| Llínea 32: |
Llínea 32: |
| | | | |
| | == Economia == | | == Economia == |
| − | És un important mercat agrícola (fruites, verdures, oli d'oliva, vi i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En 2012, Perpinyà es conectarà en la resta de França i a Espanya per mig de la llínea d'alta velocitat Madrit - Barcelona - París. | + | És un important mercat agrícola (fruites, verdures, oli d'oliva, vi i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En 2012, Perpinyà es conectarà en el restant de França i a Espanya per mig de la llínea d'alta velocitat Madrit - Barcelona - París. |
| | | | |
| | == Història == | | == Història == |
| Llínea 39: |
Llínea 39: |
| | A la mort de Ferran el Catòlic, el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i Castella. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frància. En 1542, Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineus en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carles I i Felip II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella. | | A la mort de Ferran el Catòlic, el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i Castella. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frància. En 1542, Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineus en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carles I i Felip II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella. |
| | | | |
| − | Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de 1642. Després de la rendició de Barcelona davant del rei Felip IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en la resta dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa. | + | Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de 1642. Després de la rendició de Barcelona davant del rei Felip IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en el restant dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa. |
| | | | |
| | En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el segle XIX. En 1794, per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del segle XIV. Les muralles son demolides a principis del segle XX, lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló. | | En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el segle XIX. En 1794, per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del segle XIV. Les muralles son demolides a principis del segle XX, lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló. |