Diferència entre les revisions de "Idioma Urdu" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 27:

El '''urdu''' és la llengua parlà fonamentalment en [[Pakistan]] i [[Índia]]. En Pakistan està considerà la llengua nacional, mentres que en la Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país.

A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia ~~després~~ la partició de l'antiga Índia britànica en [[1947]], quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan.

A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia despuix la partició de l'antiga Índia britànica en [[1947]], quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan.

Com a llengua parlà, el urdu és pràcticament indistinguible del hindi, llengua nacional de Índia. La diferència entre abdós llengües radica en que el urdu és utilisat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptà del alfabet persa, variant al mateix temps del alfabet àrap. El hindi, pel contrari, s'escriu en el alfabet devànagari, originalment empleat per a l'[[Idioma sànscrit|sànscrit]], i és utilisat pels parlants hindus. Encara que el idioma coloquial es pràcticament el mateixa, la norma culta del urdu fa us de numerosos térmens d'orige àrap i persa, mentres que el hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com font de vocabulari cult. A la forma parlada comú de l'urdu i l'hindi se li denomina a sovint ''hindustaní''.

@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 El '''urdu''' és la llengua parlà fonamentalment en [[Pakistan]] i [[Índia]]. En Pakistan està considerà la llengua nacional, mentres que en la Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país.
-A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia després la partició de l'antiga Índia britànica en [[1947]], quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan.
+A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia despuix la partició de l'antiga Índia britànica en [[1947]], quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan.
 Com a llengua parlà, el urdu és pràcticament indistinguible del hindi, llengua nacional de Índia. La diferència entre abdós llengües radica en que el urdu és utilisat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptà del alfabet persa, variant al mateix temps del alfabet àrap. El hindi, pel contrari, s'escriu en el alfabet devànagari, originalment empleat per a l'[[Idioma sànscrit|sànscrit]], i és utilisat pels parlants hindus. Encara que el idioma coloquial es pràcticament el mateixa, la norma culta del urdu fa us de numerosos térmens d'orige àrap i persa, mentres que el hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com font de vocabulari cult. A la forma parlada comú de l'urdu i l'hindi se li denomina a sovint ''hindustaní''.