Diferència entre les revisions de "Slavoj Žižek" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 110:

En el seu artícul de 2010 «The Two Zizeks», Nivedita Menon criticà a Žižek per centrar-se en la diferenciació com un proyecte colonial, ignorant que l'assimilació també ho va ser; aixina mateix, li va reprochar privilegiar el llegat cristià de l'Ilustració europea com algo neutral, «lliure dels marcadors culturals que afecten fatalment a totes les demés religions».<ref>Menon, Nivedita (7 January 2010). [https://web.archive.org/web/20100116065758/http://kafila.org/2010/01/07/the-two-zizeks/ "The Two Zizeks"]. ''KAFILA – Collective explorations since 2006''. Archived from the original on 16 January 2010.</ref> David Pavón Cuéllar, propenc a Žižek, també ho criticà.<ref>Pavón-Cuéllar, D. (2020). [https://zizekstudies.org/index.php/IJZS/article/view/1193/1225 "Žižek, universalismo y colonialismo: doce tesis para no aceptarlo todo"] (pdf). ''International Journal of Žižek Studies'' (in Spanish). '''14''' (3): 1–22. Archived from the original on 1 April 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>

A mitan de la década de 2010, entorn a la qüestió de l'eurocentrisme, es produí una disputa entre Žižek i [[Walter Mignolo]]. En ella, Mignolo (recolzant un artícul anterior d'[[Hamid Dabashi]],<ref>Dabashi, Hamid. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/1/15/can-non-europeans-think/ "Can non-Europeans think?]". ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> que qüestionava la centralitat de filòsofs europeus com Žižek, criticat a la seua volta per [[Michael Marder]]<ref>Marder, Micheal. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/4/13/a-post-colonial-comedy-of-errors/ "A post-colonial comedy of errors"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>) sostingué que la lluita decolonial devia oblidar-se de la filosofia europea, supostament seguint a [[Frantz Fanon]].<ref>Mignolo, Walter D. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/2/19/yes-we-can-non-european-thinkers-and-philosophers/ "Yes, we can: Non-European thinkers and philosophers"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> En resposta, Žižek senyalà les influències intelectuals europees de Fanon, aixina com la seua resistència a ser encasellat dins de la tradició negra, i afirmà seguir a Fanon en este punt.<ref>Žižek, Slavoj (2014). "The Impasses of Today's Radical Politics". ''Crisis & Critique''. '''1''': 9ff.</ref> En el seu llibre ''Can Non-Europeans Think?'' (prologat per Mignolo), Dabashi també criticà a Žižek per privilegiar Europa;<ref>Dabashi, Hamid (2015). ''Can Non-Europeans Think?''. London: Zed Books. p. 1ff. ISBN <bdi>978-1783604227</bdi>.</ref> Žižek argumentà que Dabashi ho tergiversa de manera difamatòria i caricaturesca per mig d'atribucions errònees,<ref>Žižek, Slavoj (5 August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/a-reply-to-my-critics/ "A Reply to My Critics"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 7 August 2016. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> una crítica respalada per [[Ilan Kapoor]].<ref name=":7" />

A mitan de la década de 2010, entorn a la qüestió de l'eurocentrisme, es produí una disputa entre Žižek i [[Walter Mignolo]]. En ella, Mignolo (recolzant un artícul anterior d'[[Hamid Dabashi]],<ref>Dabashi, Hamid. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/1/15/can-non-europeans-think/ "Can non-Europeans think?]". ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> que qüestionava la centralitat de filòsofs europeus com Žižek, criticat a la seua volta per [[Michael Marder]]<ref>Marder, Micheal. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/4/13/a-post-colonial-comedy-of-errors/ "A post-colonial comedy of errors"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>) sostingué que la lluita decolonial devia oblidar-se de la filosofia europea, supostament seguint a [[Frantz Fanon]].<ref>Mignolo, Walter D. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/2/19/yes-we-can-non-european-thinkers-and-philosophers/ "Yes, we can: Non-European thinkers and philosophers"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> En resposta, Žižek senyalà les influències intelectuals europees de Fanon, aixina com la seua resistència a ser encasellat dins de la tradició negra, i afirmà seguir a Fanon en este punt.<ref>Žižek, Slavoj (2014). "The Impasses of Today's Radical Politics". ''Crisis & Critique''. '''1''': 9ff.</ref> En el seu llibre ''Can Non-Europeans Think?'' (prologat per Mignolo), Dabashi també criticà a Žižek per privilegiar Europa;<ref>Dabashi, Hamid (2015). ''Can Non-Europeans Think?''. London: Zed Books. p. 1ff. ISBN <bdi>978-1783604227</bdi>.</ref> Žižek argumentà que Dabashi ho tergiversa de manera difamatòria i caricaturesca per mig d'atribucions errònees,<ref name=":8">Žižek, Slavoj (5 August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/a-reply-to-my-critics/ "A Reply to My Critics"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 7 August 2016. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> una crítica respalada per [[Ilan Kapoor]].<ref name=":7" />

==== Qüestions transgènero ====

En el seu artícul de 2016 «''The Sexual Is Political''», Žižek sostingué que tots els subjectes, de la mateixa manera que els subjectes transgènero, estan en desacort en la posició sexual que se'ls assigna. Per a Žižek, qualsevol intent d'escapar d'este antagonisme és fals i utòpic; per això, rebuja tant l'intent reaccionari d'impondre violentament una fixació sexual com l'intent «posgenèrico» d'escapar per complet de la fixació sexual. Alinea este últim en el «transgenerisme», que, segons ell, no descriu adequadament el comportament dels subjectes transgènero reals, els qui busquen un «lloc estable a on poder reconéixer-se» (per eixemple, un bany que confirme la seua identitat). Žižek propon, en canvi, un tercer tipo de bany: un bany «DE GÈNERO GENERAL» que representaria el fet de que abdós posicions sexuals (Žižek insistix en la «dualitat» inevitable del panorama sexual) carixen d'algo i, per tant, no conseguixen representar adequadament als subjectes que les adopten.<ref>Žižek, Slavoj (August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/the-sexual-is-political/ "The Sexual Is Political"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 3 August 2016. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>

En el seu artícul de 2019 «''Transgender dogma is naive and incompatible with Freud''», Žižek sostingué que existix «una tensió en l'ideologia LGBT+ entre el constructivisme social i (alguna forma de) determinisme biològic», entre l'idea de que el gènero és una construcció social i l'idea de que el gènero és essencial i pre-social. Conclou l'ensaig en una «solució freudiana» a este assucac:<blockquote>…l'identitat sexual psíquica és una elecció, no un fet biològic, pero no és una elecció conscient que el subjecte puga repetir i transformar de manera lúdica. És una elecció inconscient que precedix a la constitució del subjecte i que, com a tal, és formadora de la subjectivitat, lo que significa que el canvi d'esta elecció implica la transformació radical del portador de dita elecció.<ref>Žižek, Slavoj (31 May 2019). [https://spectatorworld.com/book-and-art/transgender-dogma-naive-freud/ "Transgender dogma is naive and incompatible with Freud"]. ''The Spectator''. Archived from the original on 30 November 2022.</ref></blockquote>[[Che Gossett]] criticà a Žižek pel seu us del terme «transgenerisme», al que calificà de «patologisant», a lo llarc de l'artícul de 2016, aixina com per escriure «sobre la subjectivitat trans en tal autoritat assumida, ignorant per complet les veus dels teòrics trans (acadèmics i activistes)». També ho criticà per supostament afirmar que una visió «futurista» subjaent al cridat «transgenerisme», ignorant l'opressió present.<ref>Gossett, Che (13 September 2016). [https://lareviewofbooks.org/article/zizeks-transgender-trouble/ "Žižek's Trans/gender Trouble"]. ''LA Review of Books''. Archived from the original on 6 May 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Sam Warren Miell i Chris Coffman, abdós en inclinament psicoanalític, han criticat per separat a Žižek per confondre el transgenerisme en el posgenerisme; Miell criticà ademés l'artícul de 2014 per reproduir clichés homòfops i transfòbics (inclosa la menció de Žižek del matrimoni entre espècies com una possible «demanda antidiscriminatòria»), aixina com per un us indegut de la teoria lacaniana; Coffman sostingué que Žižek deuria haver dialogat en els estudis trans lacanians contemporàneus, lo que hauria mostrat que els discursos psicoanalítics i transgènero estan alineats, no en oposició.<ref>Miell, Sam Warren (3 August 2016). [https://differentcolouredhats.wordpress.com/2016/08/03/slavoj-zizek-is-wrong-about-stuff/ "Slavoj Žižek is wrong about stuff"]. Archived from the original on 19 October 2022. Consultat el 23 de juny de 2026; Coffman, Chris (2022). Queer Traversals. London: Bloomsbury. p. 98. ISBN 9781350200005.</ref> En resposta al títul de l'artícul de 2019, [[McKenzie Wark]] manà fer camisetes en la bandera transgènero i l'inscripció «''Incompatible with'' ''Freud''».<ref>Erlij, Evelyn. [https://palabrapublica.uchile.cl/2019/07/31/mckenzie-wark-reinventing-the-future/ "McKenzie Wark: reinventing the future"]. Archived from the original on 30 November 2022.</ref>

Žižek defengué el seu artícul de 2016 en dos texts posteriors. El primer aborda supostes interpretacions errònees de la seua postura,<ref name=":8" /> mentres que el segon constituïx una defensa més extensa (front a Miell) de l'aplicació de la teoria lacaniana en l'artícul,<ref>Žižek, Slavoj (14 August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/reply-to-my-critics-part-two/ "A Reply to My Critics, Part Two"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 3 November 2016. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> a la que Miell respongué a la seua volta.<ref>Miell, Sam Warren (15 August 2016). [https://differentcolouredhats.wordpress.com/2016/08/15/interrogating-the-peres-version-a-response-to-slavoj-zizek/ "Interrogating the père's version: a response to Slavoj Žižek"]. Archived from the original on 8 May 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Douglas Lain també defengué a Žižek, afirmant que el context deixa clar que Žižek «no s'opon a la lluita de les persones LGBTQ», sino que més be critica «una ideologia lliberal falsa que establix els térmens de la lluita LGBTQ», «una certa ideologia posmoderna utòpica que pretén eliminar tots els llímits, eliminar totes les dicotomies, anar més allà de les normes perque l'imposició d'un llímit és patriarcal i opresiu».<ref>Lain, Douglas (25 January 2017). [https://thoughtcatalog.com/doug-lain/2017/01/the-fate-of-slavoj-zizek/ "The Fate of Slavoj Žižek"]. ''Thought Catalog''. Archived from the original on 11 June 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>

En un artícul de 2023 per a ''Compact'', Žižek adoptà una postura en general negativa respecte a l'accés a bloquejadors de la pubertat per a jóvens trans, i en contra de que adults trans siguen enviats a presons concordes en el seu gènero, citant el cas d'[[Illa Bryson]], a qui es va referir com «una persona que s'identifica com a dòna que utilisa el seu pene per a violar a dos dònes». Žižek atribuí abdós qüestions a la ''[[Woke|wokeness]]'' (tema més ampli de l'artícul).<ref>Žižek, Slavoj (22 February 2023). [https://www.compactmag.com/article/wokeness-is-here-to-stay/ "Wokeness Is Here To Stay"]. ''Compact Magazine''. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> <ref>Zelle, Melanie (2 March 2023). [https://swarthmorephoenix.com/2023/03/02/zizek-has-lost-the-plot/ "Žižek Has Lost the Plot"]. ''The Swarthmore Phoenix''. Archived from the original on 13 May 2023. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>

=== Atres ===

@@ Llínea 110: / Llínea 110: @@
 En el seu artícul de 2010 «The Two Zizeks», Nivedita Menon criticà a Žižek per centrar-se en la diferenciació com un proyecte colonial, ignorant que l'assimilació també ho va ser; aixina mateix, li va reprochar privilegiar el llegat cristià de l'Ilustració europea com algo neutral, «lliure dels marcadors culturals que afecten fatalment a totes les demés religions».<ref>Menon, Nivedita (7 January 2010). [https://web.archive.org/web/20100116065758/http://kafila.org/2010/01/07/the-two-zizeks/ "The Two Zizeks"]. ''KAFILA – Collective explorations since 2006''. Archived from the original on 16 January 2010.</ref> David Pavón Cuéllar, propenc a Žižek, també ho criticà.<ref>Pavón-Cuéllar, D. (2020). [https://zizekstudies.org/index.php/IJZS/article/view/1193/1225 "Žižek, universalismo y colonialismo: doce tesis para no aceptarlo todo"] (pdf). ''International Journal of Žižek Studies'' (in Spanish). '''14''' (3): 1–22. Archived from the original on 1 April 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>
-A mitan de la década de 2010, entorn a la qüestió de l'eurocentrisme, es produí una disputa entre Žižek i [[Walter Mignolo]]. En ella, Mignolo (recolzant un artícul anterior d'[[Hamid Dabashi]],<ref>Dabashi, Hamid. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/1/15/can-non-europeans-think/ "Can non-Europeans think?]". ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> que qüestionava la centralitat de filòsofs europeus com Žižek, criticat a la seua volta per [[Michael Marder]]<ref>Marder, Micheal. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/4/13/a-post-colonial-comedy-of-errors/ "A post-colonial comedy of errors"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>) sostingué que la lluita decolonial devia oblidar-se de la filosofia europea, supostament seguint a [[Frantz Fanon]].<ref>Mignolo, Walter D. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/2/19/yes-we-can-non-european-thinkers-and-philosophers/ "Yes, we can: Non-European thinkers and philosophers"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> En resposta, Žižek senyalà les influències intelectuals europees de Fanon, aixina com la seua resistència a ser encasellat dins de la tradició negra, i afirmà seguir a Fanon en este punt.<ref>Žižek, Slavoj (2014). "The Impasses of Today's Radical Politics". ''Crisis & Critique''. '''1''': 9ff.</ref> En el seu llibre ''Can Non-Europeans Think?'' (prologat per Mignolo), Dabashi també criticà a Žižek per privilegiar Europa;<ref>Dabashi, Hamid (2015). ''Can Non-Europeans Think?''. London: Zed Books. p. 1ff. ISBN <bdi>978-1783604227</bdi>.</ref> Žižek argumentà que Dabashi ho tergiversa de manera difamatòria i caricaturesca per mig d'atribucions errònees,<ref>Žižek, Slavoj (5 August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/a-reply-to-my-critics/ "A Reply to My Critics"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 7 August 2016. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> una crítica respalada per [[Ilan Kapoor]].<ref name=":7" />
+A mitan de la década de 2010, entorn a la qüestió de l'eurocentrisme, es produí una disputa entre Žižek i [[Walter Mignolo]]. En ella, Mignolo (recolzant un artícul anterior d'[[Hamid Dabashi]],<ref>Dabashi, Hamid. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/1/15/can-non-europeans-think/ "Can non-Europeans think?]". ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> que qüestionava la centralitat de filòsofs europeus com Žižek, criticat a la seua volta per [[Michael Marder]]<ref>Marder, Micheal. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/4/13/a-post-colonial-comedy-of-errors/ "A post-colonial comedy of errors"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref>) sostingué que la lluita decolonial devia oblidar-se de la filosofia europea, supostament seguint a [[Frantz Fanon]].<ref>Mignolo, Walter D. [https://www.aljazeera.com/opinions/2013/2/19/yes-we-can-non-european-thinkers-and-philosophers/ "Yes, we can: Non-European thinkers and philosophers"]. ''Aljazeera''. Archived from the original on 16 November 2022. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> En resposta, Žižek senyalà les influències intelectuals europees de Fanon, aixina com la seua resistència a ser encasellat dins de la tradició negra, i afirmà seguir a Fanon en este punt.<ref>Žižek, Slavoj (2014). "The Impasses of Today's Radical Politics". ''Crisis & Critique''. '''1''': 9ff.</ref> En el seu llibre ''Can Non-Europeans Think?'' (prologat per Mignolo), Dabashi també criticà a Žižek per privilegiar Europa;<ref>Dabashi, Hamid (2015). ''Can Non-Europeans Think?''. London: Zed Books. p. 1ff. ISBN <bdi>978-1783604227</bdi>.</ref> Žižek argumentà que Dabashi ho tergiversa de manera difamatòria i caricaturesca per mig d'atribucions errònees,<ref name=":8">Žižek, Slavoj (5 August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/a-reply-to-my-critics/ "A Reply to My Critics"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 7 August 2016. Consultat el 22 de juny de 2026.</ref> una crítica respalada per [[Ilan Kapoor]].<ref name=":7" />
+==== Qüestions transgènero ====
+En el seu artícul de 2016 «''The Sexual Is Political''», Žižek sostingué que tots els subjectes, de la mateixa manera que els subjectes transgènero, estan en desacort en la posició sexual que se'ls assigna. Per a Žižek, qualsevol intent d'escapar d'este antagonisme és fals i utòpic; per això, rebuja tant l'intent reaccionari d'impondre violentament una fixació sexual com l'intent «posgenèrico» d'escapar per complet de la fixació sexual. Alinea este últim en el «transgenerisme», que, segons ell, no descriu adequadament el comportament dels subjectes transgènero reals, els qui busquen un «lloc estable a on poder reconéixer-se» (per eixemple, un bany que confirme la seua identitat). Žižek propon, en canvi, un tercer tipo de bany: un bany «DE GÈNERO GENERAL» que representaria el fet de que abdós posicions sexuals (Žižek insistix en la «dualitat» inevitable del panorama sexual) carixen d'algo i, per tant, no conseguixen representar adequadament als subjectes que les adopten.<ref>Žižek, Slavoj (August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/the-sexual-is-political/ "The Sexual Is Political"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 3 August 2016. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
+En el seu artícul de 2019 «''Transgender dogma is naive and incompatible with Freud''», Žižek sostingué que existix «una tensió en l'ideologia LGBT+ entre el constructivisme social i (alguna forma de) determinisme biològic», entre l'idea de que el gènero és una construcció social i l'idea de que el gènero és essencial i pre-social. Conclou l'ensaig en una «solució freudiana» a este assucac:<blockquote>…l'identitat sexual psíquica és una elecció, no un fet biològic, pero no és una elecció conscient que el subjecte puga repetir i transformar de manera lúdica. És una elecció inconscient que precedix a la constitució del subjecte i que, com a tal, és formadora de la subjectivitat, lo que significa que el canvi d'esta elecció implica la transformació radical del portador de dita elecció.<ref>Žižek, Slavoj (31 May 2019). [https://spectatorworld.com/book-and-art/transgender-dogma-naive-freud/ "Transgender dogma is naive and incompatible with Freud"]. ''The Spectator''. Archived from the original on 30 November 2022.</ref></blockquote>[[Che Gossett]] criticà a Žižek pel seu us del terme «transgenerisme», al que calificà de «patologisant», a lo llarc de l'artícul de 2016, aixina com per escriure «sobre la subjectivitat trans en tal autoritat assumida, ignorant per complet les veus dels teòrics trans (acadèmics i activistes)». També ho criticà per supostament afirmar que una visió «futurista» subjaent al cridat «transgenerisme», ignorant l'opressió present.<ref>Gossett, Che (13 September 2016). [https://lareviewofbooks.org/article/zizeks-transgender-trouble/ "Žižek's Trans/gender Trouble"]. ''LA Review of Books''. Archived from the original on 6 May 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Sam Warren Miell i Chris Coffman, abdós en inclinament psicoanalític, han criticat per separat a Žižek per confondre el transgenerisme en el posgenerisme; Miell criticà ademés l'artícul de 2014 per reproduir clichés homòfops i transfòbics (inclosa la menció de Žižek del matrimoni entre espècies com una possible «demanda antidiscriminatòria»), aixina com per un us indegut de la teoria lacaniana; Coffman sostingué que Žižek deuria haver dialogat en els estudis trans lacanians contemporàneus, lo que hauria mostrat que els discursos psicoanalítics i transgènero estan alineats, no en oposició.<ref>Miell, Sam Warren (3 August 2016). [https://differentcolouredhats.wordpress.com/2016/08/03/slavoj-zizek-is-wrong-about-stuff/ "Slavoj Žižek is wrong about stuff"]. Archived from the original on 19 October 2022. Consultat el 23 de juny de 2026; Coffman, Chris (2022). Queer Traversals. London: Bloomsbury. p. 98. ISBN 9781350200005.</ref> En resposta al títul de l'artícul de 2019, [[McKenzie Wark]] manà fer camisetes en la bandera transgènero i l'inscripció «''Incompatible with'' ''Freud''».<ref>Erlij, Evelyn. [https://palabrapublica.uchile.cl/2019/07/31/mckenzie-wark-reinventing-the-future/ "McKenzie Wark: reinventing the future"]. Archived from the original on 30 November 2022.</ref>
+Žižek defengué el seu artícul de 2016 en dos texts posteriors. El primer aborda supostes interpretacions errònees de la seua postura,<ref name=":8" /> mentres que el segon constituïx una defensa més extensa (front a Miell) de l'aplicació de la teoria lacaniana en l'artícul,<ref>Žižek, Slavoj (14 August 2016). [https://thephilosophicalsalon.com/reply-to-my-critics-part-two/ "A Reply to My Critics, Part Two"]. ''The Philosophical Salon''. Archived from the original on 3 November 2016. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> a la que Miell respongué a la seua volta.<ref>Miell, Sam Warren (15 August 2016). [https://differentcolouredhats.wordpress.com/2016/08/15/interrogating-the-peres-version-a-response-to-slavoj-zizek/ "Interrogating the père's version: a response to Slavoj Žižek"]. Archived from the original on 8 May 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Douglas Lain també defengué a Žižek, afirmant que el context deixa clar que Žižek «no s'opon a la lluita de les persones LGBTQ», sino que més be critica «una ideologia lliberal falsa que establix els térmens de la lluita LGBTQ», «una certa ideologia posmoderna utòpica que pretén eliminar tots els llímits, eliminar totes les dicotomies, anar més allà de les normes perque l'imposició d'un llímit és patriarcal i opresiu».<ref>Lain, Douglas (25 January 2017). [https://thoughtcatalog.com/doug-lain/2017/01/the-fate-of-slavoj-zizek/ "The Fate of Slavoj Žižek"]. ''Thought Catalog''. Archived from the original on 11 June 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
+En un artícul de 2023 per a ''Compact'', Žižek adoptà una postura en general negativa respecte a l'accés a bloquejadors de la pubertat per a jóvens trans, i en contra de que adults trans siguen enviats a presons concordes en el seu gènero, citant el cas d'[[Illa Bryson]], a qui es va referir com «una persona que s'identifica com a dòna que utilisa el seu pene per a violar a dos dònes». Žižek atribuí abdós qüestions a la ''[[Woke|wokeness]]'' (tema més ampli de l'artícul).<ref>Žižek, Slavoj (22 February 2023). [https://www.compactmag.com/article/wokeness-is-here-to-stay/ "Wokeness Is Here To Stay"]. ''Compact Magazine''. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> <ref>Zelle, Melanie (2 March 2023). [https://swarthmorephoenix.com/2023/03/02/zizek-has-lost-the-plot/ "Žižek Has Lost the Plot"]. ''The Swarthmore Phoenix''. Archived from the original on 13 May 2023. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
 === Atres ===