Diferència entre les revisions de "Sergio Vilar"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Colaborà en les pàgines culturals del semanari comuniste, ''[[Mundo Obrero]]''. Durant la seua militància comunista discrepà obertament dels métodos analítics i organisatius interns, optant en l'any [[1978]] per donar-se de baixa com a militant. | Colaborà en les pàgines culturals del semanari comuniste, ''[[Mundo Obrero]]''. Durant la seua militància comunista discrepà obertament dels métodos analítics i organisatius interns, optant en l'any [[1978]] per donar-se de baixa com a militant. | ||
( | == Obra == | ||
Sergio Vilar fon Premi Espill d'Espanya en [[1986]] per la seua obra ''La década sorprenent. 1976-1986''. També publicà: ''L'oposició a la dictadura, 1939-1969''; ''El poder està en el carrer'' ([[1968]]), pel que tingué que exiliar-se a [[França]] perseguit per la [[dictadura]]; ''Cuba, socialisme i democràcia'' ([[1973]]); ''La naturalea del franquisme'' ([[1977]]); ''El viage i l'utopia'' ([[1985]]); ''L'universitat, entre el frau i l'irregularitat'' ([[1987]]) i ''El futur de la cultura'' ([[1988]]), entre atres títuls. | |||
Feu balanç de la seua militància i eixida del PCE en: ''El dissident'' ([[1981]]) i ''Per qué s'ha destruït el PCE'' ([[1986]]). | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Sergio_Vilar Sergio Vilar en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Sergio_Vilar Sergio Vilar en Wikipedia] | ||
Revisió de 17:21 31 març 2026
Sergio Vilar (Valéncia, 18 de juny de 1935 - Barcelona, 22 d'octubre de 1998), fon un sociòlec i escritor valencià d'ideologia socialista.
Biografia
Estudis
Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per l'Universitat de la Sorbona de París, va eixercir com a professor d'abdós matèries en este centre universitari.
Trayectòria professional
Autor de numerosos artículs i colaboracions, fon secretari de redacció de la revista Destino i Papeles de Son Armadans, dirigida per l'escritor i premi Nobel, Camilo José Cela. En Cela colaborà en la revista trimestral El Extremali. Fon colaborador de diversos mijos de comunicació: La Vanguardia, Mundo Diario, El País i Diario 16.
Trayectòria política
Militant d'esquerres durant el franquisme, treballà en la coordinació dels diversos partits socialistes, fonamentalment en el Partit Socialiste d'Euskadi, el Partit Socialiste Popular i els diversos grups que constituirien posteriorment el Partit dels Socialistes de Catalunya. Durant la clandestinitat ingressà en el Partit Comuniste d'Espanya (PCE), i despuix del seu trasllat a Catalunya, feu lo propi en el Partit Socialiste Unificat de Catalunya (PSUC), referent català del PCE.
Colaborà en les pàgines culturals del semanari comuniste, Mundo Obrero. Durant la seua militància comunista discrepà obertament dels métodos analítics i organisatius interns, optant en l'any 1978 per donar-se de baixa com a militant.
Obra
Sergio Vilar fon Premi Espill d'Espanya en 1986 per la seua obra La década sorprenent. 1976-1986. També publicà: L'oposició a la dictadura, 1939-1969; El poder està en el carrer (1968), pel que tingué que exiliar-se a França perseguit per la dictadura; Cuba, socialisme i democràcia (1973); La naturalea del franquisme (1977); El viage i l'utopia (1985); L'universitat, entre el frau i l'irregularitat (1987) i El futur de la cultura (1988), entre atres títuls.
Feu balanç de la seua militància i eixida del PCE en: El dissident (1981) i Per qué s'ha destruït el PCE (1986).