Diferència entre les revisions de "Regino Mas i Marí" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Benicalap]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Regino Mas i Marí''' ([[Benifayó]], [[25 d'abril]] de [[1899]] - [[Benicalap]], [[30 de maig]] de [[1968]]), fon un [[artiste faller]] i decorador d'art, un innovador, considerat un dels millors de l'història. Es considera que el seu millor treball és ''La Llei de l'embut'' ([[Plaça del Mercat]], [[1944]]). En el seu palmarès figuren 22 primers premis, 12 d'ingeni i gràcia i 5 ninots indultats.

'''Regino Mas i Marí''' ([[Benifayó]], [[25 d'abril]] de [[1899]] - † [[Benicalap]], [[30 de maig]] de [[1968]]), fon un [[artiste faller]] i decorador d'art, un innovador, considerat un dels millors de l'història. Es considera que el seu millor treball és ''La Llei de l'embut'' ([[Plaça del Mercat]], [[1944]]). En el seu palmarès figuren 22 primers premis, 12 d'ingeni i gràcia i 5 ninots indultats.

== Biografia ==

Llínea 17:

Estudià dibuix en l'escola de Belles Arts Sant Carles de Valéncia. Plantà la seua primera falla en l'any [[1918]], encara que previàment ya havia conegut l'ofici fent d'aprenent. Fon el primer artiste en plantar falles majors, i solia plantar un elegant ninot central rodejat pels ninots menors, a on predominava la sàtira i l'humor, apart de la bellea.

Va plantar la seua primera [[falla]] en l'any [[1918]], si be prèviament ya havia conegut l'ofici fent d'aprenent. Fon el primer artista en plantar falles grans, i li agradava plantar un elegant [[ninot]] central rodejat pels [[ninot|ninots]] més chicotets, a on predominava la sàtira i l'humor, ademés de la bellea.

El seu compromís satíric li valgué sis mesos i un dia de presó en acabar la [[Guerra Civil Espanyola]], acusat d'auxili a la rebelió; ademés de rebre dos galtades per part del responsable de la Fira de Mostres de Valéncia, ofés per un ninot a on apareixia parodiat, i es criticava el negoci d'estraperlo (mercat negre) en el café guineà en [[1947]].

Durant la [[II República Espanyola|República]] presidí l'Associació d'artistes fallers, i en eixir de la presó, fon membre fundador del Gremi Artesà d'Artistes Fallers, en [[1943]]. Una iniciativa seua fon la creació del [[Museu Faller]], a on s'exposaria el ninot indultat d'eixe any, és dir, aquell que cada any se salva de ser cremat en les festes. Eixemple de la calitat del seu treball són els cinc ninots seus que encara hui es poden trobar en eixe museu, que són dels anys [[1941]], [[1942]], [[1944]], [[1947]] i [[1958]]. També impulsà la creació de la [[Ciutat de l'artiste faller]].

Durant la [[II República Espanyola|República]] presidí l'Associació d'artistes fallers, i en eixir de la presó, fon membre fundador del Gremi Artesà d'Artistes Fallers, en l'any [[1943]]. Una iniciativa seua fon la creació del [[Museu Faller]], a on s'exposaria el ninot indultat d'eixe any, és dir, aquell que cada any se salva de ser cremat en les festes. Eixemple de la calitat del seu treball són els cinc ninots seus que encara hui es poden trobar en eixe museu, que són dels anys [[1941]], [[1942]], [[1944]], [[1947]] i [[1958]]. També impulsà la creació de la [[Ciutat de l'artiste faller]].

Va morir en l'any [[1968]] al caure d'un bastiment en el seu taller de la Ciutat de l'artista faller, en el barri de [[Benicalap]] de [[Valéncia]].

Fòra de l'àmbit faller, com molts atres artistes fallers, participà en la creació d'attrezzo per a películes; la seua peça més famosa és el [[porrito]] de la gosseta Marilyn, de [[TVE]] dels anys [[1960|60]].

~~Regino fallí el 30 de maig de l'any~~ [[~~1968~~]] ~~en caure~~ d'~~una~~ [[~~bastida~~]] ~~del seu taller de la Ciutat de l'Artiste Faller, en el barri de Benicalap de la ciutat~~ de Valéncia.

== Vore també ==

* [[Artiste Faller]]

* [[Museu del Gremi d'Artistes Fallers]]

* [[Falla]]

* [[Falles]]

* [[Falleres Majors]]

* [[Fallera Major de Valéncia]]

* [[Llibret]]

* [[Museu faller]]

* [[Ninot]]

* [[Ninot indultat]]

* [[Plantà]]

* [[Remat]]

== Referències ==

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Benicalap]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
-'''Regino Mas i Marí''' ([[Benifayó]], [[25 d'abril]] de [[1899]] - [[Benicalap]], [[30 de maig]] de [[1968]]), fon un [[artiste faller]] i decorador d'art, un innovador, considerat un dels millors de l'història. Es considera que el seu millor treball és ''La Llei de l'embut'' ([[Plaça del Mercat]], [[1944]]). En el seu palmarès figuren 22 primers premis, 12 d'ingeni i gràcia i 5 ninots indultats.
+'''Regino Mas i Marí''' ([[Benifayó]], [[25 d'abril]] de [[1899]] - † [[Benicalap]], [[30 de maig]] de [[1968]]), fon un [[artiste faller]] i decorador d'art, un innovador, considerat un dels millors de l'història. Es considera que el seu millor treball és ''La Llei de l'embut'' ([[Plaça del Mercat]], [[1944]]). En el seu palmarès figuren 22 primers premis, 12 d'ingeni i gràcia i 5 ninots indultats.
 == Biografia ==
@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 Estudià dibuix en l'escola de Belles Arts Sant Carles de Valéncia. Plantà la seua primera falla en l'any [[1918]], encara que previàment ya havia conegut l'ofici fent d'aprenent. Fon el primer artiste en plantar falles majors, i solia plantar un elegant ninot central rodejat pels ninots menors, a on predominava la sàtira i l'humor, apart de la bellea.
+Va plantar la seua primera [[falla]] en l'any [[1918]], si be prèviament ya havia conegut l'ofici fent d'aprenent. Fon el primer artista en plantar falles grans, i li agradava plantar un elegant [[ninot]] central rodejat pels [[ninot|ninots]] més chicotets, a on predominava la sàtira i l'humor, ademés de la bellea.
 El seu compromís satíric li valgué sis mesos i un dia de presó en acabar la [[Guerra Civil Espanyola]], acusat d'auxili a la rebelió; ademés de rebre dos galtades per part del responsable de la Fira de Mostres de Valéncia, ofés per un ninot a on apareixia parodiat, i es criticava el negoci d'estraperlo (mercat negre) en el café guineà en [[1947]].
-Durant la [[II República Espanyola|República]] presidí l'Associació d'artistes fallers, i en eixir de la presó, fon membre fundador del Gremi Artesà d'Artistes Fallers, en [[1943]]. Una iniciativa seua fon la creació del [[Museu Faller]], a on s'exposaria el ninot indultat d'eixe any, és dir, aquell que cada any se salva de ser cremat en les festes. Eixemple de la calitat del seu treball són els cinc ninots seus que encara hui es poden trobar en eixe museu, que són dels anys [[1941]], [[1942]], [[1944]], [[1947]] i [[1958]]. També impulsà la creació de la [[Ciutat de l'artiste faller]].
+Durant la [[II República Espanyola|República]] presidí l'Associació d'artistes fallers, i en eixir de la presó, fon membre fundador del Gremi Artesà d'Artistes Fallers, en l'any [[1943]]. Una iniciativa seua fon la creació del [[Museu Faller]], a on s'exposaria el ninot indultat d'eixe any, és dir, aquell que cada any se salva de ser cremat en les festes. Eixemple de la calitat del seu treball són els cinc ninots seus que encara hui es poden trobar en eixe museu, que són dels anys [[1941]], [[1942]], [[1944]], [[1947]] i [[1958]]. També impulsà la creació de la [[Ciutat de l'artiste faller]].
+Va morir en l'any  [[1968]] al caure d'un bastiment en el seu taller de la Ciutat de l'artista faller, en el  barri de [[Benicalap]] de [[Valéncia]].
 Fòra de l'àmbit faller, com molts atres artistes fallers, participà en la creació d'attrezzo per a películes; la seua peça més famosa és el [[porrito]] de la gosseta Marilyn, de [[TVE]] dels anys [[1960|60]].
-Regino fallí el 30 de maig de l'any [[1968]] en caure d'una [[bastida]] del seu taller de la Ciutat de l'Artiste Faller, en el barri de Benicalap de la ciutat de Valéncia.
+== Vore també ==
+* [[Artiste Faller]]
+* [[Museu del Gremi d'Artistes Fallers]]
+* [[Falla]]
+* [[Falles]]
+* [[Falleres Majors]]
+* [[Fallera Major de Valéncia]]
+* [[Llibret]]
+* [[Museu faller]]
+* [[Ninot]]
+* [[Ninot indultat]]
+* [[Plantà]]
+* [[Remat]]
 == Referències ==