Diferència entre les revisions de "Imperi romà" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 74:

Estos drets poden adquirir-se per naiximent, per manumissió, per llei o per concessió especial de l'Estat; aixina mateix, poden pedre's total o parcialment.

Els ciutadans es dividien, en un principi, en [[Patrici|patricis]] i [[Plebeu|plebeus]]. Els patricis eren els descendents dels primitius romans, i constituïxen l'aristocràcia de la sanc. Els plebeus formen la majoria de la població en [[Roma]], i procedixen sobre tot dels pobles somesos i de la immigració; esta massa està separada dels patricis per carir del ius connubii, pero va conquistant poc a poc, després de llargues i tenaces lluites, l'igualtat de drets cívics, sobre tot degut a la necessitat de la seua cooperació en el terreny militar.

Els ciutadans es dividien, en un principi, en [[Patrici|patricis]] i [[Plebeu|plebeus]]. Els patricis eren els descendents dels primitius romans, i constituïxen l'aristocràcia de la sanc. Els plebeus formen la majoria de la població en [[Roma]], i procedixen sobre tot dels pobles somesos i de l'immigració; esta massa està separada dels patricis per carir del ius connubii, pero va conquistant poc a poc, després de llargues i tenaces lluites, l'igualtat de drets cívics, sobre tot degut a la necessitat de la seua cooperació en el terreny militar.

Després de l'expulsió dels reis (509 a. C.), escomencen les lluites socials entre patricis i plebeus, en l'exigència d'estos del reconeiximent dels seus drets polítics i civils. A partir del 302 a. C. la plebe conseguix l'accés a totes les magistratures.

Llínea 145:

*És una arquitectura caracterisada per la monumentalitat, no a soles per l'espai que ocupa sino també pel seu significat.

Açò ve donat també per l'idea de la immortalitat de l'Imperi.

Açò ve donat també per l'idea de l'immortalitat de l'Imperi.

*És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.

@@ Llínea 74: / Llínea 74: @@
 Estos drets poden adquirir-se per naiximent, per manumissió, per llei o per concessió especial de l'Estat; aixina mateix, poden pedre's total o parcialment.
-Els ciutadans es dividien, en un principi, en [[Patrici|patricis]] i [[Plebeu|plebeus]]. Els patricis eren els descendents dels primitius romans, i constituïxen l'aristocràcia de la sanc. Els plebeus formen la majoria de la població en [[Roma]], i procedixen sobre tot dels pobles somesos i de la immigració; esta massa està separada dels patricis per carir del ius connubii, pero va conquistant poc a poc, després de  llargues i tenaces lluites, l'igualtat de drets cívics, sobre tot degut a la necessitat de la seua cooperació en el terreny militar.
+Els ciutadans es dividien, en un principi, en [[Patrici|patricis]] i [[Plebeu|plebeus]]. Els patricis eren els descendents dels primitius romans, i constituïxen l'aristocràcia de la sanc. Els plebeus formen la majoria de la població en [[Roma]], i procedixen sobre tot dels pobles somesos i de l'immigració; esta massa està separada dels patricis per carir del ius connubii, pero va conquistant poc a poc, després de  llargues i tenaces lluites, l'igualtat de drets cívics, sobre tot degut a la necessitat de la seua cooperació en el terreny militar.
 Després de l'expulsió dels reis (509 a. C.), escomencen les lluites socials entre patricis i plebeus, en l'exigència d'estos del reconeiximent dels seus drets polítics i civils. A partir del 302 a. C. la plebe conseguix l'accés a totes les magistratures.
@@ Llínea 145: / Llínea 145: @@
 *És una arquitectura caracterisada per la monumentalitat, no a soles per l'espai que ocupa sino també pel seu significat.
-Açò ve donat també per l'idea de la immortalitat de l'Imperi.
+Açò ve donat també per l'idea de l'immortalitat de l'Imperi.
 *És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per açò i també per la pròpia estructura del Estat, apareixen noves construccions, en un gran desenroll de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.