Diferència entre les revisions de "Monasteri de Saïdia"
m Text reemplaça - ']]''' a ']] ''' |
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
''El Real monasteri de la [[Zaidia]] '', nomenat també '''Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques''' fon construït i consagrat a [[Maria Santíssima de Gràcia]] per la seua impulsora, Na [[Teresa Gil de Vidaure]], tercera esposa de [[Jaume I]] en l'any [[1265]]. | ''El Real monasteri de la [[Zaidia]] '', nomenat també '''Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques''' fon construït i consagrat a [[Maria Santíssima de Gràcia]] per la seua impulsora, Na [[Teresa Gil de Vidaure]], tercera esposa de [[Jaume I]] en l'any [[1265]]. | ||
El monasteri estava situat per l'antic [[Palau del rey Llop|palau del reis Llop]] i Jayent, junt totes les cases pròximes, i fon otorgat a Na Teresa per Real Privilegi refrendat per el escrivà de Jaume I, [[Pedro de Capella]], se trobava a la vora del [[Túria]] front a la ciutat, eixint pel [[Portal Nou]] i el [[pont de Sant Josep]].En el primer [[Repartiment]] el palau del rey Llop fon adjudicat en un principi a l'arquebisbe de [[Narbona]], confessor del rey; | El monasteri estava situat per l'antic [[Palau del rey Llop|palau del reis Llop]] i Jayent, junt totes les cases pròximes, i fon otorgat a Na Teresa per Real Privilegi refrendat per el escrivà de Jaume I, [[Pedro de Capella]], se trobava a la vora del [[Túria]] front a la ciutat, eixint pel [[Portal Nou]] i el [[pont de Sant Josep]].En el primer [[Repartiment]] el palau del rey Llop fon adjudicat en un principi a l'arquebisbe de [[Narbona]], confessor del rey; despuix lo recobrà per a regalar-ho a la seua dona. Esta donació esta datada en Lleida a 5 de abril de l'any [[1260]]. | ||
==Historia== | ==Historia== | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
En la guerra de la Successió, el Monasteri va jugar un paper important per a la causa Borbònica, aixina [[Felip V]] envià una carta per a que les religioses del monasteri de la Sïdia en lo successiu portaren el títul de Ilustríssimes Dones. | En la guerra de la Successió, el Monasteri va jugar un paper important per a la causa Borbònica, aixina [[Felip V]] envià una carta per a que les religioses del monasteri de la Sïdia en lo successiu portaren el títul de Ilustríssimes Dones. | ||
En [[1810]] per a evitar que el monasteri caiguera en mans de les tropes franceses fon incendiat i arrasat totalment,al mateix temps que fon derrocat el [[Palau del Real de Valéncia]], el [[El Realet|Realet]], etc. Després de la guerra les monges reconstruïxen part de l'edifici i a mitat del [[sigle XIX]], pocs anys | En [[1810]] per a evitar que el monasteri caiguera en mans de les tropes franceses fon incendiat i arrasat totalment,al mateix temps que fon derrocat el [[Palau del Real de Valéncia]], el [[El Realet|Realet]], etc. Després de la guerra les monges reconstruïxen part de l'edifici i a mitat del [[sigle XIX]], pocs anys despuix de la seua destrucció fon edificat de nou de obra nova. | ||
Novament en [[1936]] és past de les flames durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola i posteriorment tornat a reconstruir per l'orde. | Novament en [[1936]] és past de les flames durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola i posteriorment tornat a reconstruir per l'orde. | ||
Finalment la riuada de [[1957]] acabà per arrasar-ho. Aixina un sigle | Finalment la riuada de [[1957]] acabà per arrasar-ho. Aixina un sigle despuix i fent gala del poc cap dels valencians per a defendre el seu patrimoni històric, el monasteri fon derrocat totalment un atra vegada en els anys xixanta, edificat en el seu lloc un barri popular. | ||
Actualment i des de els anys 70 el monasteri esta ubicat en [[Benaguasil]] (Valéncia). | Actualment i des de els anys 70 el monasteri esta ubicat en [[Benaguasil]] (Valéncia). | ||