Diferència entre les revisions de "Marmota olympus"
m Text reemplaça - ' amarronado ' a ' amarronat ' |
m "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià. |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La '''marmota olímpica''' ('''''Marmota olympus''''') és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Rodentia|rosegador]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Sciuridae]]. Es troba només en l'estat de [[Washington (estat)|Washington]] d'Estats Units, en les #elevació miges de la [[península Olímpica]]. Els parents més propencs d'esta espècie són la [[Marmota caligata|marmota canosa]] (''M. caligata'') i la [[Marmota vancouverensis|marmota de Vancouver]] (''M. vancouverensis''). En 2009 va ser declarat el mamífer endèmic oficial de Washington. | La '''marmota olímpica''' ('''''Marmota olympus''''') és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Rodentia|rosegador]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Sciuridae]]. Es troba només en l'estat de [[Washington (estat)|Washington]] d'Estats Units, en les #elevació miges de la [[península Olímpica]]. Els parents més propencs d'esta espècie són la [[Marmota caligata|marmota canosa]] (''M. caligata'') i la [[Marmota vancouverensis|marmota de Vancouver]] (''M. vancouverensis''). En 2009 va ser declarat el mamífer endèmic oficial de Washington. | ||
Esta marmota té el pes aproximat d'un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]], pesant generalment 8 kg (18 lb) en estiu. L'espècie mostra el major [[dimorfisme sexual]] trobat fins al moment en marmotas, en machos adults que pesen en promig un 23% més que les femelles. Pot ser identificada pel seu cap ample, orelles i ulls menuts, cames apachurradas i una llarga i espessa coa. Les seues garres esmolades i redonejades li ajuden a cavar caus. El color del seu | Esta marmota té el pes aproximat d'un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]], pesant generalment 8 kg (18 lb) en estiu. L'espècie mostra el major [[dimorfisme sexual]] trobat fins al moment en marmotas, en machos adults que pesen en promig un 23% més que les femelles. Pot ser identificada pel seu cap ample, orelles i ulls menuts, cames apachurradas i una llarga i espessa coa. Les seues garres esmolades i redonejades li ajuden a cavar caus. El color del seu pelage canvia en l'estació i en l'edat, pero el pelage d'una marmota adulta és marró en tots els llocs en menudes àrees més blanques la major part de l'any. | ||
La dieta de la marmota olímpica consistix principalment en una varietat de flora de prat, incloent herbes seques, que també utilisa per al llit dels seus caus. És presa de varis mamífers terrestres i [[aus d'assut]], pero el seu principal [[depredador]] és el [[Canis latrans|coyot]]. La marmota olímpica està catalogada com una espècie de [[Espècie baix preocupació menor|menor preocupació]] en la [[Llista Roja de la UICN|Llesta Roja de la IUCN]]. Està protegida per llei en el [[Parc nacional Olympic]], el qual conté la majoria del seu hàbitat. | La dieta de la marmota olímpica consistix principalment en una varietat de flora de prat, incloent herbes seques, que també utilisa per al llit dels seus caus. És presa de varis mamífers terrestres i [[aus d'assut]], pero el seu principal [[depredador]] és el [[Canis latrans|coyot]]. La marmota olímpica està catalogada com una espècie de [[Espècie baix preocupació menor|menor preocupació]] en la [[Llista Roja de la UICN|Llesta Roja de la IUCN]]. Està protegida per llei en el [[Parc nacional Olympic]], el qual conté la majoria del seu hàbitat. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
El cap de la marmota olímpica és ampla en orelles i ulls menuts; el cos és rechoncho en cames apachurradas i té unes garres esmolades redonejades que li faciliten cavar; la coa és espessa i medix de 18 a 24 cm (7,1 a 9,4) de llarc.<ref name="Wildlife"><cite class="citation web">[http://www.wildlifenorthamerica.com/mammal/olympic-Marmot/Marmota/olympus.html "Olympic Marmot (''Marmota olympus'')"]. </cite></ref><ref><cite class="citation web">[http://www.nhptv.org/natureworks/olympmarmot.htm "Olympic Marmot – ''Marmota olympus''"]. </cite></ref><ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> La marmota olímpica és del tamany d'un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]]; els adults pesen de 3,1 a 11 kg (6,8 a 24,3 lb) i medix de 67 a 75 cm (26 a 30), en un promig de 71 cm (28 lb). És la marmota més gran, aproximadament 7% més llarga que la marmota canosa i la marmota de Vancouver. Esta espècie té el [[dimorfisme sexual]] més pronunciat entre les marmotas, en machos adults que pesen en promig 9,3 kg (21 lb) i femelles adultes que pesen 7,1 kg (16 lb).{{harvnp|Barash|1989|p=7}} | El cap de la marmota olímpica és ampla en orelles i ulls menuts; el cos és rechoncho en cames apachurradas i té unes garres esmolades redonejades que li faciliten cavar; la coa és espessa i medix de 18 a 24 cm (7,1 a 9,4) de llarc.<ref name="Wildlife"><cite class="citation web">[http://www.wildlifenorthamerica.com/mammal/olympic-Marmot/Marmota/olympus.html "Olympic Marmot (''Marmota olympus'')"]. </cite></ref><ref><cite class="citation web">[http://www.nhptv.org/natureworks/olympmarmot.htm "Olympic Marmot – ''Marmota olympus''"]. </cite></ref><ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> La marmota olímpica és del tamany d'un [[Felis silvestris catus|gat domèstic]]; els adults pesen de 3,1 a 11 kg (6,8 a 24,3 lb) i medix de 67 a 75 cm (26 a 30), en un promig de 71 cm (28 lb). És la marmota més gran, aproximadament 7% més llarga que la marmota canosa i la marmota de Vancouver. Esta espècie té el [[dimorfisme sexual]] més pronunciat entre les marmotas, en machos adults que pesen en promig 9,3 kg (21 lb) i femelles adultes que pesen 7,1 kg (16 lb).{{harvnp|Barash|1989|p=7}} | ||
La marmota olímpica té una doble capa de pèl que consta d'una blana i grossa pelusa per a la calor, i cabells exteriors més toscos. En les marmotas jovenils la pell és de color gris obscur; estos canvien en el segon any de vida a grisa amarronat en pegats més clars. El | La marmota olímpica té una doble capa de pèl que consta d'una blana i grossa pelusa per a la calor, i cabells exteriors més toscos. En les marmotas jovenils la pell és de color gris obscur; estos canvien en el segon any de vida a grisa amarronat en pegats més clars. El pelage dels adults és marró en el cos en algunes zones blanques més menut parts marrons pàlides per a la majoria de l'any, devenint més obscur en general, en el progrés de l'any. La primera [[Muda (biologia)|muda]] de l'any ocorre en juny, començant en dos remiendos negres de pell formant-se darrere dels muscles.{{harvnp|Barash|1989|p=7}} Esta coloració negra s'estén al restant del cos, i per al pelage és casi totalment negre. Una segona muda es du a cano durant la hibernación, i en acabar la [[hibernación]] en primavera les marmotas olímpiques poden ser bronceadas o groguenques.<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref><ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref> El morro de la marmota olímpica és casi sempre blanc, en una banda blanca davant dels ulls.<ref name="WorldSquirrels"><cite class="citation book">Thorington, Richard W., Jr.; Koprowski, John L.; Steele, Michael A.; Whatton, James F. (2012). </cite></ref><ref><cite class="citation book">Kays, R. W.; Wilson, Dò I. (2009). </cite></ref> | ||
| Llínea 82: | Llínea 82: | ||
Aproximadament quatre semanes despuix de aparearse, la femella dona a llum a les seues crío en un cau subterràneu forrat en herba.<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> Els cadells no poden vore, carixen de | Aproximadament quatre semanes despuix de aparearse, la femella dona a llum a les seues crío en un cau subterràneu forrat en herba.<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> Els cadells no poden vore, carixen de pelage i són de color rosat. Al principi, la crío no presenta cap dimorfisme sexual.<ref name="Wildlife"><cite class="citation web">[http://www.wildlifenorthamerica.com/mammal/olympic-Marmot/Marmota/olympus.html "Olympic Marmot (''Marmota olympus'')"]. </cite></ref><ref><cite class="citation book">Feldhamer, George A.; Thompason, Bruce C.; Chapman, Joseph A., eds. (2003). </cite></ref> Un més ans que deixen el cau; al voltant del mateix temps, les crío escomencen a ser [[Desmame|desmamades]].<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> Inclús en acabant de que estiga llista per a emergir d'ella, les crío viuen a una estreta proximitat del cau, a on poden ser trobades perseguint-se entre sí i jugant a barallar-se. Unes semanes en acabant de que haja eixit del cau, la crío és desmamada i pot alimentar-se per sí sola.<ref name="NPS"><cite class="citation web">[https://web.archive.org/web/20120130191508/http://www.nps.gov/olym/naturescience/olympic-marmot.htm "Olympic Marmot"]. </cite></ref><ref name="Barash1973"><cite class="citation journal">Barash, D. P. (1973). </cite></ref> Les marmotas olímpiques no són completament independents de les seues mares fins que complixen els dos anys d'edat.<ref name="Edelman"><cite class="citation journal">Edelman, Andrew J. (2003). </cite></ref> Les crío de marmota femella són extremadament importants per a la població de marmotas. Si una femella que estiga criant mor pot tardar anys en ser reemplaçada: les marmotas normalment es llimiten a 6 cadells en cada ventrada, la maduració i el periodo tarden prou en aplegar, i les marmotas necessiten molt temps per a alcançar la madurea.<ref name="NPSpdf"><cite class="citation web">[http://www.nps.gov/olym/naturescience/loader.cfm?csModule=security/getfile&PageID=413259 "The Olympic Marmot: Ecology and Research"] (PDF). </cite></ref> | ||
== Interacció en humans == | == Interacció en humans == | ||