Diferència entre les revisions de "Principat d'Andorra"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 53: Llínea 53:
=== Himne ===
=== Himne ===
La lletra del himne, titulat "'''El Gran Carlemany'''", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la musica fon composta per Enric Marfany Bons. El himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921.
La lletra del himne, titulat "'''El Gran Carlemany'''", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la musica fon composta per Enric Marfany Bons. El himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921.
== Historia ==
=== Prehistoria ===
Durant el periodo del mesolitic, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes proximes al Gran Valira, com en la Balma de la MArgineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el 5 de juny de 2001 se trobà un sarcofac fabricàt en loses de pissarra i que contenia rests humans, brassalets i recipients de ceramica en aliments.
Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitvament, recivint dels pobles que pasaren per el seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.
=== Imperi Romà ===
La primera referencia escrita sobre els andosins, se trobaren en la descripcio que va fer l'historiaor grec Polibio sobre el pas de Anibal per els Pirineus.
=== Edat Mija ===
En l'[[Edat Mija]] els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgel, al ser cedits per Carlos el Calvo a Sunifredo I. En l'expansio d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys mes fertils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubellas, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interes per al comte.
El obisp va cedre en feudo este territori al Vizcomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis pasaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahi, el Reine de França).
Com conseqüencia dels conflictes entre el Comte de Foix i el Obisp d'Urgel, en 1278 se firma el primer "Pareatge", el qual fixa els llimits del poder de cada senyor, representa la fundacio del Principat d'Andorra i definix les obligacions de els andorrans en materia de diezmos i asuntes militars. Deu anys despues, com conseqüencia de la construccio d'una iglesia fortificà en San Vicente d'Enclar per part del Comte de Foix, desde a on podia vigilar les activitats del Obisp d'Urgel, se firmà el segon "Pareatge" en 1288. Este segon tratàt otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representacio en el Principat.
En 1610, el comte de Foix Enrique II asumix la corona francesa i, desde llavors, els caps d'Estat seran el Obisp d'Urgel i el Rei de França (en l'actualitat el President de la Republica Francesa).