Diferència entre les revisions de "Nació" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

== Nació en Espanya ==

La evolució social i política d'[[Europa]] cap a finals del [[sigle XIX]] fa eclosionar en [[Espanya]] multitut d emoviments nacionalistse, la majoria d'ells bassats en raons històriques, culturals i llingüístiques (per eixemple, en contraposició en [[Suïssa]]). Tal és el cas especialment del [[País Vasc]], [[Catalunya]], [[Galícia]] i la [[Comunitat Valenciana]], i en part [[Andalusia]], dels quals els seus moviments nacionalistes sorgiren a ~~fins~~ del sigle XIX i s'~~acrecentaren~~ especialment després de la dictadura de [[Francisco Franco]] en el sorgiment de la democràcia ~~(vore [[Nacionalismes d'Espanya]])~~.

La evolució social i política d'[[Europa]] cap a finals del [[sigle XIX]] fa eclosionar en [[Espanya]] multitut d emoviments nacionalistse, la majoria d'ells bassats en raons històriques, culturals i llingüístiques (per eixemple, en contraposició en [[Suïssa]]). Tal és el cas especialment del [[País Vasc]], [[Catalunya]], [[Galícia]] i la [[Comunitat Valenciana]], i en part [[Andalusia]], dels quals els seus moviments nacionalistes sorgiren a finals del sigle XIX i s'incrementaren especialment després de la dictadura de [[Francisco Franco]] en el sorgiment de la democràcia.

=== Constitució de 1978 ===

Esta Constitució se fondamenta, i aixina se reflexa en el seu artícul 3, en la ~~indisoluble~~ unitat de l'estat Espanyol, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i del mateix modo reconeix i garantix el dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles, com s'amplia a ~~constinuació~~:

Esta Constitució se fondamenta, i aixina se reflexa en el seu artícul 3, en la indissoluble unitat de l'estat Espanyol, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i del mateix modo reconeix i garantix el dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles, com s'amplia a continuació:

* El '''País Vasc''', especialment en ~~bas~~ en el eusquera, la llengua històrica de la regió (aglutinant i ergativa), més antiga que les llengües indoeuropees i inclús aillada, descriu en el seu estatut d'autonomia en vigor al País Vasc com a una nacinalitat en el Estat Espanyol:

* El '''País Vasc''', especialment en base en el eusquera, la llengua històrica de la regió (aglutinant i ergativa), més antiga que les llengües indoeuropees i inclús aillada, descriu en el seu estatut d'autonomia en vigor al País Vasc com a una nacinalitat en el Estat Espanyol:

"El Poble Vasc o Euskal Herria, com a expressió de la seua nacionalitat, i per a accedir al seu autogovern, se constituix en Comunitat Autònoma dins de l'Estat espanyol baix la denominació d'Euskadi o País Vasc", (en la llengua vasca i el castellà com a llengües oficials).

Llínea 20:

* Les '''Illes Canàries''', per sa part, foren reconegudes com a nacionalitat a través de la reforma del seu Estatut de [[1996]].

* El [[Regne de Valéncia]] se reconeix ~~aiximateix~~ com a nacionalitat en el seu estatut d'autonomia:

* El [[Regne de Valéncia]] se reconeix aixina mateix com a nacionalitat en el seu estatut d'autonomia:

"1. El poble valencià [...] com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota ~~nacionaltat~~, en la denominació de [[Comunitat Valenciana]]."

"1. El poble valencià [...] com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, en la denominació de [[Comunitat Valenciana]]."

En el eusquera (llengua prerromana), el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]] (llengües romances) com a llengues pròpies oficials, ~~respectívament~~, junt en el [[castellà]], oficial en tot l'Estat espanyol, com apareix en la Constitució espanyola de [[1978]], que reconeix en el Artícul 2 del Títul Preliminar la existència de diverses nacionalitats espanyoles, part d'una "Nació espanyola indisoluble":

En el eusquera (llengua prerromana), el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]] (llengües romances) com a llengues pròpies oficials, respectivament, junt en el [[castellà]], oficial en tot l'Estat espanyol, com apareix en la Constitució espanyola de [[1978]], que reconeix en el Artícul 2 del Títul Preliminar la existència de diverses nacionalitats espanyoles, part d'una "Nació espanyola indisoluble":

"La Constitució se fondamenta en la indisoluble unitat de la ''Nació espanyola'', pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles."

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 == Nació en Espanya ==
 {{AP|Nacionalismes d'Espanya}}
-La evolució social i política d'[[Europa]] cap a finals del [[sigle XIX]] fa eclosionar en [[Espanya]] multitut d emoviments nacionalistse, la majoria d'ells bassats en raons històriques, culturals i llingüístiques (per eixemple, en contraposició en [[Suïssa]]). Tal és el cas especialment del [[País Vasc]], [[Catalunya]], [[Galícia]] i la [[Comunitat Valenciana]], i en part [[Andalusia]], dels quals els seus moviments nacionalistes sorgiren a fins del sigle XIX i s'acrecentaren especialment després de la dictadura de [[Francisco Franco]] en el sorgiment de la democràcia (vore [[Nacionalismes d'Espanya]]).
+La evolució social i política d'[[Europa]] cap a finals del [[sigle XIX]] fa eclosionar en [[Espanya]] multitut d emoviments nacionalistse, la majoria d'ells bassats en raons històriques, culturals i llingüístiques (per eixemple, en contraposició en [[Suïssa]]). Tal és el cas especialment del [[País Vasc]], [[Catalunya]], [[Galícia]] i la [[Comunitat Valenciana]], i en part [[Andalusia]], dels quals els seus moviments nacionalistes sorgiren a finals del sigle XIX i s'incrementaren especialment després de la dictadura de [[Francisco Franco]] en el sorgiment de la democràcia.
 === Constitució de 1978 ===
-Esta Constitució se fondamenta, i aixina se reflexa en el seu artícul 3, en la indisoluble unitat de l'estat Espanyol, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i del mateix modo reconeix i garantix el dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles, com s'amplia a constinuació:
+Esta Constitució se fondamenta, i aixina se reflexa en el seu artícul 3, en la indissoluble unitat de l'estat Espanyol, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i del mateix modo reconeix i garantix el dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles, com s'amplia a continuació:
-* El '''País Vasc''', especialment en bas en el eusquera, la llengua històrica de la regió (aglutinant i ergativa), més antiga que les llengües indoeuropees i inclús aillada, descriu en el seu estatut d'autonomia en vigor al País Vasc com a una nacinalitat en el Estat Espanyol:
+* El '''País Vasc''', especialment en base en el eusquera, la llengua històrica de la regió (aglutinant i ergativa), més antiga que les llengües indoeuropees i inclús aillada, descriu en el seu estatut d'autonomia en vigor al País Vasc com a una nacinalitat en el Estat Espanyol:
 "El Poble Vasc o Euskal Herria, com a expressió de la seua nacionalitat, i per a accedir al seu autogovern, se constituix en Comunitat Autònoma dins de l'Estat espanyol baix la denominació d'Euskadi o País Vasc", (en la llengua vasca i el castellà com a llengües oficials).
@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 * Les '''Illes Canàries''', per sa part, foren reconegudes com a nacionalitat a través de la reforma del seu Estatut de [[1996]].
-* El [[Regne de Valéncia]] se reconeix aiximateix com a nacionalitat en el seu estatut d'autonomia:
+* El [[Regne de Valéncia]] se reconeix aixina mateix com a nacionalitat en el seu estatut d'autonomia:
-"1. El poble valencià [...] com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionaltat, en la denominació de [[Comunitat Valenciana]]."
+"1. El poble valencià [...] com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, en la denominació de [[Comunitat Valenciana]]."
-En el eusquera (llengua prerromana), el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]] (llengües romances) com a llengues pròpies oficials, respectívament, junt en el [[castellà]], oficial en tot l'Estat espanyol, com apareix en la Constitució espanyola de [[1978]], que reconeix en el Artícul 2 del Títul Preliminar la existència de diverses nacionalitats espanyoles, part d'una "Nació espanyola indisoluble":
+En el eusquera (llengua prerromana), el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]] (llengües romances) com a llengues pròpies oficials, respectivament, junt en el [[castellà]], oficial en tot l'Estat espanyol, com apareix en la Constitució espanyola de [[1978]], que reconeix en el Artícul 2 del Títul Preliminar la existència de diverses nacionalitats espanyoles, part d'una "Nació espanyola indisoluble":
 "La Constitució se fondamenta en la indisoluble unitat de la ''Nació espanyola'', pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles."