Diferència entre les revisions de "Joan Roiç de Corella"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Roiç_Corella.jpg|right|thumb|<center>Roiç de Corella</center>]] | [[Image:Roiç_Corella.jpg|right|thumb|<center>Roiç de Corella</center>]] | ||
'''En Joan Roiç de Corella''' ([[Valéncia]], [[1435]] - [[1497]]) pertanygué | '''En Joan Roiç de Corella''' ([[Valéncia]], [[1435]] - [[1497]]) pertanygué a una família noble valenciana. | ||
En l'any [[1445]] ajudà en el [[Convent de la Santíssima Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat de Valéncia]], lo que havia refundat la mateixa regina Maria. L'any següent el [[Papa]] Eugeni IV otorgà diverses gràcies espirituals als que colaboraren en les obres de refundació, '''Joan Roig de Corella''' estava entre ells. | En l'any [[1445]] ajudà en el [[Convent de la Santíssima Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat de Valéncia]], lo que havia refundat la mateixa regina Maria. L'any següent el [[Papa]] Eugeni IV otorgà diverses gràcies espirituals als que colaboraren en les obres de refundació, '''Joan Roig de Corella''' estava entre ells. | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
'''Joan Roiç de Corella''' tenia parents entre els monges que convivien en el [[Convent de la Santíssima Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat]] junt a [[Sor Isabel de Villena]], per lo que és molt possible que entre abdós hagueren freqüents relacions personals. | '''Joan Roiç de Corella''' tenia parents entre els monges que convivien en el [[Convent de la Santíssima Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat]] junt a [[Sor Isabel de Villena]], per lo que és molt possible que entre abdós hagueren freqüents relacions personals. | ||
L'alta societat valenciana solia celebrar lo que nomenaven, | L'alta societat valenciana solia celebrar lo que nomenaven, "El Parlament", en casa de [[Berdaguer Mercader]], a on queden reflectides unes sessions lliteràries dels senyors de l'alta societat valenciana. En les reunions de [[El Parlament]], cada participant exponia una faula, [[Ovidi]] era l'escritor preferit de '''Joan Roiç de Corella''', el qual gustava escriure sobre l'[[amor]], pero sobre amors desgraciats, tortuosos, inclòs sobre les més diverses perversions. És més, arriba a imaginar amors entre els amants després de les seues morts. | ||
L'obra de '''Joan Roiç de Corella''' comprén un gran número de gèneros. Escrigué en vers i en prosa. També hem de dir que escrigué originals i realisà traduccions, a més també escrigué obres profanes i religioses. | L'obra de '''Joan Roiç de Corella''' comprén un gran número de gèneros. Escrigué en vers i en prosa. També hem de dir que escrigué originals i realisà traduccions, a més també escrigué obres profanes i religioses. | ||
'''Joan Roiç de Corella''', traduí "Vida de Jesuchrist" de [[Ludolf de Sajónia]], [[1486]], traduïda de llatí en [[Llengua Valenciana| | '''Joan Roiç de Corella''', traduí "Vida de Jesuchrist" de [[Ludolf de Sajónia]], [[1486]], traduïda de llatí en [[Llengua Valenciana|Valenciana Llengua]]. | ||
La seua obra en vers consta de dèneu poemes tres dels quals són religiosos, i setze profans. En quant a la seua obra en prosa, ademés de les traduccions del Psalteri i de la Vita Christi de [[Ludolf de Sajónia]], trobem composicions narratives breus, que també poden separar-se en profanes i religioses. Dins de les proses hi ha mitològiques i hagiogràfiques. | La seua obra en vers consta de dèneu poemes tres dels quals són religiosos, i setze profans. En quant a la seua obra en prosa, ademés de les traduccions del Psalteri i de la Vita Christi de [[Ludolf de Sajónia]], trobem composicions narratives breus, que també poden separar-se en profanes i religioses. Dins de les proses hi ha mitològiques i hagiogràfiques. | ||
La seua prosa era elegant i els seus poemes versaven sobre temes Marians. | La seua prosa era elegant i els seus poemes versaven sobre temes Marians. En diverses obres seues posa a la dona com protagonista en un primer pla. L'obra de Roiç de Corella s'ha considerat molt a sovint com el colofó de l'esplendor de la [[Lliteratura Valenciana|lliteratura valenciana]] en el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'Or]]. | ||
En diverses obres seues posa a la dona com protagonista en un primer pla. | |||
L'obra de Roiç de Corella s'ha considerat molt a sovint com el colofó de l'esplendor de la [[Lliteratura Valenciana|lliteratura valenciana]] en el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'Or]]. | |||
[[Pasqual Boronat]], baix el seudònim de ''[[Pasqual Boronat|L. d'Ontalville]]'', en els texts dirigits a [[Menéndez i Pelayo]], coloca a Roiç de Corella a l'altura d'[[Ausias March]] i [[Jaume Roig]], i fa menció de les seues obres inèdites de Corella llegides en el [[Cançoner de Mayans]]: «lo desconegut de Corella és indubtablement millor que lo publicat» | [[Pasqual Boronat]], baix el seudònim de ''[[Pasqual Boronat|L. d'Ontalville]]'', en els texts dirigits a [[Menéndez i Pelayo]], coloca a Roiç de Corella a l'altura d'[[Ausias March]] i [[Jaume Roig]], i fa menció de les seues obres inèdites de Corella llegides en el [[Cançoner de Mayans]]: «lo desconegut de Corella és indubtablement millor que lo publicat» | ||