Diferència entre les revisions de "Vicent Ramón Calatayud" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 87:

{{Cita|Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l'adhesió en el Puig d'un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l'adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l'Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l'accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns chicotets retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d'unes atres llengües i facilitant l'us dels texts escrits als castellaparlants que ara s'incorporen a l'ensenyança.|''Dia de la llengua valenciana'' (''[[Las Provincias]]'', 3.3.2006) per Vicent Ramon Calatayud}}

{{Cita|Fon fa vinticinc anys, per mà de l'estudiós i docte Josep Almiñana i l'aportació documental de Joan Alarcó, quan aquell esclatar d'alguna burguesia valenciana -sempre massa poregosa- encapçalada per Paco Domingo des de Valencia 2000, li feu d'editor a l'obra ['El crit de la llengua']. Este llibre és peça cantonera imprescindible, per a tot aquell que vullga tingre alguna base documental veraç, a la fi de no seguir, minso corderet, la veu dels falsos pastors, que hui detenten càtedres d'història sense base i que pretenen l'exclusiva del 'cientifisme' per a pontificar si és o no és el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d'afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles: la desvalencianisació.|'Del crit a l'escandalera' (''[[Las Provincias]]'', 24.10.2006), per Vicent Ramon Calatayud}}

{{Cita|Fon fa vinticinc anys, per mà de l'estudiós i docte Josep Almiñana i l'aportació documental de Joan Alarcó, quan aquell esclatar d'alguna burguesia valenciana -sempre massa poregosa- encapçalada per Paco Domingo des de Valencia 2000, li feu d'editor a l'obra (''[[El crit de la llengua]]''). Este llibre és peça cantonera imprescindible, per a tot aquell que vullga tingre alguna base documental veraç, a la fi de no seguir, minso corderet, la veu dels falsos pastors, que hui detenten càtedres d'història sense base i que pretenen l'exclusiva del 'cientifisme' per a pontificar si és o no és el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d'afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles: la desvalencianisació.|'Del crit a l'escandalera' (''[[Las Provincias]]'', 24.10.2006), per Vicent Ramon Calatayud}}

{{Cita|''Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].''

@@ Llínea 87: / Llínea 87: @@
 {{Cita|Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l'adhesió en el Puig d'un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l'adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l'Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l'accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns chicotets retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d'unes atres llengües i facilitant l'us dels texts escrits als castellaparlants que ara s'incorporen a l'ensenyança.|''Dia de la llengua valenciana'' (''[[Las Provincias]]'', 3.3.2006) per Vicent Ramon Calatayud}}
-{{Cita|Fon fa vinticinc anys, per mà de l'estudiós i docte Josep Almiñana i l'aportació documental de Joan Alarcó, quan aquell esclatar d'alguna burguesia valenciana -sempre massa poregosa- encapçalada per Paco Domingo des de Valencia 2000, li feu d'editor a l'obra ['El crit de la llengua']. Este llibre és peça cantonera imprescindible, per a tot aquell que vullga tingre alguna base documental veraç, a la fi de no seguir, minso corderet, la veu dels falsos pastors, que hui detenten càtedres d'història sense base i que pretenen l'exclusiva del 'cientifisme' per a pontificar si és o no és el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d'afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles: la desvalencianisació.|'Del crit a l'escandalera' (''[[Las Provincias]]'', 24.10.2006), per Vicent Ramon Calatayud}}
+{{Cita|Fon fa vinticinc anys, per mà de l'estudiós i docte Josep Almiñana i l'aportació documental de Joan Alarcó, quan aquell esclatar d'alguna burguesia valenciana -sempre massa poregosa- encapçalada per Paco Domingo des de Valencia 2000, li feu d'editor a l'obra (''[[El crit de la llengua]]''). Este llibre és peça cantonera imprescindible, per a tot aquell que vullga tingre alguna base documental veraç, a la fi de no seguir, minso corderet, la veu dels falsos pastors, que hui detenten càtedres d'història sense base i que pretenen l'exclusiva del 'cientifisme' per a pontificar si és o no és el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d'afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles: la desvalencianisació.|'Del crit a l'escandalera' (''[[Las Provincias]]'', 24.10.2006), per Vicent Ramon Calatayud}}
 {{Cita|''Para la celebración de esta importante efemérides el 7 de enero de 1982 se constituyó la Comisión Ejecutiva del Centenari dels Jocs Florals presidida por [[Joan Gil Barberà]], y en la que participaban entre otros: [[Vicent Ramón Calatayud]], [[Josep Alminyana i Vallés]], [[Anfós Ramon|Anfós Ramón i García]], [[Mariví Ferrandis i Olmos]] y [[Rosa Bartual Oliver]].''