Diferència entre les revisions de "Ramón Miquel y Planas" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 77:

== Cites ==

{{Cita|''Vist el cas des de Catalunya, no cap dubte de que, quan més extremen els valencians les seues pretensions a l'autonomia de la seua varietat idiomàtica, front al català, major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar l'unitat llingüística de les gents que poblen la faixa llevantina de la Península junt a les illes Balears. El nostre interés creix sobre tot respecte de Valéncia al considerar la preponderància que alcançà l'escola poètica valenciana en el sigle XV. Privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época, i fins ben entrat el sigle XVI, seria deixar la nostra història lliterària truncada en el centre del seu creiximent i ufanor; més encara: Seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet, perqué en cap moment, ans de la Renaixença, ha arribat a adquirir l'esplendor en que se nos mostra gràcies als Ausias March, als Roïç de Corella, als Jaume Roig, als Gassull, als Fenollar i a uns atres cent més.''|Pròlec del ''Cançoner satirich valencià dels segles XV y XVI'' (Barcelona, [[1911]]), per Ramon Miquel i Planas}}

* Traducció al castellà:

{{Cita|''Visto el caso (de la lengua) desde Cataluña, no cabe duda de que, cuando más extremen los valencianos las pretensiones de autonomía de su variedad idiomática, frente al catalán, mayor necesidad hay por nuestra parte de reivindicar la unidad lingüística de las gentes que pueblan la franja levantina de la península con las Islas Baleares''

@@ Llínea 77: / Llínea 77: @@
 == Cites ==
+{{Cita|''Vist el cas des de Catalunya, no cap dubte de que, quan més extremen els valencians les seues pretensions a l'autonomia de la seua varietat idiomàtica, front al català, major necessitat hi ha per la nostra part de reivindicar l'unitat llingüística de les gents que poblen la faixa llevantina de la Península junt a les illes Balears. El nostre interés creix sobre tot respecte de Valéncia al considerar la preponderància que alcançà l'escola poètica valenciana en el sigle XV. Privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época, i fins ben entrat el sigle XVI, seria deixar la nostra història lliterària truncada en el centre del seu creiximent i ufanor; més encara: Seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet, perqué en cap moment, ans de la Renaixença, ha arribat a adquirir l'esplendor en que se nos mostra gràcies als Ausias March, als Roïç de Corella, als Jaume Roig, als Gassull, als Fenollar i a uns atres cent més.''|Pròlec del ''Cançoner satirich valencià dels segles XV y XVI'' (Barcelona, [[1911]]), per Ramon Miquel i Planas}}
+* Traducció al castellà:
 {{Cita|''Visto el caso (de la lengua) desde Cataluña, no cabe duda de que, cuando más extremen los valencianos las pretensiones de autonomía de su variedad idiomática, frente al catalán, mayor necesidad hay por nuestra parte de reivindicar la unidad lingüística de las gentes que pueblan la franja levantina de la península con las Islas Baleares''