Diferència entre les revisions de "Manuel Belgrano"
m Text reemplaça - 'ultim' a 'últim' |
m Text reemplaça - 'mijans' a 'mitat' |
||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
En [[agost]] de [[1816]] novament es designat cap de l'Eixercit del Nort; pero no va poder organisar una quarta expedicio a l'[[Alt Peru]], solament alcançà a enviar al coronel La Madrid en una expedicio, en març de [[1817]], fins les rodalies de [[Tarija]]. Pero La Madrid, despres d'una victoria, i en apenes 400 homens, atacà [[Chuquisaca]] per sorpresa. Fon derrotat i va tindre que fugir per la serra i la selva, tornant a [[Tucumán]] pel cami d'[[Orán]]. | En [[agost]] de [[1816]] novament es designat cap de l'Eixercit del Nort; pero no va poder organisar una quarta expedicio a l'[[Alt Peru]], solament alcançà a enviar al coronel La Madrid en una expedicio, en març de [[1817]], fins les rodalies de [[Tarija]]. Pero La Madrid, despres d'una victoria, i en apenes 400 homens, atacà [[Chuquisaca]] per sorpresa. Fon derrotat i va tindre que fugir per la serra i la selva, tornant a [[Tucumán]] pel cami d'[[Orán]]. | ||
A | A mitat de [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz. | ||
Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el mes de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant mes de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua familia. | Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el mes de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant mes de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua familia. | ||