Diferència entre les revisions de "Daniel Aparici Traver Griñó"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Daniel Aparici Traver Griñó''', conegut artísticament pels seus llinages, '''Traver Griñó''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'abril]] de [[1931]] - † [[17 de març]] de [[2008]]), fon un dibuixant i pintor [[Valencians|valencià]]. | '''Daniel Aparici Traver Griñó''', conegut artísticament pels seus llinages, '''Traver Griñó''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'abril]] de [[1931]] - † [[17 de març]] de [[2008]]), fon un dibuixant i pintor [[Valencians|valencià]]. | ||
Traver Griño sobretot fon un gran aquareliste, també historietiste i humoriste, contractat en els seus inicis per les més importants editorials espanyoles de l'época (Subirats, [[Bruguera]], [[Editorial Valenciana]], etc...) i que varen conéixer l'exportació a tot lo món, des dels seus llibres ilustrats en els personages dels dibuixos animats de la nortamericana [[Warner Bros]], als ''christmas'' nadalencs i els dissenys de paper de regal. | Traver Griño sobretot fon un gran aquareliste, també historietiste i humoriste, contractat en els seus inicis per les més importants editorials espanyoles de l'época (Subirats, [[Editorial Bruguera|Bruguera]], [[Editorial Valenciana]], etc...) i que varen conéixer l'exportació a tot lo món, des dels seus llibres ilustrats en els personages dels dibuixos animats de la nortamericana [[Warner Bros]], als ''christmas'' nadalencs i els dissenys de paper de regal. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En els [[anys 1950|anys 50]], realisà algunes coses per a l'[[Editorial Valenciana]] relacionades en la [[II Guerra Mundial]] i la trama amorosa, pero no en clau d'humor sino recorrent al dibuix realiste firmant els seus treballs com Daniel Aparici. Treballs que varen ser interromputs temporalment per compliment del servici militar en l'any [[1952]] en [[Valéncia]]. | En els [[anys 1950|anys 50]], realisà algunes coses per a l'[[Editorial Valenciana]] relacionades en la [[II Guerra Mundial]] i la trama amorosa, pero no en clau d'humor sino recorrent al dibuix realiste firmant els seus treballs com Daniel Aparici. Treballs que varen ser interromputs temporalment per compliment del servici militar en l'any [[1952]] en [[Valéncia]]. | ||
A finals dels [[anys 1960|anys 60]], donà un pas important incorporant les seues creacions a publicacions com ''Pulgarcito'', ''El DDT'', ''Tio Vivo'', ''Din-Dan'' i atres revistes de l' | A finals dels [[anys 1960|anys 60]], donà un pas important incorporant les seues creacions a publicacions com ''Pulgarcito'', ''El DDT'', ''Tio Vivo'', ''Din-Dan'' i atres revistes de l'editorial Bruguera en les que donà vida a personages com "El Tonto del pueblo", "Batistet y Olegario asistentes sanitarios", "Sam Bory y Telesforo buscadores de oro", "El Extraterrestre 1x2", "Plácido", etc..., utilisant el seudònim State Keto i més avant solament El Keto. A través de dita editorial, realisà treballs d'ilustració per a la filmogràfica [[Warner Bros]] a on dibuixà: ''El Gordo y el Flaco'', ''El Correcaminos'', ''Porky'', ''El león Melquíades'', ''Sam'', ''Bugs Bunny'', etc... | ||
També ha dibuixat en prensa i revistes com, entre unes atres, ''El Cochinillo Feroz'', ''[[Diario Mediterráneo]]'', ''[[Castellón Diario]]'' i ''[[Diario Marca]]'' a on tingué problemes per una caricatura que dedicà al llavors príncip Joan Carles que acodí a les [[Olimpiades de 1972]], en aquella ocasió firmà com ''Danielo''. | També ha dibuixat en prensa i revistes com, entre unes atres, ''El Cochinillo Feroz'', ''[[Diario Mediterráneo]]'', ''[[Castellón Diario]]'' i ''[[Diario Marca]]'' a on tingué problemes per una caricatura que dedicà al llavors príncip Joan Carles que acodí a les [[Olimpiades de 1972]], en aquella ocasió firmà com ''Danielo''. | ||
També ha ilustrat numeroses publicacions editorials de diversos narradors i poetes castellonencs, destacant ''Hostal Lolita'', novela guanyadora del I premi Armengot. També edità el llibre ''La historia de Castellón a través del humor'' i el seu conte ''El mon de mite''. | També ha ilustrat numeroses publicacions editorials de diversos narradors i poetes castellonencs, destacant ''Hostal Lolita'', novela guanyadora del I premi Armengot. També edità el llibre ''La historia de Castellón a través del humor'' i el seu conte ''El mon de mite''. | ||
En l'any [[1973]] realisà la seua primera exposició, en la castellonenca galeria Porcar, firmant les seues obres en els llinages de sa mare Traver Griñó. En la mostra, ensajà un procediment material de la seua invenció, de ric colorit i accentuada textura que alcançà gran notorietat degut, també, a que ningú mai va saber dessifrar en qué consistia. El secret d'esta invenció se'n anà en ell. A l'any següent expon les seues primeres aquareles que varen definir ya el seu procediment. Ademés de l'[[aquarela]], també va expressar el seu art en [[tinta chinenca]] i [[anilina|anilines]] i en [[acrílic]]. | |||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 20:54 15 maig 2026
Daniel Aparici Traver Griñó, conegut artísticament pels seus llinages, Traver Griñó (Castelló de la Plana, 2 d'abril de 1931 - † 17 de març de 2008), fon un dibuixant i pintor valencià.
Traver Griño sobretot fon un gran aquareliste, també historietiste i humoriste, contractat en els seus inicis per les més importants editorials espanyoles de l'época (Subirats, Bruguera, Editorial Valenciana, etc...) i que varen conéixer l'exportació a tot lo món, des dels seus llibres ilustrats en els personages dels dibuixos animats de la nortamericana Warner Bros, als christmas nadalencs i els dissenys de paper de regal.
Biografia
Des de molt jove es dedicà a la talla de fusta, a l'ilustració gràfica, al disseny i al dibuix publicitari des de la seua pròpia agència de publicitat Publicidad DAMA.
En els anys 50, realisà algunes coses per a l'Editorial Valenciana relacionades en la II Guerra Mundial i la trama amorosa, pero no en clau d'humor sino recorrent al dibuix realiste firmant els seus treballs com Daniel Aparici. Treballs que varen ser interromputs temporalment per compliment del servici militar en l'any 1952 en Valéncia.
A finals dels anys 60, donà un pas important incorporant les seues creacions a publicacions com Pulgarcito, El DDT, Tio Vivo, Din-Dan i atres revistes de l'editorial Bruguera en les que donà vida a personages com "El Tonto del pueblo", "Batistet y Olegario asistentes sanitarios", "Sam Bory y Telesforo buscadores de oro", "El Extraterrestre 1x2", "Plácido", etc..., utilisant el seudònim State Keto i més avant solament El Keto. A través de dita editorial, realisà treballs d'ilustració per a la filmogràfica Warner Bros a on dibuixà: El Gordo y el Flaco, El Correcaminos, Porky, El león Melquíades, Sam, Bugs Bunny, etc...
També ha dibuixat en prensa i revistes com, entre unes atres, El Cochinillo Feroz, Diario Mediterráneo, Castellón Diario i Diario Marca a on tingué problemes per una caricatura que dedicà al llavors príncip Joan Carles que acodí a les Olimpiades de 1972, en aquella ocasió firmà com Danielo.
També ha ilustrat numeroses publicacions editorials de diversos narradors i poetes castellonencs, destacant Hostal Lolita, novela guanyadora del I premi Armengot. També edità el llibre La historia de Castellón a través del humor i el seu conte El mon de mite.
En l'any 1973 realisà la seua primera exposició, en la castellonenca galeria Porcar, firmant les seues obres en els llinages de sa mare Traver Griñó. En la mostra, ensajà un procediment material de la seua invenció, de ric colorit i accentuada textura que alcançà gran notorietat degut, també, a que ningú mai va saber dessifrar en qué consistia. El secret d'esta invenció se'n anà en ell. A l'any següent expon les seues primeres aquareles que varen definir ya el seu procediment. Ademés de l'aquarela, també va expressar el seu art en tinta chinenca i anilines i en acrílic.
(Secció per completar)