Diferència entre les revisions de "Geometria" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''La geometria''', terme d'orige [[grec]] que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en ~~fisica~~, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.

'''La geometria''', terme d'orige [[grec]] que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en física, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.

La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.

Revisió de 11:56 28 maig 2013 editar Jose2 (Discussió \| contribucions) Administradors 161 019 edicions m →Historia ← Edició anterior		Revisió de 11:36 25 abr 2016 editar desfer Jose2 (Discussió \| contribucions) Administradors 161 019 edicions m Text reemplaça - 'fisica' a 'física' Edició següent →
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''La geometria''', terme d'orige [[grec]] que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en ~~fisica~~, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.		'''La geometria''', terme d'orige [[grec]] que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en física, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.

	La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.		La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.