Diferència entre les revisions de "Ramiro Ledesma"

Sense resum d'edició
(Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils Edició mòvil alvançada)
(Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 18: Llínea 18:
== Biografia ==
== Biografia ==
=== Orígens i anys de formació ===
=== Orígens i anys de formació ===
Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,<ref>{{harvnb|Jiménez Cortacans|2013|pp=56-57}}</ref> una menuda localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a Torrefrades, a on el seu pare eixercia la professió de mestre.
Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,<ref>{{harvnb|Jiménez Cortacans|2013|pp=56-57}}</ref> una chicoteta localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a [[Torrefrades]], a on el seu pare eixercia la professió de mestre.
[[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg|left|thumb|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)|Nuevo Mundo]]'',<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|p=248}}</ref> ilustrat per [[Enrique Varela de Seijas|Varela de Seijas]].]]
[[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg|left|thumb|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)|Nuevo Mundo]]'',<ref>{{harvnb|Simancas|Moraleja|2001|p=248}}</ref> ilustrat per [[Enrique Varela de Seijas|Varela de Seijas]].]]
Va ingressar molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins va recalar en Madrit, a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneu i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En 1926 es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com José Ortega i Gasset, Julián Besteiro, Xavier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando dels Rius, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb|Soto Carrasco|2011|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gasseta Lliterària, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb|Tusell|1999|p=82|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la generació del 27, en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posiciones d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb|Selva|2000|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref>
Ingressà molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins recalà en [[Madrit]], a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneo i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En [[1926]] es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com [[José Ortega i Gasset]], Julián Besteiro, Javier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando de los Ríos, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb|Soto Carrasco|2011|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gaceta Literaria, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb|Tusell|1999|p=82|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la [[generació del 27]], en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posicions d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb|Selva|2000|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref>


En 1929 la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del com es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].<ref>{{harvnb|Preston|2002|p=223}}</ref>
En [[1929]] la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del qual es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].<ref>{{harvnb|Preston|2002|p=223}}</ref>


=== Participació política ===
=== Participació política ===