols conseguí ser un enorme èxit en [[Espanya]] sino també en gran part d'[[Europa]]. |
En la dissolució de [[Alaska y los Pegamoides]], Canut i Berlanga (i poc més tart Alaska) decidixen formar un nou grup, [[Alaska i Dinarama]]. Els dos formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats un dels més importants en pop-rock d'Espanya. En esta formació editaren en els [[anys 1980]] els discs ''Canciones profanas'' ([[1983]]), ''Deseo carnal'' [[1984]])] "No es pecado'' ([[1986]), ''Dios'' ([[1988]) ] i ''Fan Fatal'' ([[1989]), a on recolliren èxits massius com ''Perlas ensangrentadas'', ''"" Como pudiste hacerme esto a mi"'', ''?" tu ni ningú"'', ''"A quien le importa?"'', ''"Rey del glam"'', ''"Mi novio es un zombie"'' o ''"Quiero ser santa"''. | En la dissolució de [[Alaska y los Pegamoides]], Canut i Berlanga (i poc més tart Alaska) decidixen formar un nou grup, [[Alaska i Dinarama]]. Els dos formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats un dels més importants en pop-rock d'Espanya. En esta formació editaren en els [[anys 1980]] els discs ''Canciones profanas'' ([[1983]]), ''Deseo carnal'' [[1984]])] "No es pecado'' ([[1986]), ''Dios'' ([[1988]) ] i ''Fan Fatal'' ([[1989]), a on recolliren èxits massius com ''Perlas ensangrentadas'', ''"" Como pudiste hacerme esto a mi"'', ''?" tu ni ningú"'', ''"A quien le importa?"'', ''"Rey del glam"'', ''"Mi novio es un zombie"'' o ''"Quiero ser santa"''. | ||
Revisió de 01:45 30 oct 2010
Ignacio Canut Guillén, més conegut com Nacho Canut, és un compositor i baixiste valencià, naixcut el 5 de juny de 1957 en València.
Biografia
Junt en Carlos Berlanga i Alaska va formar un dels grups seminals del punk-rock espanyol de finals de anys 1970 Kaka de Luxe.
Després d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, Carlos Berlanga i Alaska van formar un nou grup Alaska y los Pegamoides, a on es van integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del punk-rock dels anys 1980, i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la moguda madrilenya. Conseguiren èxits com "Horror en el hipermercado" (1980), "Bote de Colon" (1981), i sobretot "Bailando" (1982), que no sols conseguí ser un enorme èxit en Espanya sino també en gran part d'Europa.
En la dissolució de Alaska y los Pegamoides, Canut i Berlanga (i poc més tart Alaska) decidixen formar un nou grup, Alaska i Dinarama. Els dos formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats un dels més importants en pop-rock d'Espanya. En esta formació editaren en els anys 1980 els discs Canciones profanas (1983), Deseo carnal 1984)] "No es pecado ([[1986]), Dios ([[1988]) ] i Fan Fatal ([[1989]), a on recolliren èxits massius com Perlas ensangrentadas, "" Como pudiste hacerme esto a mi", ?" tu ni ningú", "A quien le importa?", "Rey del glam", "Mi novio es un zombie" o "Quiero ser santa".
A l'escomençament dels 90, Nacho Canut s'embarcà en un duo musical en Alaska: Fangoria. En l'intenció de realisar música electrònica, sense abandonar melodies pop-rock, Fangoria és la formació que en l’actualitat continua amprant Nacho Canut per a donar rienda solta a la seua creativitat més accessible. Han editat els discs Bot mortal (1990), la sèrie Un dia qualsevol en Vulcà 1.0, 2.0 i 3.0 (1992-1995), Interferències (1998), Una temporada en l’infern (1999) i el seu disc de remescles [L’infernsón els altres ][] ([2000][]), [Naturalesamorta ( Fangoria)Naturalesa|morta ][] ([2001][]), [Arquitecturaefímera ][] ([2004][]) , [L’estrany viatge ( àlbumL’estranyviatge ] [2006] ([]i[]) Absolutament [(àlbum )Absolutament] |[2009] ([].on]) hanY aconseguit grans èxits com " No séquè em dónes " "Retorcent , paraules" "Mire, lavida passar " o" Criticar percriticar " Moltesde.
les seues cançons apareixen en películes com [ Els [dillunsal sol ] [Lluïa], [iel sexe ] Descongela’to], La llengua assassina A més del.
El seu treball en Fangoria, desenrolla una faceta molt àmplia com a productor, compositor per a artistes plàstics i disc-jockey, en l'alies Jet 7. Colabora en la revista "Primera Línea" i manté un blog en les seues experiències tant en Fangoria com en les seues aventures personals.