Diferència entre les revisions de "Monasteri de La Murta" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 8:

En [[568]], baix el regnat de [[Leovigildo]], [[Sant Donat]] i les seues eremites fugides de [[Àfrica]] fundaren en la vall, cridat llavors vall de ''Miralles'', un monasteri servetà. L'invasió àrap en [[711]] ho deixà assorrat i les eremites s'escamparen, morint el fundador i sent soterrat en el monasteri.

No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[segle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, previa autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. Després de professar en [[Xàbia]] com monges d'esta [[Orde de Sant Jeroni|orde]], el ~~papa~~ [[Gregori XI]] els concedí la bula per a fundar un monasteri en [[1376]].

No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[segle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, previa autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. Després de professar en [[Xàbia]] com monges d'esta [[Orde de Sant Jeroni|orde]], el [[Papa]] [[Gregori XI]] els concedí la bula per a fundar un monasteri en [[1376]].

== Construcció i periodo d'esplendor ==

@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 En [[568]], baix el regnat de [[Leovigildo]], [[Sant Donat]] i les seues eremites fugides de [[Àfrica]] fundaren en la vall, cridat llavors vall de ''Miralles'', un monasteri servetà. L'invasió àrap en [[711]] ho deixà assorrat i les eremites s'escamparen, morint el fundador i sent soterrat en el monasteri.
-No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[segle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, previa autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. Després de professar en [[Xàbia]] com monges d'esta [[Orde de Sant Jeroni|orde]], el papa [[Gregori XI]] els concedí la bula per a fundar un monasteri en [[1376]].
+No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[segle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, previa autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. Després de professar en [[Xàbia]] com monges d'esta [[Orde de Sant Jeroni|orde]], el [[Papa]] [[Gregori XI]] els concedí la bula per a fundar un monasteri en [[1376]].
 == Construcció i periodo d'esplendor ==