Diferència entre les revisions de "Slavoj Žižek" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

Žižek és membre associat de l'Escola de Psicoanàlisis de Liubliana, un grup d'acadèmics eslovens que treballen sobre l'idealisme alemà, el psicoanàlisis lacanià, la crítica de l'ideologia i la crítica dels mijos. El seu primer llibre en anglés és ''The Sublim Object of Ideology'' (1989), que serví per a introduir el pensament de l'Escola de Liubliana al públic angloparlant. Ha escrit més de 50 llibres en múltiples idiomes i parla eslové, serbocroata,<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=05sI42yxupg ''Slavoj Žižek & Srećko Horvat: After Capitalism? | DiEM25''. 14] February 2022. Archived from the original on 24 November 2023. Consultat el 18 de juny de 2026 – via YouTube.</ref> anglés, alemà<ref>''[https://www.youtube.com/watch?v=E1J1q0uaDt4 Willkommen in der Wüste des Realen Slavoj Zizek]''. 30 August 2015. Archived from the original on 24 November 2023. Consultat el 18 de juny de 2026 – via YouTube.</ref> i francés.<ref>''[https://www.youtube.com/watch?v=buNLOXtJDwc Slavoj Zizek – Entretien (L'apocalypse selon Slavoj Zizek)]'', 8 June 2022, archived from the original on 24 November 2023, Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> L'estil idiosincràtic de les seues aparicions públiques, els seus freqüents artículs d'opinió en revistes i els seus treballs acadèmics —caracterisats per l'us de succeïts obscens i eixemples de la cultura popular, aixina com per provocacions políticament incorrectes— li han guanyat fama, controvèrsia i crítiques tant dins com fora de l'àmbit acadèmic.<ref>[https://ethics.org.au/big-thinker-slavoj-zizek/ "Big Thinker: Slavoj Žižek"]. ''The Ethics Centre''. 16 March 2022. Archived from the original on 28 March 2022. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref>

== Vida i carrera ==

=== Primers anys ===

Žižek naixqué en Liubliana, en la República Socialista d'Eslovènia, [[Yugoslàvia]], en el sí d'una família de classe mija.<ref>[https://web.archive.org/web/20081210034440/http://www.mladina.si/tednik/200442/clanek/nar-kdo_je_kdaj--ursa_matos/ "Kdo je kdaj: Slavoj Žižek. Tisti poslednji marksist, ki je iz filozofije naredil pop in iz popa filozofijo"] [Who's When: Slavoj Žižek. The Last of the Marxists who made Pop from Philosophy and Philosophy from Pop] (in Slovenian). Mladina. 24 October 2004. Archived from the original on 10 December 2008.</ref> El seu pare, Joži Žižek, era economista i funcionari de la regió de Prekmurje, en l'est d'[[Eslovènia]]. La seua mare, Vesna, originària dels tossals de Gorizia en el Llitoral eslové, era contable en una empresa estatal. Els seus pares eren ateus.<ref>''Slovenski biografski leksikon'' (Ljubljana: SAZU, 1991), XV. edition</ref> Passà la major part de la seua infància en la ciutat costera de Portorož, a on va estar expost al cine, la teoria i la cultura popular occidentals.<ref name=":0">[https://web.archive.org/web/20111003180230/http://www.slovenskapomlad.si/2?id=20 "Slovenska pomlad: Slavoj Žižek (Webpage run by the National Museum of Modern History in Ljubljana)"]. Slovenskapomlad.si. 29 September 1988. Archived from the original on 3 October 2011.</ref> Quan era adolescent, la seua família retornà a Liubliana, a on assistí a l'institut Bežigrad.<ref name=":0" /> Encara que inicialment volia convertir-se en cineaste, abandonà eixes aspiracions i decidí dedicar-se a la filosofia.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=Zm5tpQp6sT4 "Down with ideology"]. ''YouTube''. 18 January 2019. Archived from the original on 31 October 2021. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>

=== Educació ===

En 1967, durant un periodo de lliberalisació en la Yugoslàvia de Tito, Žižek es matriculà en l'Universitat de Liubliana, a on estudià filosofia i sociologia.<ref name=":1">Tony Meyers [https://www.lacan.com/zizekchro1.htm Slavoj Zizek - His Life] Archived 13 May 2021 at the Wayback Machine lacan.com, from: Slavoj Zizek, London: Routledge, 2003. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>

Žižek ya havia començat a llegir als [[Estructuralisme|estructuralistes]] francesos abans d'ingressar en l'universitat i, en 1967, publicà la primera traducció a l'eslové d'un text de [[Jacques Derrida]].<ref name=":2">[https://web.archive.org/web/20081210034440/http://www.mladina.si/tednik/200442/clanek/nar-kdo_je_kdaj--ursa_matos/ "Tednik, številka 42, Slavoj Žižek"]. Mladina.Si. 24 October 2004. Archived from the original on 10 December 2008.</ref> Freqüentà els círculs d'intelectuals dissidents, inclosos els filòsofs heideggerians [[Tine Hribar]] i [[Ivo Urbančič]],<ref name=":2" /> i publicà artículs en revistes alternatives com ''Praxis'', ''Tribuna'' i ''Problemi'', de la que també fon editor.<ref name=":0" /> En 1971 acceptà un lloc com a investigador assistent en la promesa d'obtindre una plaça fixa, pero fon despedit en acabant de que la seua tesis de màster fora denunciada per les autoritats per ser «no marxista».<ref>Žižek's response to the article "Če sem v kaj resnično zaljubljena, sem v življenje Sobotna priloga Dela, p. 37 (19.1. 2008)</ref> Es graduà en l'Universitat de Liubliana en 1981 en un doctorat en Filosofia per la seua tesis titulada ''The Theoretical and Practical Relevance of French Structuralism<ref name=":1" />'' («La rellevància teòrica i pràctica de l'estructuralisme francés»). Passà els anys següents en lo que s'ha descrit com un «desert professional», a l'hora que complia en la seua obligació llegal de realisar un any de servici nacional en l'Eixèrcit Popular Yugoslau en [[Karlovac]].<ref name=":1" />

=== Carrera acadèmica ===

Durant la década de 1980, Žižek edità i traduí a [[Jacques Lacan]], [[Sigmund Freud]] i [[Louis Althusser]].<ref>[https://web.archive.org/web/20120105042135/http://www.dskp-drustvo.si/prevajalci.php "Prevajalci – Društvo slovenskih književnih prevajalcev"]. Dskp-drustvo.si. Archived from the original on 5 January 2012.</ref> Utilisà l'obra de Lacan per a interpretar la filosofia [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|hegeliana]] i [[Marxisme|marxista]].

En 1986, Žižek completà un segon doctorat, un doctorat en Filosofia en psicoanàlisis, en l'Universitat de París VIII baix la direcció de [[Jacques-Alain Miller]], titulat ''La philosophie entre li symptôme et li fantasme'' («La filosofia entre el síntoma i el fantasma»).<ref>Žižek, Slavoj (1988). ''Le plus sublime des hystériques'' (in French). Paris: Distribution, Distique. p. 10.</ref>

Žižek escrigué l'introducció a les traduccions a l'eslové de les noveles policíaques de [[G. K. Chesterton]] i [[John le Carré|John]] [[John le Carré|le Carré]].<ref>Sean Sheehan (2012). ''[https://books.google.es/books?id=TsDgpEkMGdcC&pg=PA10&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Zizek: A Guide for the Perplexed]''. Continuum International Publishing Group. p. 10. ISBN <bdi>978-1441180872</bdi>.</ref> En 1988, publicà el seu primer llibre dedicat íntegrament a la teoria cinematogràfica, ''Pogled s strani''.<ref>[https://search.worldcat.org/es/title/440170467 "Pogled s strani | WorldCat.org"]. ''search.worldcat.org''.</ref> A l'any següent, alcançà reconeiximent internacional com a teòric social en la publicació, en 1989, del seu primer llibre en anglés, ''The Sublim Object of Ideology''.<ref name=":3">[https://www.britannica.com/biography/Slavoj-Zizek "Slavoj Zizek - Slovene philosopher and cultural theorist"]. 29 April 2023. Archived from the original on 16 March 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>

Žižek ha publicat en revistes com ''Lacanian Ink'' i ''In These'' ''Times'' en [[Estats Units]], ''New Left Review'' i ''The London Review of Books'' en el [[Regne Unit]], aixina com en la revista eslovena d'esquerra lliberal ''Mladina'' i en els periòdics ''Dnevnik'' i ''Delo''. També colabora en la revista d'esquerra polaca ''Krytyka Polityczna'', en la revista regional d'esquerra del surest europeu ''Novi Plamen'', i forma part del consell editorial de la revista psicoanalítica ''Problemi''.<ref>[https://problemi.si/editorial-staff/ "Editorial Staff - Problemi International"]. Archived from the original on 25 October 2021. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Žižek és editor de la série ''Diaeresis'' de Northwestern University Press, que publica obres que «no solament aborden la filosofia, sino que també intervenen en els àmbits de la crítica de l'ideologia, la política i la teoria de l'art».<ref>[http://www.nupress.northwestern.edu/content/diaeresis "Diaeresis series page".] ''Northwestern University Press''. Archived from the original on 2 February 2017.</ref>

En 2012, la revista ''Foreign Policy'' inclogué a Žižek en la seua llista dels 100 principals pensadors globals, calificant-ho com un «filòsof celebritat»,<ref>[https://web.archive.org/web/20121130221322/http://www.foreignpolicy.com/articles/2012/11/26/the_fp_100_global_thinkers?page=0,33 "The FP Top 100 Global Thinkers"]. ''Foreign Policy''. 26 November 2012. Archived from the original on 30 November 2012.</ref> mentres que en atres contexts ha segut descrit com el «Elvis de la teoria cultural»<ref>[https://zizekstudies.org/index.php/ijzs/index "International Journal of Žižek Studies, home page"]. Archived from the original on 3 January 2018. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> i «el filòsof més perillós d'Occident».<ref>[https://www.vice.com/en/article/slavoj-zizek/ "Slavoj Zizek - VICE - United Kingdom"]. ''VICE''. 4 October 2013. Archived from the original on 4 March 2016. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Žižek ha segut considerat «el hegelià més destacat del nostre temps»<ref>Şahin, Tuna (27 December 2021). [https://web.archive.org/web/20220907031913/https://www.thenaszone.com/post/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek-the-hegelian-of-our-time "Slavoj Žižek: The Hegelian of Our Time"]. Archived from the original on 7 September 2022.</ref> i «el principal exponent de la teoria lacaniana».<ref>McGowan, Todd (2013). "Hegel as Marxist: Žižek's Revision of German Idealism." In ''Žižek Now: Current Perspectives in Žižek Studies''. Cambridge: Polity Press. p. 42.</ref> Una revista, el ''International Journal of'' ''Žižek Studies'', fon fundada pels professors David J. Gunkel i Paul A. Taylor per a dedicar-se a l'estudi de la seua obra.<ref>[https://zizekstudies.org/index.php/IJZS/about/editorialPolicies#focusAndScope "About the Journal"]. Archived from the original on 20 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>

=== Carrera política ===

A finals de la década de 1980, Žižek alcançà notorietat pública com a columniste de la revista jovenil alternativa ''Mladina'', que es mostrava crítica en les polítiques de Tito i en la política yugoslava, especialment en la [[militarisació]] de la societat. Fon membre de la Lliga dels Comunistes d'Eslovènia fins a octubre de 1988, когда la va abandonar en protesta pel juí JBTZ, junt en atres 32 intelectuals eslovens.<ref>[https://web.archive.org/web/20111003180147/http://www.slovenskapomlad.si/1?id=103 "Skupinski protestni izstop iz ZKS"] (in Slovenian). Slovenska Pomlad. 28 October 1998. Archived from the original on 3 October 2011.</ref> Entre 1988 i 1990, participà activament en varis moviments polítics i de la societat civil que lluitaven per la democratisació d'Eslovènia, en particular el Comité per a la Defensa dels Drets Humans.<ref>[https://web.archive.org/web/20111003180306/http://www.slovenskapomlad.si/1?id=31&aofs=3 "Odbor za varstvo človekovih pravic"]. ''Slovenska Pomlad'' (in Slovenian). 3 June 1998. Archived from the original on 3 October 2011.</ref> En les primeres eleccions lliures de 1990, es presentà com a candidat del Partit Lliberal Demócrata per a l'antiga presidència colectiva de quatre membres d'Eslovènia.<ref name=":3" />

Žižek és membre del Moviment per la Democràcia en Europa 2025 (DiEM25), fundat en 2016.<ref>[https://diem25.org/tag/slavoj-zizek/ "Posts Tagged: slavoj zizek | DiEM25"]. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>

== Referències ==

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 Žižek  és membre associat de l'Escola de Psicoanàlisis de Liubliana, un grup d'acadèmics eslovens que treballen sobre l'idealisme alemà, el psicoanàlisis lacanià, la crítica de l'ideologia i la crítica dels mijos. El seu primer llibre en anglés és ''The Sublim Object of Ideology'' (1989), que serví per a introduir el pensament de l'Escola de Liubliana al públic angloparlant. Ha escrit més de 50 llibres en múltiples idiomes i parla eslové, serbocroata,<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=05sI42yxupg ''Slavoj Žižek & Srećko Horvat: After Capitalism? | DiEM25''. 14] February 2022. Archived from the original on 24 November 2023. Consultat el 18 de juny de 2026 – via YouTube.</ref> anglés, alemà<ref>''[https://www.youtube.com/watch?v=E1J1q0uaDt4 Willkommen in der Wüste des Realen Slavoj Zizek]''. 30 August 2015. Archived from the original on 24 November 2023. Consultat el 18 de juny de 2026 – via YouTube.</ref> i francés.<ref>''[https://www.youtube.com/watch?v=buNLOXtJDwc Slavoj Zizek – Entretien (L'apocalypse selon Slavoj Zizek)]'', 8 June 2022, archived from the original on 24 November 2023, Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> L'estil idiosincràtic de les seues aparicions públiques, els seus freqüents artículs d'opinió en revistes i els seus treballs acadèmics —caracterisats per l'us de succeïts obscens i eixemples de la cultura popular, aixina com per provocacions políticament incorrectes— li han guanyat fama, controvèrsia i crítiques tant dins com fora de l'àmbit acadèmic.<ref>[https://ethics.org.au/big-thinker-slavoj-zizek/ "Big Thinker: Slavoj Žižek"]. ''The Ethics Centre''. 16 March 2022. Archived from the original on 28 March 2022. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref>
+== Vida i carrera ==
+=== Primers anys ===
+Žižek naixqué en Liubliana, en la República Socialista d'Eslovènia, [[Yugoslàvia]], en el sí d'una família de classe mija.<ref>[https://web.archive.org/web/20081210034440/http://www.mladina.si/tednik/200442/clanek/nar-kdo_je_kdaj--ursa_matos/ "Kdo je kdaj: Slavoj Žižek. Tisti poslednji marksist, ki je iz filozofije naredil pop in iz popa filozofijo"] [Who's When: Slavoj Žižek. The Last of the Marxists who made Pop from Philosophy and Philosophy from Pop] (in Slovenian). Mladina. 24 October 2004. Archived from the original on 10 December 2008.</ref> El seu pare, Joži Žižek, era economista i funcionari de la regió de Prekmurje, en l'est d'[[Eslovènia]]. La seua mare, Vesna, originària dels tossals de Gorizia en el Llitoral eslové, era contable en una empresa estatal. Els seus pares eren ateus.<ref>''Slovenski biografski leksikon'' (Ljubljana: SAZU, 1991), XV. edition</ref> Passà la major part de la seua infància en la ciutat costera de Portorož, a on va estar expost al cine, la teoria i la cultura popular occidentals.<ref name=":0">[https://web.archive.org/web/20111003180230/http://www.slovenskapomlad.si/2?id=20 "Slovenska pomlad: Slavoj Žižek (Webpage run by the National Museum of Modern History in Ljubljana)"]. Slovenskapomlad.si. 29 September 1988. Archived from the original on 3 October 2011.</ref> Quan era adolescent, la seua família retornà a Liubliana, a on assistí a l'institut Bežigrad.<ref name=":0" /> Encara que inicialment volia convertir-se en cineaste, abandonà eixes aspiracions i decidí dedicar-se a la filosofia.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=Zm5tpQp6sT4 "Down with ideology"]. ''YouTube''. 18 January 2019. Archived from the original on 31 October 2021. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
+=== Educació ===
+En 1967, durant un periodo de lliberalisació en la Yugoslàvia de Tito, Žižek es matriculà en l'Universitat de Liubliana, a on estudià filosofia i sociologia.<ref name=":1">Tony Meyers [https://www.lacan.com/zizekchro1.htm Slavoj Zizek - His Life] Archived 13 May 2021 at the Wayback Machine lacan.com, from: Slavoj Zizek, London: Routledge, 2003. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
+Žižek ya havia començat a llegir als [[Estructuralisme|estructuralistes]] francesos abans d'ingressar en l'universitat i, en 1967, publicà la primera traducció a l'eslové d'un text de [[Jacques Derrida]].<ref name=":2">[https://web.archive.org/web/20081210034440/http://www.mladina.si/tednik/200442/clanek/nar-kdo_je_kdaj--ursa_matos/ "Tednik, številka 42, Slavoj Žižek"]. Mladina.Si. 24 October 2004. Archived from the original on 10 December 2008.</ref> Freqüentà els círculs d'intelectuals dissidents, inclosos els filòsofs heideggerians [[Tine Hribar]] i [[Ivo Urbančič]],<ref name=":2" /> i publicà artículs en revistes alternatives com ''Praxis'', ''Tribuna'' i ''Problemi'', de la que també fon editor.<ref name=":0" /> En 1971 acceptà un lloc com a investigador assistent en la promesa d'obtindre una plaça fixa, pero fon despedit en acabant de que la seua tesis de màster fora denunciada per les autoritats per ser «no marxista».<ref>Žižek's response to the article "Če sem v kaj resnično zaljubljena, sem v življenje Sobotna priloga Dela, p. 37 (19.1. 2008)</ref> Es graduà en l'Universitat de Liubliana en 1981 en un doctorat en Filosofia per la seua tesis titulada ''The Theoretical and Practical Relevance of French Structuralism<ref name=":1" />'' («La rellevància teòrica i pràctica de l'estructuralisme francés»). Passà els anys següents en lo que s'ha descrit com un «desert professional», a l'hora que complia en la seua obligació llegal de realisar un any de servici nacional en l'Eixèrcit Popular Yugoslau en [[Karlovac]].<ref name=":1" />
+=== Carrera acadèmica ===
+Durant la década de 1980, Žižek edità i traduí a [[Jacques Lacan]], [[Sigmund Freud]] i [[Louis Althusser]].<ref>[https://web.archive.org/web/20120105042135/http://www.dskp-drustvo.si/prevajalci.php "Prevajalci – Društvo slovenskih književnih prevajalcev"]. Dskp-drustvo.si. Archived from the original on 5 January 2012.</ref> Utilisà l'obra de Lacan per a interpretar la filosofia [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|hegeliana]] i [[Marxisme|marxista]].
+En 1986, Žižek completà un segon doctorat, un doctorat en Filosofia en psicoanàlisis, en l'Universitat de París VIII baix la direcció de [[Jacques-Alain Miller]], titulat ''La philosophie entre li symptôme et li fantasme'' («La filosofia entre el síntoma i el fantasma»).<ref>Žižek, Slavoj (1988). ''Le plus sublime des hystériques'' (in French). Paris: Distribution, Distique. p. 10.</ref>
+Žižek escrigué l'introducció a les traduccions a l'eslové de les noveles policíaques de [[G. K. Chesterton]] i [[John le Carré|John]] [[John le Carré|le Carré]].<ref>Sean Sheehan (2012). ''[https://books.google.es/books?id=TsDgpEkMGdcC&pg=PA10&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Zizek: A Guide for the Perplexed]''. Continuum International Publishing Group. p. 10. ISBN <bdi>978-1441180872</bdi>.</ref> En 1988, publicà el seu primer llibre dedicat íntegrament a la teoria cinematogràfica, ''Pogled s strani''.<ref>[https://search.worldcat.org/es/title/440170467 "Pogled s strani | WorldCat.org"]. ''search.worldcat.org''.</ref> A l'any següent, alcançà reconeiximent internacional com a teòric social en la publicació, en 1989, del seu primer llibre en anglés, ''The Sublim Object of Ideology''.<ref name=":3">[https://www.britannica.com/biography/Slavoj-Zizek "Slavoj Zizek - Slovene philosopher and cultural theorist"]. 29 April 2023. Archived from the original on 16 March 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
+Žižek ha publicat en revistes com ''Lacanian Ink'' i ''In These'' ''Times'' en [[Estats Units]], ''New Left Review'' i ''The London Review of Books'' en el [[Regne Unit]], aixina com en la revista eslovena d'esquerra lliberal ''Mladina'' i en els periòdics ''Dnevnik'' i ''Delo''. També colabora en la revista d'esquerra polaca ''Krytyka Polityczna'', en la revista regional d'esquerra del surest europeu ''Novi Plamen'', i forma part del consell editorial de la revista psicoanalítica ''Problemi''.<ref>[https://problemi.si/editorial-staff/ "Editorial Staff - Problemi International"]. Archived from the original on 25 October 2021. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Žižek és editor de la série ''Diaeresis'' de Northwestern University Press, que publica obres que «no solament aborden la filosofia, sino que també intervenen en els àmbits de la crítica de l'ideologia, la política i la teoria de l'art».<ref>[http://www.nupress.northwestern.edu/content/diaeresis "Diaeresis series page".] ''Northwestern University Press''. Archived from the original on 2 February 2017.</ref>
+En 2012, la revista ''Foreign Policy'' inclogué a Žižek en la seua llista dels 100 principals pensadors globals, calificant-ho com un «filòsof celebritat»,<ref>[https://web.archive.org/web/20121130221322/http://www.foreignpolicy.com/articles/2012/11/26/the_fp_100_global_thinkers?page=0,33 "The FP Top 100 Global Thinkers"]. ''Foreign Policy''. 26 November 2012. Archived from the original on 30 November 2012.</ref> mentres que en atres contexts ha segut descrit com el «Elvis de la teoria cultural»<ref>[https://zizekstudies.org/index.php/ijzs/index "International Journal of Žižek Studies, home page"]. Archived from the original on 3 January 2018. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> i «el filòsof més perillós d'Occident».<ref>[https://www.vice.com/en/article/slavoj-zizek/ "Slavoj Zizek - VICE - United Kingdom"]. ''VICE''. 4 October 2013. Archived from the original on 4 March 2016. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Žižek ha segut considerat «el hegelià més destacat del nostre temps»<ref>Şahin, Tuna (27 December 2021). [https://web.archive.org/web/20220907031913/https://www.thenaszone.com/post/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek-the-hegelian-of-our-time "Slavoj Žižek: The Hegelian of Our Time"]. Archived from the original on 7 September 2022.</ref> i «el principal exponent de la teoria lacaniana».<ref>McGowan, Todd (2013). "Hegel as Marxist: Žižek's Revision of German Idealism." In ''Žižek Now: Current Perspectives in Žižek Studies''. Cambridge: Polity Press. p. 42.</ref> Una revista, el ''International Journal of'' ''Žižek Studies'', fon fundada pels professors David J. Gunkel i Paul A. Taylor per a dedicar-se a l'estudi de la seua obra.<ref>[https://zizekstudies.org/index.php/IJZS/about/editorialPolicies#focusAndScope "About the Journal"]. Archived from the original on 20 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
+=== Carrera política ===
+A finals de la década de 1980, Žižek alcançà notorietat pública com a columniste de la revista jovenil alternativa ''Mladina'', que es mostrava crítica en les polítiques de Tito i en la política yugoslava, especialment en la [[militarisació]] de la societat. Fon membre de la Lliga dels Comunistes d'Eslovènia fins a octubre de 1988, когда la va abandonar en protesta pel juí JBTZ, junt en atres 32 intelectuals eslovens.<ref>[https://web.archive.org/web/20111003180147/http://www.slovenskapomlad.si/1?id=103 "Skupinski protestni izstop iz ZKS"] (in Slovenian). Slovenska Pomlad. 28 October 1998. Archived from the original on 3 October 2011.</ref> Entre 1988 i 1990, participà activament en varis moviments polítics i de la societat civil que lluitaven per la democratisació d'Eslovènia, en particular el Comité per a la Defensa dels Drets Humans.<ref>[https://web.archive.org/web/20111003180306/http://www.slovenskapomlad.si/1?id=31&aofs=3 "Odbor za varstvo človekovih pravic"]. ''Slovenska Pomlad'' (in Slovenian). 3 June 1998. Archived from the original on 3 October 2011.</ref> En les primeres eleccions lliures de 1990, es presentà com a candidat del Partit Lliberal Demócrata per a l'antiga presidència colectiva de quatre membres d'Eslovènia.<ref name=":3" />
+Žižek és membre del Moviment per la Democràcia en Europa 2025 (DiEM25), fundat en 2016.<ref>[https://diem25.org/tag/slavoj-zizek/ "Posts Tagged: slavoj zizek | DiEM25"]. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
 == Referències ==