Diferència entre les revisions de "Santuari de la Mare de Deu d'Agres"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Santuario_de_Nuestra_Se%C3%B1ora_(Agres) Santuari de la Verge del Castell d'Agres en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Santuario_de_Nuestra_Se%C3%B1ora_(Agres) Santuari de la Verge del Castell d'Agres en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Arquitectura]] | |||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | |||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | |||
Revisió de 17:19 24 jun 2026
El Santuari de la Verge del Castell d'Agres o Santuari de la Mare de Deu d'Agres és un santuari situat en el terme municipal d'Agres, en la comarca d'El Comtat. Entre les montanyes que unixen les terres d'Alacant i Valéncia, en l'imponent Serra de Mariola s'alça un dels centres de peregrinació més volguts i emblemàtics de l'històric Regne de Valéncia.
Història
L'història del santuari es remonta al sigle XV, una época en que les terres valencianes vivien encara l'impuls espiritual i cultural heretat per la Reconquista.
La tradició conta que el 15 d'agost de 1484, festivitat de l'Assunció de Maria, ocorregué un fet extraordinari que marcaria per a sempre l'història d'Agres. Segons la tradició local, l'image de la Verge aparegué miraculosament sobre les ruïnes de l'antic castell musulmà que coronava la població.
La llegenda diu que l'image fon trobada per un pastor que va vore una llum en lo alt del mont. Quan els veïns acodiren al lloc trobaren una chicoteta talla de la Verge. La traslladaren a l'iglésia parroquial pero al dia següent desaparegué i fon trobada de nou en el mateix lloc del castell. Els veïns interpretaren els fets com una senyal divina de que la Verge desijava que fora veneradaa allí mateix, en el cim que dominava el vall.
Més allà de la llegenda, lo cert és que la devoció a la Verge d'Agres quedà documentada des de finals del sigle XV, convertint-se en un dels principals llocs marians.
En el pas del temps, s'establí una comunitat religiosa encarregada de custodiar el santuari i atendre als fidels. Durant sigles, frares i capellans mantingueren viva la devoció mariana, organisant celebracions llitúrgiques i conservant l'image venerada.
Com molts edificis religiosos valencians, el santuari ha passat per moments difícils:
- Les guerres.
- Les desamortisacions del sigle XIX i conflictes polítics que afectaren a la vida religiosa.
- La Guerra Civil espanyola (1936-1939), durant la qual molts temples valencians sofriren danys i pérdudes patrimonials.
Descripció
Està construït sobre les restes d'un antic castell al sur de la població en un emplaçament natural entre torrenteres i boscs de frondós arborat, sobre una elevació del terreny, sent un important centre de devoció mariana al sur de la Comunitat Valenciana des de finals del sigle XV.
L'edifici forma un gran bloc llongitudinal en menuts buits, a on destaca la seua pesada fàbrica de pinyonat en els paraments lluïts com una paret massiça de gran altura. La part millor conservada és un recint tancat que inclou un alberc de peregrins.
L'iglésia de menut tamany es dividix en dos naus paraleles de quatre trams sense ornamentació. S'aplega ad ella des d'una gran escalinata coberta. En un dels extrems de la nau, en la part més alluntada de l'entrada es troba el camaril en una cúpula sobre pechines.