31 955
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Primerament percebut com un historiador de la filosofia, a causa d'haver escrit obres sobre filòsofs tan diversos com [[David Hume]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Emmanuel Kant]], [[Baruch Spinoza]] o [[Henri Bergson]], Deleuze fon evolucionant cap a una nova definició del filòsof com "el creador de conceptes" en la societat; un creador de noves paraules en filosofia, en diferents significats. No obstant, va retornar a l'història de la filosofia al final de la seua carrera universitària, dedicant obres a [[Michel Foucault]], [[François Châtelet]] i [[Gottfried Wilhelm Leibniz]].
Primerament percebut com un historiador de la filosofia, a causa d'haver escrit obres sobre filòsofs tan diversos com [[David Hume]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Emmanuel Kant]], [[Baruch Spinoza]] o [[Henri Bergson]], Deleuze fon evolucionant cap a una nova definició del filòsof com "el creador de conceptes" en la societat; un creador de noves paraules en filosofia, en diferents significats. No obstant, va retornar a l'història de la filosofia al final de la seua carrera universitària, dedicant obres a [[Michel Foucault]], [[François Châtelet]] i [[Gottfried Wilhelm Leibniz]].
La seua tesis filosòfica se centra en els conceptes de “diferència” i “repetició”, és dir, la relació de lo mateix en lo semblant, de la còpia en el doble, i de l'efecte de la repetició en l'infinit en comparació a un original. Pren com a referència a Gottfried Wilhelm Leibniz, qui fon tant metafísic com a matemàtic. Aixina, Deleuze intenta desenrollar una metafísica, d'acort en la física i les matemàtiques del seu temps (els anys xixanta), en la que els conceptes de multiplicitat, succés i virtualitat reemplacen respectivament als de substància, essència i possibilitat.