Diferència entre les revisions de "Santiago Grisolía" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 38:

* Sanmartín Esplugues, José; Grisolía, James S.; Grisolía, Santiago (1998). ''Violencia, televisión y cine''. Editorial Ariel. ISBN: 978-84-344-7465-9.

* Grisolía, Santiago (2006). ''Vivir para la ciencia''. Institución Alfonso el Magnánimo (Valencia). ISBN: 978-84-7822-475-3.

== Cites ==

{{Cita|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel [[Santiago Grisolía|Dr. Grisolía]], esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.

Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.|''Identificació onomàstica valenciana'' [[José Vicente Gómez Bayarri|José Vte. Gómez Bayarri]] (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}

== Vore també ==

@@ Llínea 38: / Llínea 38: @@
 * Sanmartín Esplugues, José; Grisolía, James S.; Grisolía, Santiago (1998). ''Violencia, televisión y cine''. Editorial Ariel. ISBN: 978-84-344-7465-9.
 * Grisolía, Santiago (2006). ''Vivir para la ciencia''. Institución Alfonso el Magnánimo (Valencia). ISBN: 978-84-7822-475-3.
+== Cites ==
+{{Cita|El [[Consell Valencià de Cultura]] presidit pel [[Santiago Grisolía|Dr. Grisolía]], esquivant el ser i sentir d'una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d'Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom.
+Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües pròpies i a l'aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l'àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del sigle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l'ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.|''Identificació onomàstica valenciana'' [[José Vicente Gómez Bayarri|José Vte. Gómez Bayarri]] (''[[Valéncia Hui]]'', 25.4.2008)}}
 == Vore també ==