Diferència entre les revisions de "Castell de la Mola" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 8:

Esta torre exenta té 9m de costat per 11 d'altura, encara que actualment li falta un pis; conta en una sala inferior allumenada per una aspillera. S'entra en la torre per una porta de mig punt i situada en altura.

Despuix de la conquista cristiana del Castell per l'Infant Don Alfonso de Castella, terres i fortalea varen passar a la [[Corona de Castella|Corona Castellana]]. En la firma del Pacte d'Elig en l'any [[1305]], el castell i les seues dependències passen a la [[Corona d'Aragó|Corona Aragonesa]], formant part estes terres del [[Regne de Valéncia]]. És llavors quan la fortalea és donada a Donya Blanca d’Anjou, esposa de [[~~Jaime~~ II]], qui ordena la reconstrucció dels seus deteriorats murs, realisant-se durant el [[sigle XIV]], una série de reformes en el recint fortificat, i construint en el seu flanc noroest una magnífica torre triangular. La torre de 15 m. de costat per 17 m. d'altura no té paralels coneguts fins a l'actualitat; és de fàbrica de mamposteria, en reforç de sillería en els cantons. S'accedix a ella per una porta de mig punt orientada al noroest i situada en altura, de fàbrica de sillería. Té dos plantes i el seu allumenament interior es realisa a través de vàries aspilleres.

Despuix de la conquista cristiana del Castell per l'Infant Don Alfonso de Castella, terres i fortalea varen passar a la [[Corona de Castella|Corona Castellana]]. En la firma del Pacte d'Elig en l'any [[1305]], el castell i les seues dependències passen a la [[Corona d'Aragó|Corona Aragonesa]], formant part estes terres del [[Regne de Valéncia]]. És llavors quan la fortalea és donada a Donya Blanca d’Anjou, esposa de [[Jaume II]], qui ordena la reconstrucció dels seus deteriorats murs, realisant-se durant el [[sigle XIV]], una série de reformes en el recint fortificat, i construint en el seu flanc noroest una magnífica torre triangular. La torre de 15 m. de costat per 17 m. d'altura no té paralels coneguts fins a l'actualitat; és de fàbrica de mamposteria, en reforç de sillería en els cantons. S'accedix a ella per una porta de mig punt orientada al noroest i situada en altura, de fàbrica de sillería. Té dos plantes i el seu allumenament interior es realisa a través de vàries aspilleres.

A mitan del sigle XIV, el rei aragonés ~~Pedro~~ el Ceremoniós, dona la tinença del Castell a Beltrán du Glesquin, noble bretó vingut a la [[Península Ibèrica]] en les Companyies Blanques, com a pagament de la seua ajuda en la Guerra dels Pedros, un any despuix. En l'any [[1367]] és venut a Hugo de Calviley, qui en [[1371]] ho ven a Mateo de Gornay, senyor ya de Novelda. Anys més tarta passa novament a la corona, sent donato per Pedro IV a la seua esposa Donya Sibila de Forcia.

A mitan del sigle XIV, el rei aragonés Pere el Ceremoniós, dona la tinença del Castell a Beltrán du Glesquin, noble bretó vingut a la [[Península Ibèrica]] en les Companyies Blanques, com a pagament de la seua ajuda en la Guerra dels Pedros, un any despuix. En l'any [[1367]] és venut a Hugo de Calviley, qui en [[1371]] ho ven a Mateo de Gornay, senyor ya de Novelda. Anys més tarta passa novament a la corona, sent donato per Pedro IV a la seua esposa Donya Sibila de Forcia.

En l'any [[1391]], Don Pedro Maza de Lizana, senyor de Mogente i Chinosa, compra la Llosa a Donya Violante de Bar, constituint-se en l'any [[1448]] la Baronia de Novelda. Des d'eixe moment la Llosa va formar part d'esta important casa senyorial, fins a l'abolició dels señorios en les primeres décades del [[sigle XIX]].

@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 Esta torre exenta té 9m de costat per 11 d'altura, encara que actualment li falta un pis; conta en una sala inferior allumenada per una aspillera. S'entra en la torre per una porta de mig punt i situada en altura.
-Despuix de la conquista cristiana del Castell per l'Infant Don Alfonso de Castella, terres i fortalea varen passar a la [[Corona de Castella|Corona Castellana]]. En la firma del Pacte d'Elig en l'any [[1305]], el castell i les seues dependències passen a la [[Corona d'Aragó|Corona Aragonesa]], formant part estes terres del [[Regne de Valéncia]]. És llavors quan la fortalea és donada a Donya Blanca d’Anjou, esposa de [[Jaime II]], qui ordena la reconstrucció dels seus deteriorats murs, realisant-se durant el [[sigle XIV]], una série de reformes en el recint fortificat, i construint en el seu flanc noroest una magnífica torre triangular. La torre de 15 m. de costat per 17 m. d'altura no té paralels coneguts fins a l'actualitat; és de fàbrica de mamposteria, en reforç de sillería en els cantons. S'accedix a ella per una porta de mig punt orientada al noroest i situada en altura, de fàbrica de sillería. Té dos plantes i el seu allumenament interior es realisa a través de vàries aspilleres.
+Despuix de la conquista cristiana del Castell per l'Infant Don Alfonso de Castella, terres i fortalea varen passar a la [[Corona de Castella|Corona Castellana]]. En la firma del Pacte d'Elig en l'any [[1305]], el castell i les seues dependències passen a la [[Corona d'Aragó|Corona Aragonesa]], formant part estes terres del [[Regne de Valéncia]]. És llavors quan la fortalea és donada a Donya Blanca d’Anjou, esposa de [[Jaume II]], qui ordena la reconstrucció dels seus deteriorats murs, realisant-se durant el [[sigle XIV]], una série de reformes en el recint fortificat, i construint en el seu flanc noroest una magnífica torre triangular. La torre de 15 m. de costat per 17 m. d'altura no té paralels coneguts fins a l'actualitat; és de fàbrica de mamposteria, en reforç de sillería en els cantons. S'accedix a ella per una porta de mig punt orientada al noroest i situada en altura, de fàbrica de sillería. Té dos plantes i el seu allumenament interior es realisa a través de vàries aspilleres.
-A mitan del sigle XIV, el rei aragonés Pedro el Ceremoniós, dona la tinença del Castell a Beltrán du Glesquin, noble bretó vingut a la [[Península Ibèrica]] en les Companyies Blanques, com a pagament de la seua ajuda en la Guerra dels Pedros, un any despuix. En l'any [[1367]] és venut a Hugo de Calviley, qui en [[1371]] ho ven a Mateo de Gornay, senyor ya de Novelda. Anys més tarta passa novament a la corona, sent donato per Pedro IV a la seua esposa Donya Sibila de Forcia.
+A mitan del sigle XIV, el rei aragonés Pere el Ceremoniós, dona la tinença del Castell a Beltrán du Glesquin, noble bretó vingut a la [[Península Ibèrica]] en les Companyies Blanques, com a pagament de la seua ajuda en la Guerra dels Pedros, un any despuix. En l'any [[1367]] és venut a Hugo de Calviley, qui en [[1371]] ho ven a Mateo de Gornay, senyor ya de Novelda. Anys més tarta passa novament a la corona, sent donato per Pedro IV a la seua esposa Donya Sibila de Forcia.
 En l'any [[1391]], Don Pedro Maza de Lizana, senyor de Mogente i Chinosa, compra la Llosa a Donya Violante de Bar, constituint-se en l'any [[1448]] la Baronia de Novelda. Des d'eixe moment la Llosa va formar part d'esta important casa senyorial, fins a l'abolició dels señorios en les primeres décades del [[sigle XIX]].