Diferència entre les revisions de "Lord Acton"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Professor a Cambridge == | == Professor a Cambridge == | ||
La reputació d'Acton per la seua erudició s'anà difonent gradualment en l'estranger, en gran part gràcies a l'influència de Gladstone. Est lo considerava un valiós assessor polític i, en 1892, quan aplegà al poder el govern lliberal, Lord Acton fon nomenat ''lord-in-waiting''. Finalment, en 1895, despuix de la mort de Sir John Seeley, Lord Rosebery ho va designar per a la càtedra Regius d'Història Moderna en Cambridge.<ref name=":3" /> Impartir dos cursos de conferències sobre la Revolució Francesa i sobre Història Moderna, junt en classes particulars. ''The Cambridge'' ''Modern History'', encara que no va aplegar a vore-la publicada, fon planificada baix la seua direcció editorial.<ref name=":4">Chisholm 1911, p. 160.</ref> | La reputació d'Acton per la seua erudició s'anà difonent gradualment en l'estranger, en gran part gràcies a l'influència de Gladstone. Est lo considerava un valiós assessor polític i, en [[1892]], quan aplegà al poder el govern lliberal, Lord Acton fon nomenat ''lord-in-waiting''. Finalment, en [[1895]], despuix de la mort de Sir John Seeley, Lord Rosebery ho va designar per a la càtedra Regius d'Història Moderna en Cambridge.<ref name=":3" /> Impartir dos cursos de conferències sobre la Revolució Francesa i sobre Història Moderna, junt en classes particulars. ''The Cambridge'' ''Modern History'', encara que no va aplegar a vore-la publicada, fon planificada baix la seua direcció editorial.<ref name=":4">Chisholm 1911, p. 160.</ref> | ||
== Mort i llegat == | == Mort i llegat == | ||
En acabant de que la seua salut començara a deteriorar-se en 1901, Acton morí el 19 de juny de 1902 en la casa familiar de la seua esposa, en la ciutat balnearia de Tegernsee, Baviera, [[Alemanya|Alemània]]. Fon enterrat en un | En acabant de que la seua salut començara a deteriorar-se en [[1901]], Acton morí el 19 de juny de 1902 en la casa familiar de la seua esposa, en la ciutat balnearia de Tegernsee, Baviera, [[Alemanya|Alemània]]. Fon enterrat en un chicotet cementeri comunal junt al llac Tegernsee, una tomba que hui es troba sense marcar, despuix d'haver perdut la seua làpida en la segona mitat del [[sigle XX]].<ref>'Lord Acton', by Roland Hill (Pub. Yale University Press, 2000)</ref> Li va succeir en el títul el seu fill, Richard Lió-Dalberg-Acton, 2.º baró Acton. La seua biblioteca, composta per 60.000 volums i plena d'anotacions pròpies, va ser comprada abans de la seua mort per Andrew Carnegie en secret, en la finalitat d'assegurar que poguera utilisar-la durant la seua vida. Despuix de la mort de Lord Acton, fon entregada a John Morley, qui la donà a l'Universitat de Cambridge.<ref name=":4" /> <ref>Carnegie, Andrew (2006). ''The autobiography of Andrew Carnegie; and his essay, The Gospel of Wealth''. Penguin. p. 166. ISBN <bdi>0-451-53038-1</bdi>. OCLC 74823252.</ref> Segons Hugh Chisholm, autor de l'artícul en la ''Encyclopædia Britannica'' de 1911: | ||
«Lord Acton has left too little completed original work to rank among the great historians; his very learning seems to have stood in his way; he knew too much and his literary conscience was too acute for him to write easily, and his copiousness of information overloads his literary style. But he was one of the most deeply learned men of his time, and he will certainly be remembered for his influence on others.»<ref name=":4" /> | «Lord Acton has left too little completed original work to rank among the great historians; his very learning seems to have stood in his way; he knew too much and his literary conscience was too acute for him to write easily, and his copiousness of information overloads his literary style. But he was one of the most deeply learned men of his time, and he will certainly be remembered for his influence on others.»<ref name=":4" /> | ||