Diferència entre les revisions de "Judith Shklar" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]] - † [[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard|Harvard]].

'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]] - † [[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En l'any [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard|Harvard]].

== Biografia ==

Judith Shklar va nàixer com Judita Nisse (en letó: ''Judīet Nisse'') en [[Riga]], [[Letònia]], en el sí d'una família judeua letona<ref>Hannes Bajohr, "Judith N. Shklar (1928–1992): Eine werkbiografische Skizze"</ref> <ref>Landes, Xavier. "[https://satori.lv/article/atceroties-dzuditu-sklaru-liberalisms-ka-briviba-no-bailem Ksavjē Lands | Atceroties Džūditu Šklāru: liberālisms kā brīvība no bailē]m" [Xavier Landes | Remembering Judith Shklar: liberalism as freedom from fear]. ''satori.lv'' (in Latvian).</ref>. Per la persecució durant la [[Segona Guerra Mundial]], la seua família va fugir d'Europa passant per Japó fins a aplegar a Estats Units i finalment a Canadà en 1941, quan ella tenia tretze anys. Començà els seus estudis en l'Universitat McGill als 16 anys, a on va obtindre els títuls de llicenciatura i màster en Arts en 1949 i 1950, respectivament. Més tart recordaria que les normes d'admissió en McGill en aquell moment exigien 750 punts als judeus i 600 als demés. Obtingué el seu doctorat en el Radcliffe College en 1955. El seu mentor va ser el célebre teòric polític [[Carl Joachim Friedrich|Carl]] [[Carl Joachim Friedrich|Joachim Friedrich]], qui, segons recordaria posteriorment, solament li va fer un elogi: «''Bo, esta no és la tesis habitual, pero tampoc esperava que ho'' ''fora''». En el temps, acabaria convertint-se en la seua successora.

Judith Shklar va nàixer com Judita Nisse (en letó: ''Judīet Nisse'') en [[Riga]], [[Letònia]], en el sí d'una família judeua letona<ref>Hannes Bajohr, "Judith N. Shklar (1928–1992): Eine werkbiografische Skizze"</ref> <ref>Landes, Xavier. "[https://satori.lv/article/atceroties-dzuditu-sklaru-liberalisms-ka-briviba-no-bailem Ksavjē Lands | Atceroties Džūditu Šklāru: liberālisms kā brīvība no bailē]m" [Xavier Landes | Remembering Judith Shklar: liberalism as freedom from fear]. ''satori.lv'' (in Latvian).</ref>. Per la persecució durant la [[Segona Guerra Mundial]], la seua família va fugir d'[[Europa]] passant per Japó fins a aplegar a [[Estats Units]] i finalment a [[Canadà]] en l'any [[1941]], quan ella tenia tretze anys. Començà els seus estudis en l'Universitat McGill als 16 anys, a on va obtindre els títuls de llicenciatura i màster en Arts en [[1949]] i [[1950]], respectivament. Més tart recordaria que les normes d'admissió en McGill en aquell moment exigien 750 punts als judeus i 600 als demés. Obtingué el seu doctorat en el Radcliffe College en l'any [[1955]]. El seu mentor va ser el célebre teòric polític [[Carl Joachim Friedrich|Carl]] [[Carl Joachim Friedrich|Joachim Friedrich]], qui, segons recordaria posteriorment, solament li va fer un elogi: «''Bo, esta no és la tesis habitual, pero tampoc esperava que ho'' ''fora''». En el temps, acabaria convertint-se en la seua successora.

Shklar s'incorporà al professorat de Harvard en 1956, convertint-se en 1971 en la primera dòna en obtindre la titularitat (''tenure'') en el Departament de Govern de l'universitat. Durant el seu primer any en el puesto, el departament li va permetre quedar-se en casa ab el seu primer fill mentres escrivia el seu primer llibre<ref>"Judith Shklar, Professor and Noted Theorist, Dies." ''Harvard Crimson''September 18, 1992.</ref>. Quan arribà el moment de decidir sobre la seua titularitat, el departament va mostrar indecisió, per lo que Shklar va propondre un nomenament a mija jornada en titularitat efectiva i el títul de professora adjunta (''lecturer''), en part perque llavors ya tenia tres fills. En 1980 fon nomenada professora John Cowles de Govern. El seu amic i colega [[Stanley Hoffmann]] va comentar en una ocasió: «''era, en diferència, la major estrela del departament''».Hoffmann també la va descriure com «''la persona més devastadorament inteligent que he conegut ací''».

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]] - † [[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard|Harvard]].
+'''Judith Nisse Shklar''' ([[Riga]], [[24 de setembre]] de [[1928]] - † [[Cambridge (Massachusetts)]] [[17 de setembre]] de [[1992]]) fon una filòsofa i [[Llista de teòrics polítics|teòrica política]] [[nortamericana]] naixcuda en [[Letònia]], que va estudiar l'història del pensament polític, en particular la corresponent al periodo de l'[[Ilustració]]. En l'any [[1980]] fon nomenada professora John Cowles de Govern en l'Universitat de [[Universitat de Harvard|Harvard]].
 == Biografia ==
-Judith Shklar va nàixer com Judita Nisse (en letó: ''Judīet Nisse'') en [[Riga]], [[Letònia]], en el sí d'una família judeua letona<ref>Hannes Bajohr, "Judith N. Shklar (1928–1992): Eine werkbiografische Skizze"</ref> <ref>Landes, Xavier. "[https://satori.lv/article/atceroties-dzuditu-sklaru-liberalisms-ka-briviba-no-bailem Ksavjē Lands | Atceroties Džūditu Šklāru: liberālisms kā brīvība no bailē]m" [Xavier Landes | Remembering Judith Shklar: liberalism as freedom from fear]. ''satori.lv'' (in Latvian).</ref>. Per la persecució durant la [[Segona Guerra Mundial]], la seua família va fugir d'Europa passant per Japó fins a aplegar a Estats Units i finalment a Canadà en 1941, quan ella tenia tretze anys. Començà els seus estudis en l'Universitat McGill als 16 anys, a on va obtindre els títuls de llicenciatura i màster en Arts en 1949 i 1950, respectivament. Més tart recordaria que les normes d'admissió en McGill en aquell moment exigien 750 punts als judeus i 600 als demés. Obtingué el seu doctorat en el Radcliffe College en 1955. El seu mentor va ser el célebre teòric polític [[Carl Joachim Friedrich|Carl]] [[Carl Joachim Friedrich|Joachim Friedrich]], qui, segons recordaria posteriorment, solament li va fer un elogi: «''Bo, esta no és la tesis habitual, pero tampoc esperava que ho'' ''fora''». En el temps, acabaria convertint-se en la seua successora.
+Judith Shklar va nàixer com Judita Nisse (en letó: ''Judīet Nisse'') en [[Riga]], [[Letònia]], en el sí d'una família judeua letona<ref>Hannes Bajohr, "Judith N. Shklar (1928–1992): Eine werkbiografische Skizze"</ref> <ref>Landes, Xavier. "[https://satori.lv/article/atceroties-dzuditu-sklaru-liberalisms-ka-briviba-no-bailem Ksavjē Lands | Atceroties Džūditu Šklāru: liberālisms kā brīvība no bailē]m" [Xavier Landes | Remembering Judith Shklar: liberalism as freedom from fear]. ''satori.lv'' (in Latvian).</ref>. Per la persecució durant la [[Segona Guerra Mundial]], la seua família va fugir d'[[Europa]] passant per Japó fins a aplegar a [[Estats Units]] i finalment a [[Canadà]] en l'any [[1941]], quan ella tenia tretze anys. Començà els seus estudis en l'Universitat McGill als 16 anys, a on va obtindre els títuls de llicenciatura i màster en Arts en [[1949]] i [[1950]], respectivament. Més tart recordaria que les normes d'admissió en McGill en aquell moment exigien 750 punts als judeus i 600 als demés. Obtingué el seu doctorat en el Radcliffe College en l'any [[1955]]. El seu mentor va ser el célebre teòric polític [[Carl Joachim Friedrich|Carl]] [[Carl Joachim Friedrich|Joachim Friedrich]], qui, segons recordaria posteriorment, solament li va fer un elogi: «''Bo, esta no és la tesis habitual, pero tampoc esperava que ho'' ''fora''». En el temps, acabaria convertint-se en la seua successora.
 Shklar s'incorporà al professorat de Harvard en 1956, convertint-se en 1971 en la primera dòna en obtindre la titularitat (''tenure'') en el Departament de Govern de l'universitat. Durant el seu primer any en el puesto, el departament li va permetre quedar-se en casa ab el seu primer fill mentres escrivia el seu primer llibre<ref>"Judith Shklar, Professor and Noted Theorist, Dies." ''Harvard Crimson''September 18, 1992.</ref>. Quan arribà el moment de decidir sobre la seua titularitat, el departament va mostrar indecisió, per lo que Shklar va propondre un nomenament a mija jornada en titularitat efectiva i el títul de professora adjunta (''lecturer''), en part perque llavors ya tenia tres fills. En 1980 fon nomenada professora John Cowles de Govern. El seu amic i colega [[Stanley Hoffmann]] va comentar en una ocasió: «''era, en diferència, la major estrela del departament''».Hoffmann també la va descriure com «''la persona més devastadorament inteligent que he conegut ací''».