Diferència entre les revisions de "Alboraya"
| Llínea 100: | Llínea 100: | ||
* Encara quan no siga alborayense de naiximent , ho es d'adopcio. El catedratic d'Historia del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Don Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 - 14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibanyez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom)) mantingue una estreta relacio en Alboraya des de 1957, convertint-se en un valit embaixador de nostre poble, al que amava. La seua sencillez i humanitat, el seu talant dialogant, la disposicio a escoltar i la seua carrega intelectual, li valgueren el respecte i consideracio del seus veïns, per aixo, al produir-se el seu assessinat, els alborayenses, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com homenage permanent a la seua memoria: la plaça que, presidida por un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Licenciat en Dret en 1955, dos anys despres defengue en la mateixa la seua Tesi Doctoral, obtenint la calificacio de Sobreixent Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposicio la Catedra d'Historia de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en Octubre de eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, aon permaneixque hasda Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autonoma de Madrit, ad escomençaments de 1980 havia entrat en la situacio d'excedencia especial com Professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com membre de l'Institut Internacional d'Historia del Dret Indià (hispano-americà), fon Premi Nacional d'Historia en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Academic de Numero de la Real Academia de l'Historia des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995. | * Encara quan no siga alborayense de naiximent , ho es d'adopcio. El catedratic d'Historia del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Don Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 - 14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibanyez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom)) mantingue una estreta relacio en Alboraya des de 1957, convertint-se en un valit embaixador de nostre poble, al que amava. La seua sencillez i humanitat, el seu talant dialogant, la disposicio a escoltar i la seua carrega intelectual, li valgueren el respecte i consideracio del seus veïns, per aixo, al produir-se el seu assessinat, els alborayenses, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com homenage permanent a la seua memoria: la plaça que, presidida por un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Licenciat en Dret en 1955, dos anys despres defengue en la mateixa la seua Tesi Doctoral, obtenint la calificacio de Sobreixent Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposicio la Catedra d'Historia de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en Octubre de eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, aon permaneixque hasda Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autonoma de Madrit, ad escomençaments de 1980 havia entrat en la situacio d'excedencia especial com Professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com membre de l'Institut Internacional d'Historia del Dret Indià (hispano-americà), fon Premi Nacional d'Historia en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Academic de Numero de la Real Academia de l'Historia des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995. | ||
== | == Festes locals == | ||
Les festes d'Alboraya són conegudes en tota la comarca i a elles acodixen moltissimes persones de tots els pobles proxims. Escomencen el primer fi de semana de juliol i s'estenen a lo llarc de tota la semana següent, celebrant-se varies activitats de gran interes religios, cultural i ludic. | |||
Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festivitat del Corpus Christi fóra de l'Octava, concretament el dumenge anterior al [[10 de juliol]], festivitat de [[San Cristofol]], patro de la localitat. | |||
Entorn a les festes majors s'organisa una gran feria, en la presencia dels grups culturals de la poblacio. | |||
Pero | Pero aixo es a soles el principi. El calendari festiu d'Alboraya es un dels més complets de la comarca de l'[[Horta Nort]]. Són coneguts i admirats per tota la comarca les Provessons de [[Semana Santa]] com la [[Provesso de les Palmes]] del dumenge de Ramos, els actes oficials del Dijous i [[Divendres Sant]], el Via Crucis de l'Horta, el Dilluns Sant, portant el Cristo de les Almes des de la seua Ermita en plena [[Horta]] hasda el Temple Parroquial i el Sant Encontre del Dumenge de Resurreccio. | ||
Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristofol" el primer dumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecostes a l'ermita del "[[Miracle dels Peixets]]”. | |||
Les [[Fogueres de Sant Joan]] inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el cami cap les Festes Mayors d'Alboraya, que te lloc voltant del [[10 de juliol]], en honor al patro Sant Cristofol i al Corpus Christi. | |||
Estes festes estiuejals són el resultat de la concentracio de varies festes locals en una semana ludico-festiva, aon els actes religiosos provessons del Corpus, Sant Roc (en la bendicio del rollo i el ciri), Verge de l'Assuncio, Sant Cristofol (bendicio de coches), festa a Sant Isidre Labrador (en bendicio d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, feries d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'[[orchata]], desfiles de [[moros i cristians]], exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els noviazgos del barri mariner de [[Port Saplaya]] a Nostra Senyora del Monte Carmelo i la devocio al Cristo de la Providencia el 6 de agost tanca el cicle estiuer. | |||
L'ultim dumenge d'Octubre se celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parroquia i repartiment d'orchata, des de 2006 eixe ultim fi de semana d'Octubre l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (medieval), actes de carrer i culturals. | |||
Les festes de l'autumne, com les del barri plager de [[La Patacona]], "quints" en Sant Miquel, Santa Cecilia, La Milagrosa, entre atres, reaobrixen el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenya i el canvi d'any. | |||
== Gastronomía == | == Gastronomía == | ||