Diferència entre les revisions de "Ralph Waldo Emerson"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
{{Cita|Este modo de commemorar a Crist no és adequat, a mi no em convenç. Eixa és raó suficient per a abandonar l'ofici.}} | {{Cita|Este modo de commemorar a Crist no és adequat, a mi no em convenç. Eixa és raó suficient per a abandonar l'ofici.}} | ||
Com havia apuntat un alumne de Emerson «Llevant el decent trage negre del pastor, era lliure per a elegir el trage del llector i del mestre, sent un pensador no tancat en els llímits d'una institució i les seues tradicions». | |||
De fet, el seu germà major William havia retornat de Gotinga tan atònit per lo que havia deprés de la nova crítica històrica de la Bíblia que havia abandonat la teologia i havia escomençat a estudiar Dret. Emerson deixà de creure possible el fonamentar la religió en proves empíriques. | |||
En el seu últim any en Harvard, Emerson decidí prendre el seu nom del mig, Waldo. Assistí a la Classe de Poesia; com era habitual, va presentar un poema original en la Harvard's Class Day, un més abans de la seua graduació oficial el 29 d'agost de [[1821]], quan tenia 18 anys. No es va destacar com a estudiant i es va graduar en el promig exacte de la seua promoció de 59 alumnes. | |||
En l'any [[1826]], enfrontat a una salut que declinava, Emerson partí en busca de climes calorosos. Fon en primer lloc a Charleston, sur de Carolina, pero va trobar que el clima era encara molt fret. Anà llavors encara més al sur, a St. Augustine, a on donava llargues caminades per la plaja i començà a escriure poesia. Allí conegué al Príncip Achille Murat. Murat, nebot de [[Napoleó Bonaparte]], solament era dos anys major que ell; es varen convertir en grans amics i gojaven mútuament de la seua companyia. Els dos s'enredraven en aclaridores discussions sobre religió, filosofia i govern. Emerson considerà més tart a Murat com una figura important en el seu desenroll intelectual. | |||
Mentres estigué en St. Augustine tingué la seua primera experiència en l'[[esclavitut]]. En certa ocasió, va presenciar una trobada de la Bible Society mentres es realisava una subasta d'esclaus en el jardí. Escrigué: «Una orella per eixe llavors escoltava les boniques notícies de la bona nova, mentres que l'atra era afalagada en “Anem, senyors, anem!”». | |||
== Obra == | == Obra == | ||