Diferència entre les revisions de "Budorcas taxicolor"
m "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià. |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
Pot alcançar uns 2 metros de llarc, i 1 a 1,5 d'altura en la creu, aixina com un pes d'uns 250 - 300 kg en femelles, i 300 - 350 kg en machos. Les seues pates són curtes i massices, terminen en piteus grans de dos dits, cada una de les quals té un espolón molt desenrollat. Té un cos robust, un pit profunt i un coll curt com a adaptacions a la fredor. El seu cap gran es distinguix pel seu | Pot alcançar uns 2 metros de llarc, i 1 a 1,5 d'altura en la creu, aixina com un pes d'uns 250 - 300 kg en femelles, i 300 - 350 kg en machos. Les seues pates són curtes i massices, terminen en piteus grans de dos dits, cada una de les quals té un espolón molt desenrollat. Té un cos robust, un pit profunt i un coll curt com a adaptacions a la fredor. El seu cap gran es distinguix pel seu morro llarc i estovat, i les seues banyes robustes, que estan solcats en la base. Estes banyes estan presents en abdós sexes i corren paralels al cràneu abans de curvar-se cap a dalt en una punta curta; medixen entre 30 i 60 cm de llarc. El seu pelage llarc i dens és de color clar en una franja obscura a lo llarc de l'esquena, i els machos també tenen rostres obscurs.<ref>{{cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/271694715_sharma_d_t_wangchuk_gs_rawat_ajt_johnsingh_2015_takin_budorcas_taxicolor_in_mammals_of_south_asia_vol_2_in_ajt_johnsingh_and_nima_manjrekar_eds_chapter_56_pp_376-384_Universities_Press|títul=Takin, Budorcas taxicolor. In Mammals of South Àsia, Vol. 2|sitioweb=Research Gate|data=giner de 2015|fechaacceso=1 de setembre de 2022|idioma=en}}</ref> Les seues similituts en el [[Ovibos moschatus|bou almizclero]] constituïxen un eixemple d'[[evolució convergent]], en viure en ambients pareguts. Investigacions en [[ADN mitocondrial]] relacionen esta espècie en les ovelles.<ref>[http://www.sciencedirect.com/science/article/b6wnh-45M2XR5-6/2/4aaf029ac7f051f4f28b7668809ca6a7 Pamela Groves, Gerald F. Shields, CytochromeBSequences Suggest Convergent Evolution of the Asian Takin and Arctic Muskox, Molecular Phylogenetics and Evolution, Vol. 8, nº 3, Decembre 1997, Pàgines 363-374, ISSN 1055-7903, DOI: 10.1006/mpev.1997.0423. En anglés]</ref> | ||
Actualment es reconeixen quatre subespecies de takín, i tendixen a mostrar una variació en el color del pelage. La seua llana grossa a sovint es torna de color negre en la part inferior i les cames. La seua coloració general varia de negruzco obscur a marró rojós teñir de groc grisáceo en l'est del Himalaya, a gris groguenc més clar en la província de [[Sichuan]] i en la seua majoria dorat o (rara volta) blanc cremoso en menys pèls negres en la província de [[Shaanxi]].<ref>{{cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/338297641_distribution_and_winter_habitat_use_of_bhutan_takin_burdocas_taxicolor_whitei_in_bhutan|títul=Distribution and winter habitat use of Bhutan Takin, Burdocas taxicolor whitei, in Bhutan|sitioweb=Research Gate|data=decembre de 2019|fechaacceso=1 de setembre de 2022|idioma=en}}</ref> | Actualment es reconeixen quatre subespecies de takín, i tendixen a mostrar una variació en el color del pelage. La seua llana grossa a sovint es torna de color negre en la part inferior i les cames. La seua coloració general varia de negruzco obscur a marró rojós teñir de groc grisáceo en l'est del Himalaya, a gris groguenc més clar en la província de [[Sichuan]] i en la seua majoria dorat o (rara volta) blanc cremoso en menys pèls negres en la província de [[Shaanxi]].<ref>{{cita web|url=https://www.researchgate.net/publication/338297641_distribution_and_winter_habitat_use_of_bhutan_takin_burdocas_taxicolor_whitei_in_bhutan|títul=Distribution and winter habitat use of Bhutan Takin, Burdocas taxicolor whitei, in Bhutan|sitioweb=Research Gate|data=decembre de 2019|fechaacceso=1 de setembre de 2022|idioma=en}}</ref> | ||