Diferència entre les revisions de "Alaquàs"

Antiga [[alqueria]] musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per [[Jaume I d'Aragó]] a [[Bernardo Castelló]] en l'any [[1238]], el qual la canvià per atres possessions a [[Ponce Soler]]. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En [[1319]] [[Joan Escrivà]] comprà el senyoriu i després l'adquirí la família Vilaragut, els quals el veneneren en el [[segle XV]] als Aguilar. Després passa a ser patrimoni dels [[Pardo de la Casta]]. Un dels membres d'esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte d'Alaquàs l'any [[1577]]. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait. Hui se conserva el palau-castell alçat baix el patrimoni de [[Luis Pardo de la Casta]] i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta d'una construcció de planta quadrangular, en quatre torres de 25 m. d'altura, de les quals només se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.  

El nom d'Alaquàs és de orige àrap, ya que prove d'''al-quas'', és dir, ''els arcs'' o ''les arcades'' i fa referència a una localitat situada al voltant de 20 quilómetros del [[Barranc de Torrent]]. Com una sequia procedent de [[Manises]] esta construïda en moltes arcades, o degut a la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren d'esta forma. Ya durant la conquista cristiana, després de sitiar la localitat, [[Jaume I d'Aragó]] donà a [[Berenguer de Castellnou]] ''Alaquaz'', tal com consta en el document de concessió.