Diferència entre les revisions de "Cuon alpinus"
m "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià. |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| Llínea 97: | Llínea 97: | ||
* Autoritat: Pallas, 1811. | * Autoritat: Pallas, 1811. | ||
* Descripció: Esta subespecie, la nominal, presenta un pelage espés de color roig leonado, un coll grisáceo i un | * Descripció: Esta subespecie, la nominal, presenta un pelage espés de color roig leonado, un coll grisáceo i un morro ocre. | ||
* Distribució: Es troba a l'est de les montanyes Sayán orientals, en l'est de Rússia i en el noreste d'Àsia. | * Distribució: Es troba a l'est de les montanyes Sayán orientals, en l'est de Rússia i en el noreste d'Àsia. | ||
| Llínea 153: | Llínea 153: | ||
=== Pelaje === | === Pelaje === | ||
El to general és de color rojós, tornant-se més intens durant l'hivern. Quan presenten el pelage d'hivern, l'esquena presenta un color roig oxidado en zones pardas en la part superior del cap, el coll i els muscles. La gola, el pit, els costats, la pancha i la part superior de les extremitats són de color menys intens, d'un to més be groguenc. Les parts inferiors de les extremitats són de color blanc, en franges de color pardo obscur en la part frontal de les extremitats anteriors. La #front i el | El to general és de color rojós, tornant-se més intens durant l'hivern. Quan presenten el pelage d'hivern, l'esquena presenta un color roig oxidado en zones pardas en la part superior del cap, el coll i els muscles. La gola, el pit, els costats, la pancha i la part superior de les extremitats són de color menys intens, d'un to més be groguenc. Les parts inferiors de les extremitats són de color blanc, en franges de color pardo obscur en la part frontal de les extremitats anteriors. La #front i el morro són grisos rojosos. La coa és molt exuberante i esponjosa, i principalment de color roig ocre, en una punta de color pardo obscur. El pelage d'estiu és més curt, més gros i més obscur. Els pèls de cobertura dorsals i laterals medixen de 2 a 3 cm de llongitut. Els cuones del zoo de Moscou muden el pèl una volta a l'any, de març a maig. | ||
== Comportament == | == Comportament == | ||
| Llínea 172: | Llínea 172: | ||
Quan capturen a un assut gran, un dels cuones s'agarra al | Quan capturen a un assut gran, un dels cuones s'agarra al morro de l'assut, mentres que el restant de la manada derriba a l'animal pels flancs i els quartos atrassers. No utilisen un mordisco mortal en la gola. En ocasions ceguen als seus assuts atacant als ulls. Els [[Capricornis|seraus]] són dels pocs [[Ungulata|ungulats]] que es defenen de forma efectiva contra atacs de cuones, degut a que posseïxen pelages grossos i banyes curtes i aguts que poden travessar fàcilment a un cuon. Els cuones esgarren els costats del seu assut i la destripan, menjant el cor, el fege, els pulmons i algunes seccions dels intestins. L'estòmec i rumen per lo general no són consumits. Els assuts de menys de 50 kg generalment moren als dos minuts, mentres que els cérvols de gran tamany poden tardar 15 minuts en morir. Una volta que l'assut està assegurat, els gossos jaros arranquen péntols de la carcassa i mengen per separat. A diferència de les manades de llops, en les que la parella reproductora té preferència per a alimentar-se, els cuones donen prioritat als cadells quan apleguen a la matança, #lo que els permet menjar primer. Per lo general són tolerants en els carroñeros. | ||
=== Relacions en atres depredadors === | === Relacions en atres depredadors === | ||