Diferència entre les revisions de "Josep Maria Guinot"
| Llínea 207: | Llínea 207: | ||
{{Cita|L'any 83 vaig prendre part en un cicle de conferencies de Lo Rat Penat, en el que baix el titul general de "Les normes de Castello" vaig introduir el meu particular, de "l'Unitat de la llengua". En aquella ocasio vaig intentar demostrar que el valencià es una llengua neollatina independent, digna de posseir una codificacio llingüistica propia: ortografia, gramatica i diccionari. Alli exponguerem els criteris de l'Unesco i dels llingüistes sobre el dret de totes les llengües vernacules, a transformar-se en llengües independents i lliteraries, i apuntarem els factors que intervingueren per a que el valencià a partir del sigle XII es convertira en llengua de cultura, titul que ha conservat fins al present. Pero la materia era excessiva per a tractar-la en una sola conferencia, i es van quedar moltes coses per dir, per lo que hem cregut convenient ampliar aquell tema, redonejant-lo, en esta conferencia que subtitulem "Personalitat de la llengua valenciana". En aquella ocasio esboçarem els factors que solen concorrer a convertir un parlar viu en una llengua lliteraria, independent, i fins estandart, i afirmarem que en la llengua valenciana concorren aquells factors a partir del sigle XII: factors politics, socials, economics, culturals, la prescripcio, i la consciencia colectiva del poble valencià en afirmar la propietat i independencia del seu idioma.|'Unitat i personalitat de la llengua valenciana' (1983), per Josep Mª Guinot}} | {{Cita|L'any 83 vaig prendre part en un cicle de conferencies de Lo Rat Penat, en el que baix el titul general de "Les normes de Castello" vaig introduir el meu particular, de "l'Unitat de la llengua". En aquella ocasio vaig intentar demostrar que el valencià es una llengua neollatina independent, digna de posseir una codificacio llingüistica propia: ortografia, gramatica i diccionari. Alli exponguerem els criteris de l'Unesco i dels llingüistes sobre el dret de totes les llengües vernacules, a transformar-se en llengües independents i lliteraries, i apuntarem els factors que intervingueren per a que el valencià a partir del sigle XII es convertira en llengua de cultura, titul que ha conservat fins al present. Pero la materia era excessiva per a tractar-la en una sola conferencia, i es van quedar moltes coses per dir, per lo que hem cregut convenient ampliar aquell tema, redonejant-lo, en esta conferencia que subtitulem "Personalitat de la llengua valenciana". En aquella ocasio esboçarem els factors que solen concorrer a convertir un parlar viu en una llengua lliteraria, independent, i fins estandart, i afirmarem que en la llengua valenciana concorren aquells factors a partir del sigle XII: factors politics, socials, economics, culturals, la prescripcio, i la consciencia colectiva del poble valencià en afirmar la propietat i independencia del seu idioma.|'Unitat i personalitat de la llengua valenciana' (1983), per Josep Mª Guinot}} | ||
{{Cita|En tots els països sol haver diferencies de pronunciacio d'uns pobles ad atres, formant dialectes i localismes. Tambe dins del Regne de Valencia existixen eixes modalitats, les quals no afecten a l'unitat de la llengua Valenciana, ya que no impedixen que els usuaris de les diferents pronunciacions s'entenguen perfectament entre ells i conserven la consciencia de parlar la mateixa llengua. En el Regne de Valencia les modalitats mes importants son tres: la del Nort en la provincia de Castello que pren algunes formes fonetiques del parlar tortosi; la del centre de la regio, Valencia i l'Horta de Valencia, que practica la pronunciacio coneguda per 'Apichat'; i la dels restants pobles de les provincies de Castello, Valencia i Alacant que, per la seua extensio geografica direm la pronunciacio general o comuna.|''Fonetica de la Llengua Valenciana. Caracteristiques que la individualisen'' (Valéncia, 1984, Ed. Valéncia 2000), per Josep Mª Guinot}} | |||
{{Cita|Es podria parlar de l'unitat de les llengües catalana i valenciana, com d'estes en les restants llengües occitanes, en els primers passos de les llengües romaniques, al apartar-se del llati d'a on provenen –i si es vol anar més arrere, d'una unitat en el llati-, pero no d'una unitat d'ara quan, despres de passar tant de temps, les dos llengües s'han desenrollat i evolucionat separadament, responent a diferents coordinades d'espai i de temps, i han intervingut en sa evolucio factors historics, socials, economics, lliteraris, etc.., tan diferents.|Conferència ''La personalitat de la Llengua Valenciana'' (1985), per Josep Mª Guinot}} | {{Cita|Es podria parlar de l'unitat de les llengües catalana i valenciana, com d'estes en les restants llengües occitanes, en els primers passos de les llengües romaniques, al apartar-se del llati d'a on provenen –i si es vol anar més arrere, d'una unitat en el llati-, pero no d'una unitat d'ara quan, despres de passar tant de temps, les dos llengües s'han desenrollat i evolucionat separadament, responent a diferents coordinades d'espai i de temps, i han intervingut en sa evolucio factors historics, socials, economics, lliteraris, etc.., tan diferents.|Conferència ''La personalitat de la Llengua Valenciana'' (1985), per Josep Mª Guinot}} | ||