Diferència entre les revisions de "Nadalenca" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Les seues lletres parlaven sobre el Misteri de l'Encarnació en parlar popular i estaven inspirats en la llitúrgia del Nadal.

Posteriorment se combinaren en els poema cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació i molts procedixen de composicions espanyoles del [[sigle XV]] i [[sigle XVI]] i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en castellà la paraula “Villancico” es un diminutiu de la paraula vilana).

Posteriorment se combinaren en els poema cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació i molts procedixen de composicions espanyoles del [[sigle XV]] i [[sigle XVI]] i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en castellà la paraula “Villancico” és un diminutiu de la paraula vilana).

Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a a mijans del [[sigle XVIII]] les autoritats eclesiàstiques se varen opondre i amenaçaren als difusors en castic i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre.

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Les seues lletres parlaven sobre el Misteri de l'Encarnació en parlar popular i estaven inspirats en la llitúrgia del Nadal.
-Posteriorment se combinaren en els poema cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació i molts procedixen de composicions espanyoles del [[sigle XV]] i [[sigle XVI]] i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en castellà la paraula “Villancico” es un diminutiu de la paraula vilana).
+Posteriorment se combinaren en els poema cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació i molts procedixen de composicions espanyoles del [[sigle XV]] i [[sigle XVI]] i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en castellà la paraula “Villancico” és un diminutiu de la paraula vilana).
 Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a a mijans del [[sigle XVIII]] les autoritats eclesiàstiques se varen opondre i amenaçaren als difusors en castic i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre.