Diferència entre les revisions de "Estructura"

La '''estructura''' (del [[llatí]] ''structūra'') és la disposició i [[orde]] de les parts dins d'un tot. També pot entendre's com un sistema de [[concepte]]s coherents enllaçats, l'objectiu del qual és precisar la [[essència]] de l'objecte d'estudi. Tant la [[realitat]] com el [[llenguage]] tenen estructura. Un dels objectius de la [[semàntica]] i de la [[ciència]] consistix en el fet que l'estructura del llenguage reflectixca fidelment l'estructura de la realitat.

La [[estructura estelar]] és la disposició interna de les [[estrela|estrele]]s  i la seua forma. El model més simple d'estructura estelar és el de [[simetria]] [[Esfera|esfèrica]], en condició d'equilibri hidrostàtic. Les estreles es componen de [[Núcleu estelar|núcleu]], [[Mant estelar|mant]] i [[Atmòsfera estelar|atmòsfera]].

Les estreles s'organisen en [[galàxia|galàxie]s. En la [[estructura a gran escala de l'univers]] les galàxies formen [[agrupacions galàctiques]].

En [[música]], s'utilisa la [[Forma musical|estructura musical]] (morfologia o arquitectura musical) com a sinònim de forma musical, és dir, l'organisació de les idees musicals. La forma musical es compon de [[ritme]], [[melodia]] i [[harmonia]]. És el conjunt i orde de les notes musicals que li donen un format al so empleat.

Dins de l'àmbit de l'ingenieria civil, es coneix en el nom d'estructura a tota [[construcció]] destinada a soportar el seu propi [[pes]] i la presència d'accions exteriors ([[|força|forces]], [[moment]]s, [[càrrega tèrmica|carregues tèrmiques]], etc.) sense perdre les condicions de funcionalitat per a les que fon concebuda esta. Una estructura té un número de [[Graus de llibertat (ingenieria)|graus de llibertat]] negatiu o zero, per la qual cosa els únics desplaçaments que pot patir són resultat de [[Deformació|deformacions]] internes. La [[ingenieria estructural]] és la branca de l'ingenieria que estudia el proyecte d'estructures i el càlcul del seu [[equilibri]] i [[resistència de materials|resistència]].

En [[Demografia]], la [[estructura demogràfica]] estudia com està formada la població d'un [[país]], [[regió]] o [[ciutat]], classificant-la per [[Paper de gènero|genero]], [[edat]], factors socials, distribució de la riquea, etc. Esta estructura se sol representar per mig de [[Piràmide de població|piràmides de població]] i reflexa el creiximent i el descens de la població, deguts a naiximents i defuncions, o be a [[Migració (demografia)|moviments migratoris]].

En [[sociologia]], la [[estructura social]] és el concepte que descriu la forma que adopta el sistema global de les relacions entre [[individu|individues]], per a explicar les relacions sistemàtiques que vinculen membres d'una determinada [[comunitat]] encara que no es troben en cap moment en contacte directe.

En [[sicologia]], la [[estructura de personalitat]] és el conjunt de característiques personals d'un [[subjecte (filosofia)|subjecte]] humà que determinen el seu [[comportament]]. Segons [[Hans Jürgen Eysenck]], l'estructura de personalitat posseïx tres "dimensions": [[Inteligència]], [[temperament]] i [[caràcter]].

Per al [[marxisme]] i atres enfocaments denominats [[materialisme|materialistes]] (en les seues diverses variants: [[materialisme dialèctic]], [[materialisme històric]], [[materialisme cultural]], etc.), l'estructura és el conjunt de [[relacions de producció]] tant tècniques com socials (equivalent a la [[economia]] i la [[societat]]). Mentres que la [[superestructura (marxisme)|superestructura]] (equivalent a la [[política]] i la [[ideologia]]) ve [[determinisme|determinada]] per ella. Per al marxisme per tant l'estructura és la part decisiva de la realitat social.

Independentment del concepte marxiste d'estructura, hi ha un corrent [[estructuralisme (filosofia)|estructuralista]] dins del marxisme, de la que és eixemple l'obra de [[Louis Althuser]].

Alguns autors dins de la [[antropologia social]] com [[Marvin Harris]] usen la distinció tripartida de ''infraestructura, estructura i supraestructura''. La ''infraestructura'' ací designaria el conjunt de tecnologies disponibles, les restriccions ambientals i climàtiques; la ''estructura'', el conjunt de relacions jeràrquiques tant de producció com socials (de fet este estrat inclou qualsevol tret que definix com està organisada una determinada societat); la ''supraestructura'', igual que en el marxisme, està formada per la ideologia, valors, creències i racionalisacions sobre els atres aspectes de la societat. En el materialisme cultural s'emfatisa el paper preponderant de la infraestructura.

En matemàtiques, una mateixa estructura es pot trobar en diversos contexts. L'estructura ha d'incloure clarament tant al [[espai topològic]] aixina com les nocions estàndart de l'àlgebra abstracta. L'[[Estructura (teoria de categories)|estructura de categoria]] no és, estrictament, una estructura algebraica.

Un concepte matemàtic important és el de [[extensió (matemàtica)|extensió]]. Un extensió d'una estructura matemàtica <math>(A,\mathcal{E})</math> és un conjunt <math>B\supseteq A</math> tal que l'estructura s'estén de manera "compatible" sobre este conjunt més gran, de tal manera que hi ha un [[morfisme]] [[Funció inyectiva|inyectiu]] d'estructures <math>\phi: (A,\mathcal{E}) \to (B,\mathcal{E}')</math>