Diferència entre les revisions de "Guerra Civil Espanyola"
m Texto reemplaza - ' amb ' a ' en ' |
m Text reemplaça - 'España' a 'Espanya' |
||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]). | El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]). | ||
El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acord total: els denominats ''[[Revisionisme histórico# | El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acord total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#Espanya|revisionistas]]'' proponen la revolució de 1934 com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''estat de guerra'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar). | ||
Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demográfiques (aument de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a [[1975]]. | Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demográfiques (aument de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a [[1975]]. | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
Des de [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de la resta dels països d'Europa, llastava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents'i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya. | Des de [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de la resta dels països d'Europa, llastava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents'i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya. | ||
Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquismo|caciques]] i l'Església; uns buròcrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolución|revolucionarias]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fóra molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d' | Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquismo|caciques]] i l'Església; uns buròcrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolución|revolucionarias]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fóra molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'Espanya|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br /> | ||
Este conjunt de circumstàncies fa que, durant la Segona República, el clima social siga molt tens, la inseguretat ciutadana molt alta i els atentats de caràcter polític o anticlerical una alifac per al país. | Este conjunt de circumstàncies fa que, durant la Segona República, el clima social siga molt tens, la inseguretat ciutadana molt alta i els atentats de caràcter polític o anticlerical una alifac per al país. | ||
| Llínea 65: | Llínea 65: | ||
Quan la guerra va progresar, El Govern i els comunistes van ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per a restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del POUM van ser integrats a l'eixèrcit regular, encara que en ressistència; el POUM fon declarat ilegal, denunciat falsament de ser un instrument dels fascistes. En les ''|Jornades de maig'' de [[1937]], les milícies anarquistes i poumistas es van enfrontar a les forces de seguretat republicanes pel control dels punts estratègics de [[Barcelona]], tal com [[George Orwell]] ho relata en ''Homenage a Catalunya''. | Quan la guerra va progresar, El Govern i els comunistes van ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per a restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del POUM van ser integrats a l'eixèrcit regular, encara que en ressistència; el POUM fon declarat ilegal, denunciat falsament de ser un instrument dels fascistes. En les ''|Jornades de maig'' de [[1937]], les milícies anarquistes i poumistas es van enfrontar a les forces de seguretat republicanes pel control dels punts estratègics de [[Barcelona]], tal com [[George Orwell]] ho relata en ''Homenage a Catalunya''. | ||
{{VT|Anarquismo en | {{VT|Anarquismo en Espanya}} | ||
=== L'Església i la Guerra Civil Espanyola<ref>''L'Església i la Guerra Civil Espanyola. L'Església espanyola en crisis. Desperteu!''. 8/3/1990. ''Watch Tower Bible and tract Society of Pennsylvania''.</ref> === | === L'Església i la Guerra Civil Espanyola<ref>''L'Església i la Guerra Civil Espanyola. L'Església espanyola en crisis. Desperteu!''. 8/3/1990. ''Watch Tower Bible and tract Society of Pennsylvania''.</ref> === | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
A l'octubre de [[1931]], [[Manuel Azaña]], que per a llavors ocupava la direcció del Govern republicà, va declarar:<ref>''El Sol'', 14 d'octubre de 1931: «Espanya ha deixat de ser catòlica. El problema polític consegüent és organisar l'Estat en forma tal que quede adequat a esta fase nova i històrica del poble espanyol».</ref> | A l'octubre de [[1931]], [[Manuel Azaña]], que per a llavors ocupava la direcció del Govern republicà, va declarar:<ref>''El Sol'', 14 d'octubre de 1931: «Espanya ha deixat de ser catòlica. El problema polític consegüent és organisar l'Estat en forma tal que quede adequat a esta fase nova i històrica del poble espanyol».</ref> | ||
{{cita| | {{cita|Espanya ha deixat de ser catòlica...|''El Sol'', 14 d'octubre de 1931}} | ||
Actuant el seu govern d'acort en això. [[Separació Iglesia-Estado|Desvinculando l'Església de l'Estat]], mostrant aixina l'alvanç cap a un Estat Laic, en conseqüència els subsidis que s'atorgaven al clero van quedar abolits. L'educació no havia de tindre caràcter religiós, sino que havia de ser suministrada i subvencionada per l'Estat (que encara en dificultats econòmiques, a causa dels deutes per indemnisacions del programa de desamortización de terrenys agraris, va fomentar l'educació pública i va iniciar la creació de noves escoles), es va introduir el matrimoni civil, el divorci i l'enterrament civil. Les reformes van ser interpretades com un atac cap a la [[Església Católica|Iglesia]]. El cardenal [[Pedro Segura i Sáenz]] es va lamentar d'este «''sever colp''» i va témer per la hegemonia eclessiàstica en la nació. Des d'este moment les diferències entre la jerarquia eclessiàstica i el govern de la [[Segona República Espanyola]] s'anirien fent majors.<ref>''Història d'Espanya''. Batillerat Matèria comuna. Ed. Almadrava.</ref> | Actuant el seu govern d'acort en això. [[Separació Iglesia-Estado|Desvinculando l'Església de l'Estat]], mostrant aixina l'alvanç cap a un Estat Laic, en conseqüència els subsidis que s'atorgaven al clero van quedar abolits. L'educació no havia de tindre caràcter religiós, sino que havia de ser suministrada i subvencionada per l'Estat (que encara en dificultats econòmiques, a causa dels deutes per indemnisacions del programa de desamortización de terrenys agraris, va fomentar l'educació pública i va iniciar la creació de noves escoles), es va introduir el matrimoni civil, el divorci i l'enterrament civil. Les reformes van ser interpretades com un atac cap a la [[Església Católica|Iglesia]]. El cardenal [[Pedro Segura i Sáenz]] es va lamentar d'este «''sever colp''» i va témer per la hegemonia eclessiàstica en la nació. Des d'este moment les diferències entre la jerarquia eclessiàstica i el govern de la [[Segona República Espanyola]] s'anirien fent majors.<ref>''Història d'Espanya''. Batillerat Matèria comuna. Ed. Almadrava.</ref> | ||
| Llínea 87: | Llínea 87: | ||
Poc després de l'escomençament de la guerra ([[1936]]), este mateix cardenal es va referir al conflicte com una lluita entre: | Poc després de l'escomençament de la guerra ([[1936]]), este mateix cardenal es va referir al conflicte com una lluita entre: | ||
{{Cita| | {{Cita|Espanya i l'Antiespanya, la religió i l'ateisme, la civilisació cristiana i la barbàrie.|''La Guerra d'Espanya, 1936–1939'', pàgina 261.}} | ||
Al giner de [[1937]], en el seu ''Resposta obligada: Carta oberta al Sr. D. José Antonio Aguirre''<ref name=goma /> diu: | Al giner de [[1937]], en el seu ''Resposta obligada: Carta oberta al Sr. D. José Antonio Aguirre''<ref name=goma /> diu: | ||
| Llínea 106: | Llínea 106: | ||
== Els detonants == | == Els detonants == | ||
[[Archiu: | [[Archiu:Ha_llegado_Espanya.Jpg?|thumb|200px|right|Cartel propagandístic de l'Espanya Nacional.]] | ||
Abans del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936]] una sèrie de fets van alarmar a l'opinió pública. | Abans del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936]] una sèrie de fets van alarmar a l'opinió pública. | ||
| Llínea 478: | Llínea 478: | ||
Realisades durant la pròpia guerra, encara que també va haver-hi películes de ficció (les republicanes ''[[Aurora d'esperança]]'' -[[Antonio Sau]], Barcelona, 1937-, ''[[Barris baixos]]'' -[[Pedro Puche]], Barcelona, 1937- i ''[[El nostre culpable]]'' -[[Fernando Mignoni]], 1938- i cinc películes ''nacionals'' de [[Benito Perojo]] i [[Florián Rei]] rodades en els estudis alemanys de la [[UFA]], de gènero folklòric -ambient reconstruït en [[La chiqueta dels teus ulls]], [[Fernando Trueba]], 1998-),<ref>J. M. Caparrós Tumoret [http://caparroscinema.blogspot.com/2006/07/la-guerra-civil-espaola-en-el-cine.Html ''La Guerra Civil espanyola en el cine''], ABCD les Arts i les Lletres, 15-VII-2006.</ref> van ser fonamentalment de gènero [[documental]]: | Realisades durant la pròpia guerra, encara que també va haver-hi películes de ficció (les republicanes ''[[Aurora d'esperança]]'' -[[Antonio Sau]], Barcelona, 1937-, ''[[Barris baixos]]'' -[[Pedro Puche]], Barcelona, 1937- i ''[[El nostre culpable]]'' -[[Fernando Mignoni]], 1938- i cinc películes ''nacionals'' de [[Benito Perojo]] i [[Florián Rei]] rodades en els estudis alemanys de la [[UFA]], de gènero folklòric -ambient reconstruït en [[La chiqueta dels teus ulls]], [[Fernando Trueba]], 1998-),<ref>J. M. Caparrós Tumoret [http://caparroscinema.blogspot.com/2006/07/la-guerra-civil-espaola-en-el-cine.Html ''La Guerra Civil espanyola en el cine''], ABCD les Arts i les Lletres, 15-VII-2006.</ref> van ser fonamentalment de gènero [[documental]]: | ||
:Ban republicà: | :Ban republicà: | ||
::''[[ | ::''[[Espanya 1936]]'' ([[Luis Buñuel]]) | ||
::''[[Sierra de Teruel]]'' (''[[L'Esperanza]]'' o ''[[l'Espoir]]'', de [[André Malraux]], que també va escriure una novela en eixe mateix títul). | ::''[[Sierra de Teruel]]'' (''[[L'Esperanza]]'' o ''[[l'Espoir]]'', de [[André Malraux]], que també va escriure una novela en eixe mateix títul). | ||
::''[[Terra d'Espanya]]'' ([[Joris Ivens]]) producció nort-americana. | ::''[[Terra d'Espanya]]'' ([[Joris Ivens]]) producció nort-americana. | ||