Diferència entre les revisions de "Falange"

La falange es una formacio de combat grega que data del sigle V a.C.,  estés tropes forén els tancs de l'edat antiga, eren la evoluçió dels hoplites de les polís greges. Forén la principal unitat de combat de l'edat antiga hasta l'apariçió de les Legións Romanes.

Es situáen un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formabén en gran disciplina, i mai trencaén la formació de combat, ya que aixó suponia la destrucció de la falange i el aniquilament d'esta. Avançaen cara al enemic de front com si forén un tanc pa intentar consegir un choc frontal, si una falange era atacà per un flanc o per la retaguardia era casi automaticament exterminats. L'unica forma de derrotar a les falages fou rodejarles i atacarlis per els seus punts débils, aixina es com les legions ( molt mes flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la Batalla de els Cinosçéfals.

Els falangetes anaen armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o ''sarissa'', una cuiraça de pell, cotó o ferro (estes ultimes menys utilisaes debut al seu pes i preu).

Utilisaen un casc de pell o de bronçe y unes sandàlies.

Se li atribuix la invençio de la falange a ''Filip de Macedonia'' un rei de Macedonia, que estigé durant la seua infançia com a rehen en Tebes, açi estigé en contacte en les noves tendéncies hoplítiques i fou on se li va ocorrer l'idea de un hóplita amb una llança molt llarga. Cuant torna a Macedonia remodelà el eixércit i crea una tropa prodessional que conquistà Grecia i duge al seu fill (Alexandre Magne) a la conquista del Imperi Persa.

Les grans victóries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanexaes per Filip) i Issos i Gaucamela (capitanexaes per Alexandre) encà que, el paper de les falanges fou vital en aquestes batalles la victoriaes debe a la caballeria Macedonia els ''Hetairois''.