Diferència entre les revisions de "MoviLine"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «MoviLine va ser la marca d'un dels servicis de telefonia movil analogic comercialisat en Espanya per la Companyia Telefónica Nacional de España (CTNE). El nom c...».)
 
Llínea 1: Llínea 1:
MoviLine va ser la marca d'un dels servicis de telefonia movil analogic comercialisat en Espanya per la Companyia Telefónica Nacional de España (CTNE). El nom comercial MoviLine s'utilisà per a popularisar el servici i ocultar a l'usuari final les seues sigles tecniques TMA-900(Telefonia Movil Automatica operada en la frecuencia de 900 MHz).
+
MoviLine va ser la marca d'un dels servicis de telefonia mòvil analògic comercialisat en [[Espanya]] per la Companyia Telefònica Nacional de Espanya (CTNE). El nom comercial MoviLine s'utilisà per a popularisar el servici i ocultar a l'usuari final les seues sigles tècniques TMA-900(Telefonia Mòvil Automàtica operada en la freqüència de 900 MHz).
  
Va ser llançada al mercat en 1990 en l'objectiu de dar servici a una demanda crexient i resoldre els problemes de congestio espectral del sistema vigent, el TMA-450. Mentres que este es basaba en l'estandar NMT, MoviLine utilisaba ETACS. Encara la llicencia permitia la CTNE oferir el servici fins el 1 de giner de 2007, el servici va desapareixer el 31 de decembre de 2003 a peticio de la propia empresa.[1]
+
Va ser llançada al mercat en [[1990]] en l'objectiu de dar servici a una demanda creixent i resoldre els problemes de congestió espectral del sistema vigent, el TMA-450. Mentres que este es basava en l'estandar NMT, MoviLine utilisava ETACS. Encara la llicencia permetia la CTNE oferir el servici fins el 1 [[de giner]] de [[2007]], el servici va desaparéixer el [[31 de decembre]] de [[2003]] a petició de la pròpia empresa.[1]
  
Durant la seua historia, el sistema analogic va permetre oferir una cobertura algo major a la digital, en especial en zones rurals i costeres. Aço el va fer especialment atractiu per a cubrir zones alluntades dels nuclis urbans i donar servici a embarcacions. Per atra part, en llinies generals la calitat del so era pijor, la transmissio de dades era lent i les comunicacions eren susceptibles de captacio mijant escaners de frecuencia.
+
Durant la seua historia, el sistema anaògic va permetre oferir una cobertura un poquet major a la digital, en especial en zones rurals i costeres. Açò el va fer especialment atractiu per a cobrir zones alluntades dels núcleus urbans i donar servici a embarcacions. Per atra part, en llínies generals la calitat del so era pijor, la transmissió de dades era lent i les comunicacions eren susceptibles de captació per mig d'escàners de freqüència.
  
El creiximent mes rapit d'abonats va ocorrer des de l'inici de 1995 fins giner de 1996, passant dels 400.000 fins les 900.000 i roçants el seu llimit tecnic, estimat en un millo.
+
El creiximent més ràpit d'abonats va ocórrer des de l'inici de [[1995]] fins [[giner]] de [[1996]], passant dels 400.000 fins les 900.000 i roçant el seu llímit tècnic, estimat en un milló.
  
Les frecuencies en la banda dels 900 MHz utilisades pel servici es quedaren durant un temps per a l'us en la Telefonia Rural per Acces Celular. Posteriorment, eixes frecuencies sigueren asignades per la CMT als operadors Telefónica Móviles (que'l va usar per a el seu servici digital, baix la marca Movistar) i Amena, la qual no tenia presencia en la banda 900.
+
Les freqüències en la banda dels 900 MHz utilisades pel servici es quedaren durant un temps per a l'us en la Telefonia Rural per Acces Celular. Posteriorment, eixes freqüències varen ser assignades per la CMT als operadors Telefònica Móviles (que el va usar pel seu servici digital, baix la marca Movistar) i Amena, la qual no tenia presencia en la banda 900.
  
 
=Biografia=
 
=Biografia=
  
Pérez Yuste, Antonio (setembre de 2002). «El proceso de implantación de la telefonía móvil en España». Consultat el 01 de setembre de 2009.
+
Pérez Yuste, Antonio ([[setembre]] de [[2002]]). «El proceso de implantación de la telefonía móvil en España». Consultat el [[1 de setembre]] de [[2009]].
 +
 
 +
[[Categoria:Operadors de telefonia mòvil en Espanya]]

Revisió de 10:44 9 març 2011

MoviLine va ser la marca d'un dels servicis de telefonia mòvil analògic comercialisat en Espanya per la Companyia Telefònica Nacional de Espanya (CTNE). El nom comercial MoviLine s'utilisà per a popularisar el servici i ocultar a l'usuari final les seues sigles tècniques TMA-900(Telefonia Mòvil Automàtica operada en la freqüència de 900 MHz).

Va ser llançada al mercat en 1990 en l'objectiu de dar servici a una demanda creixent i resoldre els problemes de congestió espectral del sistema vigent, el TMA-450. Mentres que este es basava en l'estandar NMT, MoviLine utilisava ETACS. Encara la llicencia permetia la CTNE oferir el servici fins el 1 de giner de 2007, el servici va desaparéixer el 31 de decembre de 2003 a petició de la pròpia empresa.[1]

Durant la seua historia, el sistema anaògic va permetre oferir una cobertura un poquet major a la digital, en especial en zones rurals i costeres. Açò el va fer especialment atractiu per a cobrir zones alluntades dels núcleus urbans i donar servici a embarcacions. Per atra part, en llínies generals la calitat del so era pijor, la transmissió de dades era lent i les comunicacions eren susceptibles de captació per mig d'escàners de freqüència.

El creiximent més ràpit d'abonats va ocórrer des de l'inici de 1995 fins giner de 1996, passant dels 400.000 fins les 900.000 i roçant el seu llímit tècnic, estimat en un milló.

Les freqüències en la banda dels 900 MHz utilisades pel servici es quedaren durant un temps per a l'us en la Telefonia Rural per Acces Celular. Posteriorment, eixes freqüències varen ser assignades per la CMT als operadors Telefònica Móviles (que el va usar pel seu servici digital, baix la marca Movistar) i Amena, la qual no tenia presencia en la banda 900.

Biografia

Pérez Yuste, Antonio (setembre de 2002). «El proceso de implantación de la telefonía móvil en España». Consultat el 1 de setembre de 2009.