Diferència entre les revisions de "Jorge Juan" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Jorge Juan i Santacilia''' ([[Novelda]], [[Província d'Alacant|Alacant]]. [[1713]] - † [[Madrit]]; [[1773]]) fon un científic i marí [[Comunitat valenciana|valencià]].

Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de [[Novelda]], concretament en "El Fondonet" i fon batejat en [[Monfort del Cit]]. Estigué molt vinculat a l'orde dels [[Cavallers de Malta]] de la mà de son tio, qui ocupava u dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acabaria rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en [[1729]] ingressà en l' ''[[Escuela Naval Militar de San Fernando]]''. Participà en l'expedició contra [[Orà]] i en la campanya de [[Nàpols]].

Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de [[Novelda]], concretament en "El Fondonet" i fon batejat en [[Monfort del Cit]]. Estigué molt vinculat a l'orde dels [[Cavallers de Malta]] de la mà de son tio, qui ocupava u dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acabaria rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en [[1729]] ingressà en l' ''[[Escuela Naval Militar de San Fernando]] ''. Participà en l'expedició contra [[Orà]] i en la campanya de [[Nàpols]].

En [[1734]] embarcà, junt ad [[Antonio de Ulloa]], en l'expedició organisada per la [[Real Acadèmia de Ciències de Paris]] a les órdens de [[Charles de la Condamine]], per a medir un grau del meridià terrestre en la llínea equatorial en [[Amèrica del Sur]], específicament en la ''Real Audiencia de Quito'' (actual [[Equador]]). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre.

Llínea 9:

Conscient de que l'armada espanyola escomençava a estar antiquada, el [[Marqués de la Ensenada]] li encomanà viajar a [[Anglaterra]] per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant les atarassanes. Sa activitat tingué tan bons resultats que pocs anys després els anglesos feren una visita per a estudiar ses innovacions.

En [[1757]] fundà el ''[[Real Observatorio Astronómico de Madrid]]'' i en [[1760]] fon nomenat ''jefe de escuadra de la [[Armada Real]]''.

En [[1757]] fundà el ''[[Real Observatorio Astronómico de Madrid]] '' i en [[1760]] fon nomenat ''jefe de escuadra de la [[Armada Real]] ''.

Els seus rests mortals es guarden en el ''Panteón de Marinos Ilustres'', de [[San Fernando ([[Cadis]])]]. Sa image es ben familiar en [[Espanya]], puix figurava en els antics billets de deu-mil pessetes.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 '''Jorge Juan i Santacilia''' ([[Novelda]], [[Província d'Alacant|Alacant]]. [[1713]] - † [[Madrit]]; [[1773]]) fon un científic i marí [[Comunitat valenciana|valencià]].
-Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de [[Novelda]], concretament en "El Fondonet" i fon batejat en [[Monfort del Cit]]. Estigué molt vinculat a l'orde dels [[Cavallers de Malta]] de la mà de son tio, qui ocupava u dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acabaria rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en [[1729]] ingressà en l' ''[[Escuela Naval Militar de San Fernando]]''. Participà en l'expedició contra [[Orà]] i en la campanya de [[Nàpols]].
+Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de [[Novelda]], concretament en "El Fondonet" i fon batejat en [[Monfort del Cit]]. Estigué molt vinculat a l'orde dels [[Cavallers de Malta]] de la mà de son tio, qui ocupava u dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acabaria rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en [[1729]] ingressà en l' ''[[Escuela Naval Militar de San Fernando]] ''. Participà en l'expedició contra [[Orà]] i en la campanya de [[Nàpols]].
 En [[1734]] embarcà, junt ad [[Antonio de Ulloa]], en l'expedició organisada per la [[Real Acadèmia de Ciències de Paris]] a les órdens de [[Charles de la Condamine]], per a medir un grau del meridià terrestre en la llínea equatorial en [[Amèrica del Sur]], específicament en la ''Real Audiencia de Quito'' (actual [[Equador]]). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre.
@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 Conscient de que l'armada espanyola escomençava a estar antiquada, el [[Marqués de la Ensenada]] li encomanà viajar a [[Anglaterra]] per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant les atarassanes. Sa activitat tingué tan bons resultats que pocs anys després els anglesos feren una visita per a estudiar ses innovacions.
-En [[1757]] fundà el ''[[Real Observatorio Astronómico de Madrid]]'' i en [[1760]] fon nomenat ''jefe de escuadra de la [[Armada Real]]''.
+En [[1757]] fundà el ''[[Real Observatorio Astronómico de Madrid]] '' i en [[1760]] fon nomenat ''jefe de escuadra de la [[Armada Real]] ''.
 Els seus rests mortals es guarden en el ''Panteón de Marinos Ilustres'', de [[San Fernando ([[Cadis]])]]. Sa image es ben familiar en [[Espanya]], puix figurava en els antics billets de deu-mil pessetes.