Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Al-Farabi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Edició següent →
desferAvenza (Discussió | contribucions)
Administradors
85 edicions
VisualWikitext
Creació de la pàgina
 
Millora de l'artícul
Llínea 1: Llínea 1:
'''Abu Nasr Muhammad al-Farabi''' (àrap: أبو نصر محمد الفارابي, romanisat: Abū Naṣr Muḥammad al-Fārābī; c. 870 – 14 de decembre de 950–12 de giner de 951), conegut en l'Occident llatí com ''Alpharabius'', fon un dels primers filòsofs i teòrics de la música islàmics. Ha segut designat com «pare del neoplatonisme islàmic» i «fundador de la filosofia política islàmica».
'''Abu Nasr Muhammad al-Farabi''' (àrap: أبو نصر محمد الفارابي, romanisat: Abū Naṣr Muḥammad al-Fārābī; c. 870<ref>Druart 2021, Intro; Corbin 1993, p.&#x20;158; Mahdi &#x26; Wright 1970–1980, p.&#x20;523a.</ref> – 14 de decembre de 950–12 de giner de 951),<ref>Gutas 2012a, § Life; Rudolph 2017, pp.&#x20;538–539; Vallat 2020, p.&#x20;551b.</ref> conegut en l'Occident llatí com ''Alpharabius'',<ref>Weber 2017, p.&#x20;169a.</ref> fon un dels primers filòsofs i teòrics de la música islàmics.<ref>Druart 2021, Intro; Mahdi &#x26; Wright 1970–1980, p.&#x20;523a; Streetman 2014, p.&#x20;231a.</ref> Ha segut designat com «pare del neoplatonisme islàmic»<ref>Fakhry 2002, passim; Netton 1998, summary.</ref> i «fundador de la filosofia política islàmica».<ref>Butterworth 2015, p.&#x20;2a; Daiber 1996, p.&#x20;848; Galston 1990, p.&#x20;5; Mahdi 2010, passim.</ref>


Els camps d'interés filosòfic Al-Farabi incloïen —pero no es llimitaven a— la filosofia de la societat i la religió; la filosofia del llenguage i la llògica; la psicologia i l'epistemologia; la metafísica, la filosofia política, i l'ètica. Era un expert tant en la pràctica musical com en la teoria musical, i encara que no era intrínsecament un científic, les seues obres incorporen l'astronomia, les matemàtiques, la cosmologia, i la física.
Els camps d'interés filosòfic Al-Farabi incloïen —pero no es llimitaven a— la filosofia de la societat i la [[religió]];<ref>Germann, Nadja (Spring 2021). [https://plato.stanford.edu/entries/al-farabi-soc-rel/ "Farabi's Philosophy of Society and Religion"]. In Zalta, Edward N. (ed.). ''Stanford Encyclopedia of Philosophy''. ISSN&#x20;1095-5054. OCLC&#x20;429049174.</ref> la [[filosofia del llenguage]] i la [[llògica]];<ref>Hodges, Wilfrid; Thérèse-Anne Druart (Winter 2020). [https://plato.stanford.edu/entries/al-farabi-logic/#FounArab.html "Farabi's Philosophy of Logic and Language"]. In Zalta, Edward N. (ed.). ''Stanford Encyclopedia of Philosophy''. ISSN&#x20;1095-5054. OCLC&#x20;429049174.</ref> la psicologia i l'[[epistemologia]];<ref>López-Farjeat 2020.</ref> la [[metafísica]],<ref>Menn, Stephen (Winter 2021). [https://plato.stanford.edu/entries/al-farabi-metaphysics/ "Farabi's Metaphysics"]. In Zalta, Edward N. (ed.). ''Stanford Encyclopedia of Philosophy''. ISSN&#x20;1095-5054. OCLC&#x20;429049174.</ref> la filosofia política<ref>Mahdi 2000, passim.</ref> i l'ètica.<ref>Fakhry 1994, pp.&#x20;78–85.</ref> Era un expert tant en la pràctica musical com en la teoria musical,<ref>Sawa 2012, passim.</ref> i encara que no era intrínsecament un científic,<ref>Madkour 1963–1966, pp.&#x20;452–453; Weber 2017, p.&#x20;169a.</ref> les seues obres incorporen l'[[astronomia]],<ref>Dhanani 2007, pp.&#x20;356–357.</ref> les [[Matemàtica|matemàtiques]],<ref>Shamsi, F. A. (1984). [https://findit.library.yale.edu/images_layout/view?parentoid=15730291&increment=34 "Farabi's Treatise on Certain Obscurities in Books I and V of Euclid's Elements"]. ''Journal for the History of Arabic Science''. '''VIII''' (1–2): 31–42. ISSN&#x20;0379-2927.</ref> la cosmologia<ref>Janos, Damien (2012). ''Method, Structure, and Development in Fārābī's Cosmology''. Islamic Philosophy, Theology and Science. Texts and Studies. Volume 85. Leiden: Brill. [https://brill.com/view/title/18309 doi:10.1163/9789004217324]. ISBN&#x20;<bdi>978-90-04-20615-1</bdi>. ISSN&#x20;0169-8729. S2CID&#x20;118794688.</ref> i la [[física]].<ref>Druart 2021, § 5.</ref>


A Al-Farabi se li atribuïx ser el primer musulmà que presentà la filosofia com un sistema coherent en el món islàmic, creant un sistema filosòfic propi que va transcendir els interessos escolàstics dels seus precursors neoplatónics grecorromans i aristotèlics siríacs. Que fon més que un pioner de la filosofia islàmica queda evidenciat en el fet de que autors posteriors ho denominaren el «Segon Mestre», sent Aristóteles el primer.
A Al-Farabi se li atribuïx ser el primer musulmà que presentà la filosofia com un sistema coherent en el món islàmic,<ref>Fakhry 2002, pp.&#x20;128 ff.; Gutas 2012b, passim; Reisman 2005, p.&#x20;52.</ref> creant un sistema filosòfic propi<ref>Adamson 2016, p.&#x20;63; Gutas 2012b; Netton 1992, p.&#x20;1; Rudolph 2017, p.&#x20;596.</ref> que va transcendir els interessos escolàstics dels seus precursors neoplatónics grecorromans i [[Aristotelisme|aristotèlics]] siríacs.<ref>Adamson 2016, p.&#x20;64; Gutas 2012b; Netton 1994, p.&#x20;101.</ref> Que fon més que un pioner de la [[filosofia islàmica]]<ref>Fakhry 2002, p.&#x20;vii; Netton 1992, p.&#x20;1; Reisman 2005, p.&#x20;52.</ref> queda evidenciat en el fet de que autors posteriors ho denominaren el «Segon Mestre», sent [[Aristòtil]] el primer.<ref>Adamec, Ludwig W. (2009). ''Historical Dictionary of Islam''. Historical Dictionaries of Religions, Philosophies, and Movements. No. 95 (2nd&#x20;ed.). Lanham, Maryland: The Scarecrow Press, Inc. pp.&#x20;95–96. ISBN&#x20;<bdi>978-0-8108-6161-9</bdi>.</ref> <ref>Adamson 2016, p.&#x20;63; Corbin 1993, p.&#x20;58; López-Farjeat 2020, Intro; Netton 1994, p.&#x20;99.</ref>


Entre els filòsofs influenciats per al-Farabi es troben Yahya ibn Adi, Abu Sulayman Sijistani, Abu al-Hassan al-Amiri i Abu Hayyan al-Tawhidi; Avicena, Suhrawardi i Mulla Sadra; Avempace, Ibn Tufail i Averroes; Maimónides, Albertus Magnus i Leo Strauss. Fon conegut tant en l'Occident llatí com en el món islàmic.
Entre els filòsofs influenciats per al-Farabi es troben Yahya ibn Adi, Abu Sulayman Sijistani, Abu al-Hassan al-Amiri i Abu Hayyan al-Tawhidi;<ref>Netton 1992, pp.&#x20;8–18.</ref> Avicena, Suhrawardi i Mulla Sadra;<ref>Corbin 1993, pp.&#x20;160–165.</ref> [[Avempace]], Ibn Tufail i [[Averroes]];<ref>Fakhry 2002, pp.&#x20;136–146.</ref> Maimónides,<ref>Pessin, Sarah (Spring 2007). [https://plato.stanford.edu/entries/maimonides-islamic/ "The Influence of Islamic Thought on Maimonides"]. In Zalta, Edward N. (ed.). ''Stanford Encyclopedia of Philosophy''. ISSN&#x20;1095-5054. OCLC&#x20;429049174.</ref> Albertus Magnus<ref>Vallat 2020, p.&#x20;553a.</ref> i [[Leo Strauss]].<ref>Brague, Rémi (1998). "Athens, Jerusalem, Mecca: Leo Strauss's "Muslim" Understanding of Greek Philosophy". ''Poetics Today''. '''19''' (2): 235–259. [https://www.jstor.org/stable/1773441?origin=crossref doi:10.2307/1773441]. ISSN&#x20;0333-5372. JSTOR&#x20;1773441.</ref> Fon conegut tant en l'Occident llatí<ref>Zonta 2020, pp.&#x20;559b–562a.</ref> com en el món islàmic.
 
== Biografia ==
Les distintes versions existents sobre els orígens i l'ascendència d'Al-Farabi indiquen que estes no foren registrades durant la seua vida ni poc despuix per ningú que disponguera d'informació de primera mà, sino que es basaven en rumors o conjectures (com ocorre també en atres contemporàneus d'Al-Farabi). Se sap molt poc sobre la seua vida. Les fonts més primerenques inclouen un passage autobiogràfic en el que Al-Farabi traça l'història de la llògica i la filosofia fins a la seua época, aixina com breus mencions realisades per Al-Masudi, Ibn al-Nadim i Ibn Hawqal. Saíd al-Ándalusí escrigué una biografia d'Al-Farabi. Els biógrafs àraps dels sigles XII i XIII disponien de molt poques senyes fiables i, en conseqüència, varen recórrer a relats inventats sobre la seua vida.<ref name=":0">Gutas, Dimitri. [http://www.iranicaonline.org/articles/farabi-i "Farabi i. Biography"]. ''Encyclopædia Iranica''. Retrieved April 4, 2010.</ref>
 
Per referències indirectes se sap que passà una part important de la seua vida —pràcticament tota la seua carrera intelectual— en [[Bagdad]], a on estudià i treballà en erudits cristians siríacs, entre ells el clerc Yuhanna ibn Haylan,<ref>[https://www.wikidata.org/wiki/Q5674405 "Yuhanna ibn Haylan"]. ''www.wikidata.org''. Retrieved 2026-06-27.</ref> Yahya ibn Adi i Abu Ishaq Ibrahim al-Baghdadi. Més tart residí durant un temps en Damasc i en Egipte, abans de retornar a Damasc, a on muigué en 950 o 951.<ref>Reisman 2005, pp.&#x20;52–53.</ref>
 
El seu nom era Abu Nasr Muhammad ibn Muhammad al-Farabi,<ref name=":0" /> a voltes en el llinage familiar al-Tarkhani, és dir, l'element Tarkhan apareix en una nisba.<ref name=":0" /> El seu yayo no era conegut entre els seus contemporàneus, pero un nom Awzalagh, en àrap, apareix sobtadament més tart en els escrits de Ibn Abi Usaybi'a, i el del seu besyayo en els de Ibn Khallikan.<ref name=":0" />
 
El seu lloc de naiximent podria haver segut qualsevol dels molts llocs d'Àsia Central, llavors coneguda com ''Jorasán''. La paraula ''farab'' és un terme persa que designa un lloc irrigat per manals o corrents d'un riu propenc. Per lo tant, existixen molts llocs que duen eixe nom (o diverses evolucions d'eixe topònim) en eixa zona, com Farab (Otrar) en el Jaxartes (Syr Darya) en l'actual Kazakhstan; Farab, un poble encara existent en les afores de la ciutat de Chaharjuy/Amul (actual Türkmenabat) en el Oxus Amu Darya en Turkmenistan, en la Ruta de la Seda, que conecta Merv en Bujará, o Faryab en el Gran Jorasán (actual Afganistan). L'antic persa<ref name=":0" /> Parab (en Hudud ul-'alam) o Faryab (també Paryab), és un topònim persa comú que significa "terres irrigades per la desviació de l'aigua d'un riu".<ref>Daniel Balland, [https://iranicaonline.org/articles/faryab "Fāryāb"] in Encyclopædia Iranica. excerpt: "Fāryāb (also Pāryāb), common Persian toponym meaning “lands irrigated by diversion of river water"</ref> <ref>Dehkhoda Dictionary under "Parab" {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111003184408/http://www.loghatnaameh.com/dehkhodaworddetail-f1f713a319da41dc97d398057889ff2f-fa.html|date=2011-10-03}} excerpt: "پاراب . (اِ مرکب ) زراعتی که به آب چشمه و کاریز ورودخانه و مانند آن کنند مَسقوی . آبی . مقابل دیم" (translation: "Lands irrigated by diversion of river water, springs and qanats.")</ref>
 
== Referències ==
<references />

Revisió de 08:58 2 jul 2026

Abu Nasr Muhammad al-Farabi (àrap: أبو نصر محمد الفارابي, romanisat: Abū Naṣr Muḥammad al-Fārābī; c. 870[1] – 14 de decembre de 950–12 de giner de 951),[2] conegut en l'Occident llatí com Alpharabius,[3] fon un dels primers filòsofs i teòrics de la música islàmics.[4] Ha segut designat com «pare del neoplatonisme islàmic»[5] i «fundador de la filosofia política islàmica».[6]

Els camps d'interés filosòfic Al-Farabi incloïen —pero no es llimitaven a— la filosofia de la societat i la religió;[7] la filosofia del llenguage i la llògica;[8] la psicologia i l'epistemologia;[9] la metafísica,[10] la filosofia política[11] i l'ètica.[12] Era un expert tant en la pràctica musical com en la teoria musical,[13] i encara que no era intrínsecament un científic,[14] les seues obres incorporen l'astronomia,[15] les matemàtiques,[16] la cosmologia[17] i la física.[18]

A Al-Farabi se li atribuïx ser el primer musulmà que presentà la filosofia com un sistema coherent en el món islàmic,[19] creant un sistema filosòfic propi[20] que va transcendir els interessos escolàstics dels seus precursors neoplatónics grecorromans i aristotèlics siríacs.[21] Que fon més que un pioner de la filosofia islàmica[22] queda evidenciat en el fet de que autors posteriors ho denominaren el «Segon Mestre», sent Aristòtil el primer.[23] [24]

Entre els filòsofs influenciats per al-Farabi es troben Yahya ibn Adi, Abu Sulayman Sijistani, Abu al-Hassan al-Amiri i Abu Hayyan al-Tawhidi;[25] Avicena, Suhrawardi i Mulla Sadra;[26] Avempace, Ibn Tufail i Averroes;[27] Maimónides,[28] Albertus Magnus[29] i Leo Strauss.[30] Fon conegut tant en l'Occident llatí[31] com en el món islàmic.

Biografia

Les distintes versions existents sobre els orígens i l'ascendència d'Al-Farabi indiquen que estes no foren registrades durant la seua vida ni poc despuix per ningú que disponguera d'informació de primera mà, sino que es basaven en rumors o conjectures (com ocorre també en atres contemporàneus d'Al-Farabi). Se sap molt poc sobre la seua vida. Les fonts més primerenques inclouen un passage autobiogràfic en el que Al-Farabi traça l'història de la llògica i la filosofia fins a la seua época, aixina com breus mencions realisades per Al-Masudi, Ibn al-Nadim i Ibn Hawqal. Saíd al-Ándalusí escrigué una biografia d'Al-Farabi. Els biógrafs àraps dels sigles XII i XIII disponien de molt poques senyes fiables i, en conseqüència, varen recórrer a relats inventats sobre la seua vida.[32]

Per referències indirectes se sap que passà una part important de la seua vida —pràcticament tota la seua carrera intelectual— en Bagdad, a on estudià i treballà en erudits cristians siríacs, entre ells el clerc Yuhanna ibn Haylan,[33] Yahya ibn Adi i Abu Ishaq Ibrahim al-Baghdadi. Més tart residí durant un temps en Damasc i en Egipte, abans de retornar a Damasc, a on muigué en 950 o 951.[34]

El seu nom era Abu Nasr Muhammad ibn Muhammad al-Farabi,[32] a voltes en el llinage familiar al-Tarkhani, és dir, l'element Tarkhan apareix en una nisba.[32] El seu yayo no era conegut entre els seus contemporàneus, pero un nom Awzalagh, en àrap, apareix sobtadament més tart en els escrits de Ibn Abi Usaybi'a, i el del seu besyayo en els de Ibn Khallikan.[32]

El seu lloc de naiximent podria haver segut qualsevol dels molts llocs d'Àsia Central, llavors coneguda com Jorasán. La paraula farab és un terme persa que designa un lloc irrigat per manals o corrents d'un riu propenc. Per lo tant, existixen molts llocs que duen eixe nom (o diverses evolucions d'eixe topònim) en eixa zona, com Farab (Otrar) en el Jaxartes (Syr Darya) en l'actual Kazakhstan; Farab, un poble encara existent en les afores de la ciutat de Chaharjuy/Amul (actual Türkmenabat) en el Oxus Amu Darya en Turkmenistan, en la Ruta de la Seda, que conecta Merv en Bujará, o Faryab en el Gran Jorasán (actual Afganistan). L'antic persa[32] Parab (en Hudud ul-'alam) o Faryab (també Paryab), és un topònim persa comú que significa "terres irrigades per la desviació de l'aigua d'un riu".[35] [36]

Referències

  1. ↑ Druart 2021, Intro; Corbin 1993, p. 158; Mahdi & Wright 1970–1980, p. 523a.
  2. ↑ Gutas 2012a, § Life; Rudolph 2017, pp. 538–539; Vallat 2020, p. 551b.
  3. ↑ Weber 2017, p. 169a.
  4. ↑ Druart 2021, Intro; Mahdi & Wright 1970–1980, p. 523a; Streetman 2014, p. 231a.
  5. ↑ Fakhry 2002, passim; Netton 1998, summary.
  6. ↑ Butterworth 2015, p. 2a; Daiber 1996, p. 848; Galston 1990, p. 5; Mahdi 2010, passim.
  7. ↑ Germann, Nadja (Spring 2021). "Farabi's Philosophy of Society and Religion". In Zalta, Edward N. (ed.). Stanford Encyclopedia of Philosophy. ISSN 1095-5054. OCLC 429049174.
  8. ↑ Hodges, Wilfrid; Thérèse-Anne Druart (Winter 2020). "Farabi's Philosophy of Logic and Language". In Zalta, Edward N. (ed.). Stanford Encyclopedia of Philosophy. ISSN 1095-5054. OCLC 429049174.
  9. ↑ López-Farjeat 2020.
  10. ↑ Menn, Stephen (Winter 2021). "Farabi's Metaphysics". In Zalta, Edward N. (ed.). Stanford Encyclopedia of Philosophy. ISSN 1095-5054. OCLC 429049174.
  11. ↑ Mahdi 2000, passim.
  12. ↑ Fakhry 1994, pp. 78–85.
  13. ↑ Sawa 2012, passim.
  14. ↑ Madkour 1963–1966, pp. 452–453; Weber 2017, p. 169a.
  15. ↑ Dhanani 2007, pp. 356–357.
  16. ↑ Shamsi, F. A. (1984). "Farabi's Treatise on Certain Obscurities in Books I and V of Euclid's Elements". Journal for the History of Arabic Science. VIII (1–2): 31–42. ISSN 0379-2927.
  17. ↑ Janos, Damien (2012). Method, Structure, and Development in Fārābī's Cosmology. Islamic Philosophy, Theology and Science. Texts and Studies. Volume 85. Leiden: Brill. doi:10.1163/9789004217324. ISBN 978-90-04-20615-1. ISSN 0169-8729. S2CID 118794688.
  18. ↑ Druart 2021, § 5.
  19. ↑ Fakhry 2002, pp. 128 ff.; Gutas 2012b, passim; Reisman 2005, p. 52.
  20. ↑ Adamson 2016, p. 63; Gutas 2012b; Netton 1992, p. 1; Rudolph 2017, p. 596.
  21. ↑ Adamson 2016, p. 64; Gutas 2012b; Netton 1994, p. 101.
  22. ↑ Fakhry 2002, p. vii; Netton 1992, p. 1; Reisman 2005, p. 52.
  23. ↑ Adamec, Ludwig W. (2009). Historical Dictionary of Islam. Historical Dictionaries of Religions, Philosophies, and Movements. No. 95 (2nd ed.). Lanham, Maryland: The Scarecrow Press, Inc. pp. 95–96. ISBN 978-0-8108-6161-9.
  24. ↑ Adamson 2016, p. 63; Corbin 1993, p. 58; López-Farjeat 2020, Intro; Netton 1994, p. 99.
  25. ↑ Netton 1992, pp. 8–18.
  26. ↑ Corbin 1993, pp. 160–165.
  27. ↑ Fakhry 2002, pp. 136–146.
  28. ↑ Pessin, Sarah (Spring 2007). "The Influence of Islamic Thought on Maimonides". In Zalta, Edward N. (ed.). Stanford Encyclopedia of Philosophy. ISSN 1095-5054. OCLC 429049174.
  29. ↑ Vallat 2020, p. 553a.
  30. ↑ Brague, Rémi (1998). "Athens, Jerusalem, Mecca: Leo Strauss's "Muslim" Understanding of Greek Philosophy". Poetics Today. 19 (2): 235–259. doi:10.2307/1773441. ISSN 0333-5372. JSTOR 1773441.
  31. ↑ Zonta 2020, pp. 559b–562a.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 Gutas, Dimitri. "Farabi i. Biography". Encyclopædia Iranica. Retrieved April 4, 2010.
  33. ↑ "Yuhanna ibn Haylan". www.wikidata.org. Retrieved 2026-06-27.
  34. ↑ Reisman 2005, pp. 52–53.
  35. ↑ Daniel Balland, "Fāryāb" in Encyclopædia Iranica. excerpt: "Fāryāb (also Pāryāb), common Persian toponym meaning “lands irrigated by diversion of river water"
  36. ↑ Dehkhoda Dictionary under "Parab"
    • Archivat el 3 de octubre de 2011 archivat en Wayback Machine. excerpt: "پاراب . (اِ مرکب ) زراعتی که به آب چشمه و کاریز ورودخانه و مانند آن کنند مَسقوی . آبی . مقابل دیم" (translation: "Lands irrigated by diversion of river water, springs and qanats.")
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Al-Farabi&oldid=484302»