Diferència entre les revisions de "Slavoj Žižek" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 120:

En un artícul de 2023 per a ''Compact'', Žižek adoptà una postura en general negativa respecte a l'accés a bloquejadors de la pubertat per a jóvens trans, i en contra de que adults trans siguen enviats a presons concordes en el seu gènero, citant el cas d'[[Illa Bryson]], a qui es va referir com «una persona que s'identifica com a dòna que utilisa el seu pene per a violar a dos dònes». Žižek atribuí abdós qüestions a la ''[[Woke|wokeness]]'' (tema més ampli de l'artícul).<ref>Žižek, Slavoj (22 February 2023). [https://www.compactmag.com/article/wokeness-is-here-to-stay/ "Wokeness Is Here To Stay"]. ''Compact Magazine''. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> <ref>Zelle, Melanie (2 March 2023). [https://swarthmorephoenix.com/2023/03/02/zizek-has-lost-the-plot/ "Žižek Has Lost the Plot"]. ''The Swarthmore Phoenix''. Archived from the original on 13 May 2023. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>

=== Relacions exteriors ===

En 2013, Žižek mantingué correspondència en l'activista russa encarcerada i membre de ''[[Pussy Riot]]'', [[Nadezhda Tolokonnikova]].<ref>Žižek, Slavoj; Tolokonnikova, Nadezhda (15 November 2013). [https://www.theguardian.com/music/2013/nov/15/pussy-riot-nadezhda-tolokonnikova-slavoj-zizek "Nadezhda Tolokonnikova of Pussy Riot's prison letters to Slavoj Žižek"]. ''The Guardian''. Archived from the original on 13 December 2016. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref><blockquote>Tots els cors clapien per vosatres mentres es vos percebia com una versió més de la protesta lliberal-democràtica contra l'Estat autoritari. En el moment en que va quedar clar que rebujàveu el capitalisme global, informar sobre ''Pussy Riot'' es va tornar molt més ambigu.</blockquote>Criticà les intervencions militars occidentals en països en desenroll i va escriure que fon l'intervenció militar de 2011 en Líbia «la que va sumir al país en el caos» i que l'invasió d'Iraq liderada per Estats Units «va crear les condicions per al sorgiment» de l'[[Estat Islàmic]].<ref>[https://inthesetimes.com/article/slavoj-zizek-european-refugee-crisis-and-global-capitalism "Slavoj Zizek: We Can't Address the EU Refugee Crisis Without Confronting Global Capitalism"]. ''In These Times''. 9 September 2015. Archived from the original on 1 October 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>

Žižek considera que [[China]] és una [[Capitalisme autoritari|combinació de capitalisme i autoritarisme]] en les seues formes extremes, i que el [[Partit Comuniste Chinenc]] és el millor protector dels interessos dels capitalistes. Des de la [[Revolució Cultural]] fins a la reforma i obertura, «el propi [[Mao Tse-Tung|Mao]] creà les condicions ideològiques per al ràpit desenrolle capitaliste en destruir el teixit de la societat tradicional».<ref>Slavoj Zizek (19 July 2021). [https://english.hani.co.kr/arti/english_edition/english_editorials/1004153.html "Is China's communism just another name for authoritarian capitalism?"]. ''Hankyoreh''. Archived from the original on 31 August 2023. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref><blockquote>És el capitalisme, una i atra volta, el que emergix com l'única alternativa, l'única forma d'alvançar i la força dinàmica del canvi quan la vida social queda atrapada en alguna forma fixa. Hui en dia, el capitalisme és molt més revolucionari que l'esquerra tradicional, obsessionada en protegir els antics guanys de l'[[Estat del benestar]]. N'hi ha prou en considerar quànt ha canviat el capitalisme la textura mateixa de les nostres societats en les últimes décades.</blockquote>En 2016, Žižek criticà la reticència de l'esquerra política a criticar a [[Cuba]] per una suposta llealtat a [[Fidel Castro]], argumentant que l'embargament nortamericà contra Cuba no podia ser l'únic responsable de la seua crisis econòmica. També va defendre als immigrants cubans en Estats Units, escrivint: «¿quin dret té un típic esquerrà occidental de classe mija… a despreciar a un cubà que decidí abandonar Cuba no solament per desencant polític, sino també per la pobrea?». No obstant, també expressà simpatia per la [[Revolució cubana]] i va confiar que s'alcançara «un compromís raonable» entre la democratisació i el manteniment del socialisme.<ref>Zizek, Slavoj (29 November 2016). [https://inthesetimes.com/article/the-left-fidelity-castration-slavoj-zizek-fidel-castro-cuba-che-communism "Slavoj Zizek: The Left's Fidelity to Castro-ation"]. ''In These Times''. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>

En un artícul d'opinió per a ''The Guardian'', Žižek argumentà a favor de brindar ple respal a [[Ucrània]] despuix de l'invasió russa i de crear una [[OTAN]] més forta com a resposta a l'agressió russa,<ref>Žižek, Slavoj (21 June 2022). [https://www.theguardian.com/commentisfree/2022/jun/21/pacificsm-is-the-wrong-response-to-the-war-in-ukraine "Pacifism is the wrong response to the war in Ukraine"]. ''The Guardian''. Archived from the original on 21 June 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> encara que posteriorment senyalà que també seria una tragèdia per a Ucrània vincular-se al neoliberalisme occidental.<ref>Žižek, Slavoj (30 August 2022). [https://www.project-syndicate.org/commentary/ukraine-russian-occupation-or-western-neoliberal-colonization-by-slavoj-zizek-2022-08 "Ukraine's Tale of Two Colonizations"]. ''Project Syndicate''. Archived from the original on 30 August 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Comentant la reunió entre els presidents [[Donald Trump|Trump]] i Zelenski en febrer de 2025, afirmà: «Els ucranians estan sent retratats com si pogueren elegir la pau, pero en canvi decidiren involucrar-se en una guerra que ha desplaçat a una quarta part de la seua població, simplement pel be d'una guerra per delegació. Pero, en realitat, es tracta de la seua supervivència».<ref>Zizek, Slavoj (29 January 2025). [https://kyivindependent.com/slavoj-zizek-putin-represents-the-worst-of-a-longstanding-trend-in-russian-history/ "Slavoj Zizek: Leftists falsify the choice that Ukrainians face during wartime"]. ''Kyiv Independent'' (Interview). Interviewed by Kate Tsurkan. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Comparà la lluita d'Ucrània contra els seus ocupants en la lluita dels palestins contra l'ocupació israelita.<ref>[https://jordantimes.com/opinion/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek/ukraine-palestine-not-israel "Ukraine is Palestine, not Israel"]. ''The Jordan Times''. 15 September 2022. Archived from the original on 1 October 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>

Despuix dels atacs del 7 d'octubre en Israel, Žižek escrigué:<ref>Žižek, Slavoj (13 October 2023). [https://www.project-syndicate.org/commentary/israel-palestine-hamas-and-hardliners-against-peace-by-slavoj-zizek-2023-10 "The Real Dividing Line in Israel-Palestine"]. ''Project Syndicate''. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref><blockquote>Podem i devem recolzar incondicionalment el dret d'Israel a defendre's front a atacs terroristes. Pero també devem simpatisar incondicionalment en les condicions verdaderament desesperades i sense esperança que enfronten els palestins en Gaza i en els territoris ocupats. Els qui creuen que existix una «contradicció» en esta postura són precisament els qui estan bloquejant una solució.</blockquote>En abril de 2024, Žižek criticà les accions d'Israel en la Franja de Gaza, argumentant que el verdader objectiu d'Israel, encobert baix l'afirmació d'eliminar a Hamás, era anexionar tant [[Gaza]] com [[Cisjordània]].<ref>[https://www.japantimes.co.jp/commentary/2024/04/26/world/palestine-gaza-war-protests-canceled/ "The world cannot just cancel Palestine"]. ''The Japan Times''. 26 April 2024. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>

=== Atres ===

@@ Llínea 120: / Llínea 120: @@
 En un artícul de 2023 per a ''Compact'', Žižek adoptà una postura en general negativa respecte a l'accés a bloquejadors de la pubertat per a jóvens trans, i en contra de que adults trans siguen enviats a presons concordes en el seu gènero, citant el cas d'[[Illa Bryson]], a qui es va referir com «una persona que s'identifica com a dòna que utilisa el seu pene per a violar a dos dònes». Žižek atribuí abdós qüestions a la ''[[Woke|wokeness]]'' (tema més ampli de l'artícul).<ref>Žižek, Slavoj (22 February 2023). [https://www.compactmag.com/article/wokeness-is-here-to-stay/ "Wokeness Is Here To Stay"]. ''Compact Magazine''. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> <ref>Zelle, Melanie (2 March 2023). [https://swarthmorephoenix.com/2023/03/02/zizek-has-lost-the-plot/ "Žižek Has Lost the Plot"]. ''The Swarthmore Phoenix''. Archived from the original on 13 May 2023. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
+=== Relacions exteriors ===
+En 2013, Žižek mantingué correspondència en l'activista russa encarcerada i membre de ''[[Pussy Riot]]'', [[Nadezhda Tolokonnikova]].<ref>Žižek, Slavoj; Tolokonnikova, Nadezhda (15 November 2013). [https://www.theguardian.com/music/2013/nov/15/pussy-riot-nadezhda-tolokonnikova-slavoj-zizek "Nadezhda Tolokonnikova of Pussy Riot's prison letters to Slavoj Žižek"]. ''The Guardian''. Archived from the original on 13 December 2016. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref><blockquote>Tots els cors clapien per vosatres mentres es vos percebia com una versió més de la protesta lliberal-democràtica contra l'Estat autoritari. En el moment en que va quedar clar que rebujàveu el capitalisme global, informar sobre ''Pussy Riot'' es va tornar molt més ambigu.</blockquote>Criticà les intervencions militars occidentals en països en desenroll i va escriure que fon l'intervenció militar de 2011 en Líbia «la que va sumir al país en el caos» i que l'invasió d'Iraq liderada per Estats Units «va crear les condicions per al sorgiment» de l'[[Estat Islàmic]].<ref>[https://inthesetimes.com/article/slavoj-zizek-european-refugee-crisis-and-global-capitalism "Slavoj Zizek: We Can't Address the EU Refugee Crisis Without Confronting Global Capitalism"]. ''In These Times''. 9 September 2015. Archived from the original on 1 October 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
+Žižek considera que [[China]] és una [[Capitalisme autoritari|combinació de capitalisme i autoritarisme]] en les seues formes extremes, i que el [[Partit Comuniste Chinenc]] és el millor protector dels interessos dels capitalistes. Des de la [[Revolució Cultural]] fins a la reforma i obertura, «el propi [[Mao Tse-Tung|Mao]] creà les condicions ideològiques per al ràpit desenrolle capitaliste en destruir el teixit de la societat tradicional».<ref>Slavoj Zizek (19 July 2021). [https://english.hani.co.kr/arti/english_edition/english_editorials/1004153.html "Is China's communism just another name for authoritarian capitalism?"]. ''Hankyoreh''. Archived from the original on 31 August 2023. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref><blockquote>És el capitalisme, una i atra volta, el que emergix com l'única alternativa, l'única forma d'alvançar i la força dinàmica del canvi quan la vida social queda atrapada en alguna forma fixa. Hui en dia, el capitalisme és molt més revolucionari que l'esquerra tradicional, obsessionada en protegir els antics guanys de l'[[Estat del benestar]]. N'hi ha prou en considerar quànt ha canviat el capitalisme la textura mateixa de les nostres societats en les últimes décades.</blockquote>En 2016, Žižek criticà la reticència de l'esquerra política a criticar a [[Cuba]] per una suposta llealtat a [[Fidel Castro]], argumentant que l'embargament nortamericà contra Cuba no podia ser l'únic responsable de la seua crisis econòmica. També va defendre als immigrants cubans en Estats Units, escrivint: «¿quin dret té un típic esquerrà occidental de classe mija… a despreciar a un cubà que decidí abandonar Cuba no solament per desencant polític, sino també per la pobrea?». No obstant, també expressà simpatia per la [[Revolució cubana]] i va confiar que s'alcançara «un compromís raonable» entre la democratisació i el manteniment del socialisme.<ref>Zizek, Slavoj (29 November 2016). [https://inthesetimes.com/article/the-left-fidelity-castration-slavoj-zizek-fidel-castro-cuba-che-communism "Slavoj Zizek: The Left's Fidelity to Castro-ation"]. ''In These Times''. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
+En un artícul d'opinió per a ''The Guardian'', Žižek argumentà a favor de brindar ple respal a [[Ucrània]] despuix de l'invasió russa i de crear una [[OTAN]] més forta com a resposta a l'agressió russa,<ref>Žižek, Slavoj (21 June 2022). [https://www.theguardian.com/commentisfree/2022/jun/21/pacificsm-is-the-wrong-response-to-the-war-in-ukraine "Pacifism is the wrong response to the war in Ukraine"]. ''The Guardian''. Archived from the original on 21 June 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> encara que posteriorment senyalà que també seria una tragèdia per a Ucrània vincular-se al neoliberalisme occidental.<ref>Žižek, Slavoj (30 August 2022). [https://www.project-syndicate.org/commentary/ukraine-russian-occupation-or-western-neoliberal-colonization-by-slavoj-zizek-2022-08 "Ukraine's Tale of Two Colonizations"]. ''Project Syndicate''. Archived from the original on 30 August 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Comentant la reunió entre els presidents [[Donald Trump|Trump]] i Zelenski en febrer de 2025, afirmà: «Els ucranians estan sent retratats com si pogueren elegir la pau, pero en canvi decidiren involucrar-se en una guerra que ha desplaçat a una quarta part de la seua població, simplement pel be d'una guerra per delegació. Pero, en realitat, es tracta de la seua supervivència».<ref>Zizek, Slavoj (29 January 2025). [https://kyivindependent.com/slavoj-zizek-putin-represents-the-worst-of-a-longstanding-trend-in-russian-history/ "Slavoj Zizek: Leftists falsify the choice that Ukrainians face during wartime"]. ''Kyiv Independent'' (Interview). Interviewed by Kate Tsurkan. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref> Comparà la lluita d'Ucrània contra els seus ocupants en la lluita dels palestins contra l'ocupació israelita.<ref>[https://jordantimes.com/opinion/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek/ukraine-palestine-not-israel "Ukraine is Palestine, not Israel"]. ''The Jordan Times''. 15 September 2022. Archived from the original on 1 October 2022. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
+Despuix dels atacs del 7 d'octubre en Israel, Žižek escrigué:<ref>Žižek, Slavoj (13 October 2023). [https://www.project-syndicate.org/commentary/israel-palestine-hamas-and-hardliners-against-peace-by-slavoj-zizek-2023-10 "The Real Dividing Line in Israel-Palestine"]. ''Project Syndicate''. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref><blockquote>Podem i devem recolzar incondicionalment el dret d'Israel a defendre's front a atacs terroristes. Pero també devem simpatisar incondicionalment en les condicions verdaderament desesperades i sense esperança que enfronten els palestins en Gaza i en els territoris ocupats. Els qui creuen que existix una «contradicció» en esta postura són precisament els qui estan bloquejant una solució.</blockquote>En abril de 2024, Žižek criticà les accions d'Israel en la Franja de Gaza, argumentant que el verdader objectiu d'Israel, encobert baix l'afirmació d'eliminar a Hamás, era anexionar tant [[Gaza]] com [[Cisjordània]].<ref>[https://www.japantimes.co.jp/commentary/2024/04/26/world/palestine-gaza-war-protests-canceled/ "The world cannot just cancel Palestine"]. ''The Japan Times''. 26 April 2024. Consultat el 23 de juny de 2026.</ref>
 === Atres ===