32 520
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Segons el seu propi relat (en una instància a S. M. la reina [[Isabel II d'Espanya|Donya Isabel II]]), al trenc d'alba del dia següent, en mil treballs, va poder arribar a un poblet immediat i acovilar-se en una casa deshabitada, fins que la fortuna li deparà l'auxili d'una vella que, de quan en quan, li duya un curt aliment i lo necessari per a que cicatrisaren les seues ferides.
Segons el seu propi relat (en una instància a S. M. la reina [[Isabel II d'Espanya|Donya Isabel II]]), al trenc d'alba del dia següent, en mil treballs, va poder arribar a un poblet immediat i acovilar-se en una casa deshabitada, fins que la fortuna li deparà l'auxili d'una vella que, de quan en quan, li duya un curt aliment i lo necessari per a que cicatrisaren les seues ferides.
Ell mateixa nos seguix relatant que —una volta tancades les seues ferides, encara que no del tot— va mamprendre la marcha per montanyes i sengles extraviades fins a [[Sevilla]], presentant-se al marqués de Palacios, inspector general de Cavalleria (de 4 de maig de 1809 a 13 de juliol de 1810), qui li manà tornar al seu Regiment.
El 27 d'octubre de [[1810]] se li concedí el grau de tinent. El 7 d'agost de l'any següent —1811— passà a agregat, per causa dels seus patiments, a la Caixa d'Invàlits de Xàtiva; i el 23 d'octubre se li concedí llicència per a contraure matrimoni en Vicenta Justa Martínez Picalqués.
A pesar de les numeroses ferides rebudes, les seqüeles de les quals li varen acompanyar tota la seua vida, no es va acabar ací la vida activa d'Antonio Chover. El 7 de febrer de [[1817]] passà destinat a l'Estat Major de la plaça de [[Valéncia]], sent nomenat ajudant de la Ciutadella el 17 de setembre. Ascendí a capità d'Invàlits el 21 de setembre de [[1820]], i el 30 de març de [[1821]] fon destinat a l'Eixèrcit Realiste de Valéncia.