Monocit

Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un glòbul roig, una plaqueta i un glòbul blanc

El monòcit és un tipo de leucocit o glòbul blanc que forma part del sistema fagocític mononuclear. És la cèlula més gran de les que circulen en sanc perifèrica i és el precursor tissular dels macròfags i de les cèlules dendrítiques. Representa entre el 2% i el 8% del total de leucocits.

Característiques

Morfologia

Són les cèlules més grans del hemograma, en un tamany de 15-22 µm. Tenen un citoplasma abundant, de color gris-blavós, en fines granulacions. El núcleu és gran i pot tindre forma ovalada, de ferradura o reniforme, en cromatina laxa.

Vida mija

Circulen en sanc entre 1 i 3 dies. Despuix migren als teixits, a on es diferencien en macròfags o cèlules dendrítiques i poden viure mesos o anys.

Subpoblacions

Existixen 3 tipos principals segons els marcadors de superfície: clàssics, intermedis i no clàssics. Cada tipo té funcions diferents en l'inflamació i reparació tissular.

Funció immunològica

• Fagocitosis: Igual que els neutròfils, poden engullir i digerir microbis, cèlules mortes i restes celulares. Són especialment importants en infeccions cròniques.

• Presentació d'antígens: Una vegada convertits en macròfags o cèlules dendrítiques, processen els patògens i presenten els seus fragments als limfòcits T per a iniciar la resposta immunitària adaptativa.

• Reparació tissular: Els macròfags derivats de monòcits eliminen teixit danyat i lliberen factors de creiximent que promouen la cicatriçació i el remodelat del colagen.

• Secreció de citocines: Produïxen senyals com IL-1, IL-6 i TNF-alfa que regulen la inflamació i recluten atres cèlules immunes.

Valors normals

En un hemograma, el recompte normal és de 200 a 800 cèlules/µL, lo que equival al 2-8% del total de leucòcits.

Alteracions

Monocitosis

Aument de monòcits > 800/µL. Les princiupals causes són:

• Infeccions cròniques com tuberculosis o endocarditis
• Malalties autoimmunes
• Malalties inflamatòries intestinals
• Recuperació de la medula òssea despuix de quimioteràpia i algunes leucèmies com la leucèmia mielomonocítica crònica

Monocitopènia

Disminució de monòcits < 200/µL. Les principals causes són:

• Aplàsia medular
• Tractament en corticoides
• Infeccions agudes greus
• Alguns tractaments de quimioteràpia.

Vore també

• Leucòcit
• Fagocitosis
• Sistema immunitari

Referències

• Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
• Abbas, Lichtman, Pillai. Immunologia Celular i Molecular. 10ª ed.
• Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.

Bibliografia

• Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
• Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
• Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
• Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monocit.