Diferència entre les revisions de "El virgo de Visanteta"
m Text reemplaça - 'Llliteratura' a 'Lliteratura' |
m Text reemplaça - 'epoca' a 'época' |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
El Virgo de Visanteta s'imprimí en 1845 i en [[1846]] s'estrenà una versió suavisada, en el titul Pasqual i Visanteta o Tribunal de Favara. Bernat i Baldoví firmà l'obra en el seudonim "una musa més puta que les gallines ". La versió suau, no obstant, la firmà en un més cast: "Musa de la Ribera del Xúquer". | El Virgo de Visanteta s'imprimí en 1845 i en [[1846]] s'estrenà una versió suavisada, en el titul Pasqual i Visanteta o Tribunal de Favara. Bernat i Baldoví firmà l'obra en el seudonim "una musa més puta que les gallines ". La versió suau, no obstant, la firmà en un més cast: "Musa de la Ribera del Xúquer". | ||
Per la seua agosament i per apunts escenics hilarants, sembla més be una obra concebuda per a ser llegida més que representada, lo qual es coherent en la moral de l' | Per la seua agosament i per apunts escenics hilarants, sembla més be una obra concebuda per a ser llegida més que representada, lo qual es coherent en la moral de l'época. Aixina puix, El Virgo de Visanteta seria una obra destinada a circular de manera clandestina entre els senyors acomodats de [[Valéncia]] i el seu entorn. L'obra està repleta de referencies agroerotiques, molt habituals entre els valencians, i otorga tot tipo de calificatius provinents de [[L'horta valenciana|l'horta]] o del secà als orguens sexuals: [[col]], [[figa]], [[fava]], [[pimentó]], [[bolet]], [[raïm|raïms]] i un llarg etcetera. Bernat i Baldoví aplegà a fer una parodia completa del celebre soliloqui de Segismundo en "La vida es sueño de Calderón de la Barca". | ||
===Argument=== | ===Argument=== | ||