Diferència entre les revisions de "Arròs"
m Text reemplaça - 'veja' a 'vore' |
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:450px-Fried rice by udono.jpg|250px|thumb|[[Arròs fregit]] una especialitat genèrica de la [[cuina asiàtica]].]] | [[Image:450px-Fried rice by udono.jpg|250px|thumb|[[Arròs fregit]] una especialitat genèrica de la [[cuina asiàtica]].]] | ||
L' '''arròs''' és la [[llavor]] de la ''[[Oryza sativa]] ''. Es tracta d'un [[cereal]] considerat com [[aliment bàsic]] en moltes cultures culinàries (en especial la [[Gastronomia d'Àsia|cuina asiàtica]]), aixina com en algunes parts d'[[Amèrica Llatina]]. El seu gra correspon al segon cereal més produït del món, | L' '''arròs''' és la [[llavor]] de la ''[[Oryza sativa]] ''. Es tracta d'un [[cereal]] considerat com [[aliment bàsic]] en moltes cultures culinàries (en especial la [[Gastronomia d'Àsia|cuina asiàtica]]), aixina com en algunes parts d'[[Amèrica Llatina]]. El seu gra correspon al segon cereal més produït del món, despuix de la [[dacsa]]. Pel fet que la dacsa és produïda per a molts atres propòsits que el del consum humà, es pot dir que l'arròs és el cereal més important per a l'[[alimentació humana]], i que contribuïx de forma molt efectiva a l'[[caloria|aporte calòric]] de la [[nutrició|dieta]]. L'arròs és responsable de l'aporte calòric d'una quinta part de les calories consumides en el món pels sers humans. Des de l'any [[2008]] s'ha realisat un [[racionament]] en alguns països degut a la [[carestia d'arròs]].<ref>[http://www.bbc.co.uk/worldservice/news/2008/04/080411_rice_seq_wt_sl.shtml BBC World Service - News - Global Rice shortage</ref> En països com [[Bangla Desh]] i [[Camboya]] pot arribar a ser casi les tres quartes parts de l'alimentació de la població. | ||
Es dediquen moltes [[hectàrea|hectàrees]] de cultiu per a l'arròs en el món. Se sap que el 95% del cultiu d'este cereal s'estén entre els [[paralel]]s 53 de latitut nort fins a 35 sur. L'orige del cultiu és disputat entre els investigadors, es discutix l'orige entre [[China]] i l'[[Índia]]. | Es dediquen moltes [[hectàrea|hectàrees]] de cultiu per a l'arròs en el món. Se sap que el 95% del cultiu d'este cereal s'estén entre els [[paralel]]s 53 de latitut nort fins a 35 sur. L'orige del cultiu és disputat entre els investigadors, es discutix l'orige entre [[China]] i l'[[Índia]]. | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
== Característiques nutricionals == | == Característiques nutricionals == | ||
L'arròs conté una relativa chicoteta cantitat de proteïnes (comparada en atres cereals), el contingut de [[gluten]] ronda el 7% de pes, comparat en el 12% dels blats de baix contingut de proteïna. No obstant, l'arròs posseïx més [[lisina]] que el [[blat]], la [[dacsa]] i la [[melca]]. L'arròs conté grans cantitats d'[[almidó]] en forma d'[[amilosa]] (que li proporciona cohesió als grans). L'atre contingut d'almidó en l'arròs, | L'arròs conté una relativa chicoteta cantitat de proteïnes (comparada en atres cereals), el contingut de [[gluten]] ronda el 7% de pes, comparat en el 12% dels blats de baix contingut de proteïna. No obstant, l'arròs posseïx més [[lisina]] que el [[blat]], la [[dacsa]] i la [[melca]]. L'arròs conté grans cantitats d'[[almidó]] en forma d'[[amilosa]] (que li proporciona cohesió als grans). L'atre contingut d'almidó en l'arròs, despuix de l'amilosa, és la [[amilopectina]]. L'arròs net, ya desproveït del seu segó, sol tindre manco [[fibra dietètica]] que atres cereals i per tant més digestiu. L'arròs pot ser un aliment de soport a pesar del seu baix contingut en [[riboflavina]] i [[tiamina]]. L'arròs proporciona major contingut calòric i proteïnes per [[hectàrea]] que el blat i la dacsa. És per esta raó per la qual alguns investigadors han trobat correlacions entre el creiximent de la població aixina com l'expansió dels seus cultiu. | ||
L'arròs posseïx una elevada posició entre els cereals al considerar el seu aporte energètic en [[caloria|calories]] aixina com en proteïna. La [[biodiversitat]] li coloca en un 66%, no obstant posseïx poca proteïna comparat en atres cereals. | L'arròs posseïx una elevada posició entre els cereals al considerar el seu aporte energètic en [[caloria|calories]] aixina com en proteïna. La [[biodiversitat]] li coloca en un 66%, no obstant posseïx poca proteïna comparat en atres cereals. | ||
| Llínea 51: | Llínea 51: | ||
== Almagasenament == | == Almagasenament == | ||
[[Image:Bakudan onigiri sectional by yomi955.jpg|200px|thumb|<center>Seccions d'[[onigiri]] japonesos.</center>]] | [[Image:Bakudan onigiri sectional by yomi955.jpg|200px|thumb|<center>Seccions d'[[onigiri]] japonesos.</center>]] | ||
L'arròs cuinat en aigua és una font perillosa de [[bactèria|bactèries]] i es convertix en una font potencial d'[[intoxicació alimentària]] que ha de vigilar-se en atenció. L'arròs cru sol portar [[espora|espores]] (que sobreviuen a altes temperatures) en estat d'hivernació com la ''[[Bacillus cereus]] '', que produïx toxines que afecten el [[sistema gastrointestinal]]. Els plats d'arròs han de servir-se immediatament | L'arròs cuinat en aigua és una font perillosa de [[bactèria|bactèries]] i es convertix en una font potencial d'[[intoxicació alimentària]] que ha de vigilar-se en atenció. L'arròs cru sol portar [[espora|espores]] (que sobreviuen a altes temperatures) en estat d'hivernació com la ''[[Bacillus cereus]] '', que produïx toxines que afecten el [[sistema gastrointestinal]]. Els plats d'arròs han de servir-se immediatament despuix del seu cuinat i les recialles han de ser mantingudes en la [[nevera]] per a evitar el creiximent bacterià. Algunes preparacions culinàries eviten este creiximent bacterià per mig de l'aplicació de [[antibactericida|antibactericides]] naturals com en el cas del sushi a l'aplicar [[vinagre d'arròs]], o algunes preparacions de l'Índia a l'utilisar la [[canella]], les [[ensalada|ensalades]] que contenen arròs són convenientment acidificades en [[vinagre]] per a evitar el [[Creiximent celular|creiximent bacterià]]. | ||
== Beneficis del seu consum == | == Beneficis del seu consum == | ||