Diferència entre les revisions de "Guerra de les Malvines"
Sense resum d'edició |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlàntic Sur''' (en anglés Falklands War) fon un conflicte armat entre [[Argentina]] i el [[Regne Unit]] que va tindre lloc en les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur i Sandwich del Sur. | La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlàntic Sur''' (en [[anglés]] Falklands War) fon un conflicte armat entre [[Argentina]] i el [[Regne Unit]] que va tindre lloc en les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur i Sandwich del Sur. | ||
La guerra es va desenrollar entre el 2 d' | La guerra es va desenrollar entre el [[2 d'abril]], dia de l'invasió de les illes per part de l'eixercit argentí, i el [[14 de juny]] de [[1982]], data de la seua rendició, lo que comportà la reocupació dels archipèlecs per part del [[Regne Unit]]. La causa immediata va ser la lluita per la soberania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any [[1833]] i dominats des de llavors pel [[Regne Unit]], mai acceptat per [[Argentina]] que els seguix reclamant com a part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats illegalment per una potencia invasora i els inclou com a part de la seua província de Tierra del Fuego, [[Antartida]] i Islas de l'Atlantic Sur. | ||
==Esclafit de la Guerra de les Malvinas== | ==Esclafit de la Guerra de les Malvinas== | ||
El dia 2 d'abril de 1982 l'eixercit argenti invadil'archipelec de les Malvines. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] posà en alerta a les seues tropes i el [[Consell de Seguritat]] de l'[[ONU]] se reuni per a tractar el tema. | El dia 2 d'abril de 1982 l'eixercit argenti invadil'archipelec de les Malvines. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] posà en alerta a les seues tropes i el [[Consell de Seguritat]] de l'[[ONU]] se reuni per a tractar el tema. | ||
Argentina, governada per Lleopolt Galtieri, anuncià que les [[illes Malvinas]], [[Georgias]] i [[Sanduig del Sur]] queden baix la seua | Argentina, governada per Lleopolt Galtieri, anuncià que les [[illes Malvinas]], [[Georgias]] i [[Sanduig del Sur]] queden baix la seua soberania. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] trencà relacions diplomatiques en Argentina i anuncià la remesa de tropes. [[Perú]] envià avions i armes per a ajudar a Argentina; mentres que [[Chile]] recolzà a [[Anglaterra]]. | ||
==Fets principals de la Guerra de les Malvines== | ==Fets principals de la Guerra de les Malvines== | ||
El 5 d'abril les tropes britaniques partiren cap a les Malvines des de Portsmouth i Plymouth. El 1 i 2 de [[maig]] atacaren per mar i aire [[Port Argenti]] i Port Darwin. El 6 de maig moriren 323 mariners del buc argenti [[ARA General Belgrano]], afonat pel submari atomic Conqueror. El 4 de maig avions de l'Armada Argentina fonaren al buc angles [[HMS Sheffield]]. | El 5 d'abril les tropes britaniques partiren cap a les Malvines des de Portsmouth i Plymouth. El 1 i 2 de [[maig]] atacaren per mar i aire [[Port Argenti]] i Port Darwin. El [[6 de maig]] moriren 323 mariners del buc argenti [[ARA General Belgrano]], afonat pel submari atomic Conqueror. El [[4 de maig]] avions de l'Armada Argentina fonaren al buc angles [[HMS Sheffield]]. | ||
El 6 de maig l'ONU | El 6 de maig l'ONU propongué el retir de les forcesd'abdos països i l'administració de les illes per part de les Nacions Unides mentres duren les negociacions. El Govern de [[Margaret Tatcher]] rebujà el plà. El [[12 de maig]] partiren des de Southampton, a bordo del transatlantic Queen Elizabeth, 3000 soldats britanics, entre ells un regiment de 'gurkas'. En els dies posteriors s'intensificaren els combats. El [[1 de juny]] l'eixercit britanic prengue el Mont Kent, a 20 quilometros de Port Argenti. Successives victories permeteren als anglesos ocupar les posicions argentines. | ||
==Alt al foc i capitulacio== | ==Alt al foc i capitulacio== | ||
El 14 de juny els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la | El [[14 de juny]] els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la capitulació argentina. En [[Buenos Aires]] hagué manifestacions contra la rendició que terminaren en greus enfrontaments. | ||
El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]]. | El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]]. | ||
[[Categoria:Història d'Argentina]] | [[Categoria:Història d'Argentina]] | ||
[[Categoria:Història del Regne Unit]] | [[Categoria:Història del Regne Unit]] | ||