Diferència entre les revisions de "Ruta dels Clàssics" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 15:

== La Ruta pas a pas ==

*[[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del segle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roís de Corella.

*'''[[Gandia]]''': Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del segle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roís de Corella.

** '''Palau Ducal de Gandia''': En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria.

**'''Colegiata de Santa Maria de Gandia''': Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en 1485.

Llínea 21:

**'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del segle XIV sobre el riu Serpis tanca les restes medievals de la ciutat.

* [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquesta de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial.

*[[Alfauir]]

**[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.

*'''[[Alfauir]]'''

*[[Albaida]]:

**[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.

*'''[[Albaida]]''':

**'''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del segle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental.

**'''Iglésia archiprestal d'Albaida'''

** '''Casa-Museu del pintor Josep Segrelles''', Museu Internacional de Titelles i Museu de Belems.

*[[Cocentaina]]: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia medieval.

*'''[[Cocentaina]]''': La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia medieval.

**'''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el segle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia.

**'''Torres de la Muralla'''

Llínea 33:

Llínea 35:

**'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]].

*'''La Vall de [[Xaló]]''': Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquesta del [[Regne de Valencia]] en el segle XIII, rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausiàs March.

*[[Xaló]]:

*'''[[Xaló]]''':

**Casa Senyorial dels Martorell: En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el segle XIX. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias march va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.

*[[Dénia]]: [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs.

*['''[Dénia]]''': [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs.

**'''Muralles de Dénia'''

**'''Castell de Dénia''': En el castell, un contemporàneu anònim d’Ausias March dibuixà grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Dénia. És el paisage marítim de l'época de March que s’evoca en el [[Tirant lo Blanch]] de Joanot Martorell, “el millor llibre del món” segons Cervantes, el qual, precisament, desembarcà en Dénia en tornar d’Alger.

@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 == La Ruta pas a pas ==
-*[[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del segle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roís de Corella.
+*'''[[Gandia]]''': Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del segle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roís de Corella.
 ** '''Palau Ducal de Gandia''': En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria.
 **'''Colegiata de Santa Maria de Gandia''': Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en 1485.
@@ Llínea 21: / Llínea 21: @@
 **'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del segle XIV sobre el riu Serpis tanca les restes medievals de la ciutat.
 * [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquesta de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial.
-*[[Alfauir]]
-**[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.
+*'''[[Alfauir]]'''
-*[[Albaida]]:
+**[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.
+*'''[[Albaida]]''':
 **'''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del segle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental.
 **'''Iglésia archiprestal d'Albaida'''
 ** '''Casa-Museu del pintor Josep Segrelles''', Museu Internacional de Titelles i Museu de Belems.
-*[[Cocentaina]]: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia medieval.
+*'''[[Cocentaina]]''': La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia medieval.
 **'''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el segle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia.
 **'''Torres de la Muralla'''
@@ Llínea 33: / Llínea 35: @@
 **'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]].
 *'''La Vall de [[Xaló]]''': Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquesta del [[Regne de Valencia]] en el segle XIII, rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausiàs March.
-*[[Xaló]]:
+*'''[[Xaló]]''':
 **Casa Senyorial dels Martorell: En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el segle XIX. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias march va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.
-*[[Dénia]]: [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs.
+*['''[Dénia]]''': [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs.
 **'''Muralles de Dénia'''
 **'''Castell de Dénia''': En el castell, un contemporàneu anònim d’Ausias March dibuixà grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Dénia. És el paisage marítim de l'época de March que s’evoca en el [[Tirant lo Blanch]] de Joanot Martorell, “el millor llibre del món” segons Cervantes, el qual, precisament, desembarcà en Dénia en tornar d’Alger.