32 264
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Baix l'influix de la Primera Trobada Internacional de la Cançó de Protesta, celebrat en [[Varadero]] en [[1967]], escomençà a crear cançons de contingut polític. En [[1968]] oferí el seu primer concert en Silvio Rodríguez en la Casa de les Amèriques. Esta seria la primera mostra de lo que més tart, en [[1972]], sorgiria com el moviment musical popular de la Nova Troba. En eixe mateix lloc coneixeria als membres de l'èlit cultural i musical d'atres països americans en els que compartia les seues preocupacions socials. [[Violeta Parra]], [[Mercedes Sosa]], [[Daniel Viglietti]], [[Chico Buarque]], [[Simone]], [[Vinícius de Moraes]], [[Milton Nascimento]], [[Víctor Jara]] entre molts atres, varen passar per la Casa de les Amèriques en aquella época.
Baix l'influix de la Primera Trobada Internacional de la Cançó de Protesta, celebrat en [[Varadero]] en [[1967]], escomençà a crear cançons de contingut polític. En [[1968]] oferí el seu primer concert en Silvio Rodríguez en la Casa de les Amèriques. Esta seria la primera mostra de lo que més tart, en [[1972]], sorgiria com el moviment musical popular de la Nova Troba. En eixe mateix lloc coneixeria als membres de l'èlit cultural i musical d'atres països americans en els que compartia les seues preocupacions socials. [[Violeta Parra]], [[Mercedes Sosa]], [[Daniel Viglietti]], [[Chico Buarque]], [[Simone]], [[Vinícius de Moraes]], [[Milton Nascimento]], [[Víctor Jara]] entre molts atres, varen passar per la Casa de les Amèriques en aquella época.
Com a compositor, ha tocat diversos estils, entre ells el sò cubà i la cançó de protesta a finals dels 70. Va pertànyer al Grup d'Experimentació Sonora i ha compost temes per al cine. A través del GESICAIC, junt en atres destacats músics cubans, incloent a Silvio Rodríguez, va participar en un taller creatiu a on es formava a jóvens talents cinematogràfics cubans ensenyant-los lo millor de la música cubana, que posteriorment quedaria plasmat en una generació de cineastes que fonien a la perfecció música i cine. Esta etapa, que comprén des de finals dels xixanta fins a mijans dels setanta, i va repleta de temes de l'artiste: ''Yo no et demane'', ''Els anys mossos'', ''Cuba va'', ''Hui la vaig vore'', ''Yolanda'', ''No em demanes'', ''Els camins'', ''Pobre del cantant'', ''Home que vas creixent'', ''Yo chafaré els carrers novament'', i unes atres.
A principi dels anys 80, formà el seu propi grup, en la colaboració de varis amics que estigueren en ell en el GESICAIC. Esta etapa es caracterisa per la riquea dels recursos musicals utilisats i per la varietat dels gèneros entremesclats, encara que els seus continguts seguixen tenint un fort trasfondo social.
Un àlbum important en la seua carrera fon el titulat ''Volgut Pablo'', un disc homenage gravat en alguns dels seus grans amics, i en el que participen gent de la talla de [[Víctor Manuel]] i [[Ana Belén]], [[Luis Eduardo Aute]] i Mercedes Sosa, entre molts atres. Este disc tingué una seqüela en [[2002]], que duya el títul de ''Pablo Volgut''. Dèsset anys despuix, un bon grapat d'artistes es tornen a reunir per a cantar al són de Pablo Milanés. En esta ocasió, ademés dels seus amics "clàssics", s'unixen artistes de la nova música pop, com [[Fher]] (el cantant del grup mexicà de roc ''Maná''), [[Marco Antonio Muñiz]] o [[Armando Manzanero]]. Participà del documental ''Van Van, va escomençar la festa'' ([[2001]]).
(Secció per completar)
(Secció per completar)